Ningú no coneixia fa deu anys aquesta disciplina artística. El terme VJ va nèixer als anys 90. Nascut en el món del techno, aquest moviment s'ha apropiat de nous espais festius, valoritzant tant l'estètica com l'acústica.
L'abreviació ‘VJ’ (‘vídeojoquei’), feia refèrencia en origen als animadors i presentadors de videoclips. El mot va evolucionar i des d'aleshores es refereix als creadors d'animacions visuals. Unit als temps en els que li ha tocat viure, el VJ prospera al ritme que ho fan els avenços tecnològics. Coneix avui un èxit que creix i que s'obre a estils musicals com el jazz, el rock o fins i tot la música clàssica.
Com a creador d'experiències visuals, el VJ ha de ser polivalent: un artista però també un tècnic; ha de ser capaç d'elaborar el material necessari per a la mescla visual: sampling, animacions, creació d'imatges fixes i manipulació de càmera. "El VJ és un artista tècnic, que crea un experiment visual com una pintura de vídeo efímera sobre una pantalla gegant", explica Collagiste. Per a Stiouf, un VJ “no necessita paraules per a expressar-se sinó que parla en termes d'imatge”. Tot un artista nòmada, Stiouf treballa a l'Amèrica del Sud i a l'Àsia, particularment a Tailàndia. A França es dedica a l'art al carrer, organitzant projeccions dels seus treballs des de teulades de París, sobre els molls o a llocs abandonats.
Aquests joglars catòdics utilitzen taules virtuals de muntatge o de mescla de so. Amb aquest ús massiu de l'ordinador, van aparèixer importants comunitats virtuals, que proposen noves reflexions sobre l'escena VJ i el seu futur.
Tot i l'augment de la presència d'aquesta nova expressió artística té encara poca visibilitat.
http://www.vjspain.com/ COMUNITAT VJ EN CASTELLÀ
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada