XL MAIL: ROLLO REMEMBER

Borriana Tremola!!!! ARRIBEN LES FESTES ALTERNATIVES


Publicada la Valoració de les Jornades de Memòria Històrica a la Plana al Dia

Publicada la valoració de les Jornades de Memòria Històrica al diari digital La Plana al Dia.

Article de Vicent Usó sobre les darreres agressions feixistes.

Ací us deixem l'article que Vicent Usó, periodista i escriptor de Vila-real, va treure a les pàgines del Mediterráneo. Un exemple de dignitat periodística i solidaritat amb els darrers agredits per feixistes.

"L'OU DE LA SERP" | Vicent Usó*

.................................
Submergits en plena subhasta electoral, hem relegat a les golfes dels diaris dues notícies succeïdes a la ciutat de Castelló i que, precisament perquè no són noves, em semblen de la major importància: l’atac a un establiment d’hostaleria i l’agressió a un jove vinculat a col·lectius antiracistes a mans, totes dues, d’un grup de neonazis. Potser estaríem d’acord a considerar-les matèria policial sense més i, en conseqüència, no hi hauria inconvenient a destinar-les, totes dues, a la secció de successos. Però, si obràrem així, cauríem en un error gravíssim. Per una raó fonamental: perquè aquestes agressions no són cap fet aïllat sinó un graó més en una escalada de violència perpetrada per grups neonazis organitzats i dirigida, bàsicament, contra aquells que, des de l’esquerra i des del nacionalisme, discrepen de les línies que marca el discurs oficials. I la violència política exigeix una resposta que vaja més enllà de l’àmbit policial: una resposta política.
Al País Valencià la violència feixista no és nova. Ja saben vostés que en els anys tèrbols de la Transició Democràtica –de tan funestes conseqüències per al País Valencià- la dreta que es volia postfranquista va alimentar sense pudor la violència de grups d’extrema dreta –reconvertits a l’anticatalanisme furibund- amb la intenció de tallar les ales de l’incipient nacionalisme valencià. I que, en els anys següents, no ha deixat de fer-ho, ni que siga adoptant formes més subtils. No cal dir que aquesta escalada violenta no ha trobat una resposta adequada per part de les instàncies policials i judicials, de manera que, encara a hores d’ara, resten impunes moltíssimes agressions a centres cívics, partits polítics, llibreries o persones. I algunes d’elles de la rellevància de Joan Fuster o Manuel Sanchis Guarner. Una vergonya, tot plegat. I un risc, també: la sensació d’impunitat amb què actuen aquests grupuscles, no tinguen cap dubte, encara els ha envalentit més.
Així les coses, no ens ha d’estranyar que, amb freqüència variable però amb una constància irrebatible, les accions violentes de l’extrema dreta no deixen de produir-se a terres valencianes. Crida poderosament l’atenció, per tant, la nota explicativa que va fer pública la Subdelegació del Govern, arran dels fets de Castelló, i en la qual s’afirma que no hi ha constància que les dues agressions esmentades foren obra de l’extrema dreta i que, en tot cas, ho consideraven un cas completament aïllat. Crida l’atenció i fa ràbia que, mentre en certes zones de l’Estat espanyol la simple dissidència és considerada delicte, les autoritats minimitzen la violència feixista i no actuen contra els moviments polítics –d’ideologia clarament anticonstitucional, tots ells- que els donen suport. Perquè si hi ha res fóra de dubte és que no són fets aïllats. ¿Com van a ser fets aïllats més de 50 agressions a seus o representants de certs partits polítics, o desenes d’atacs als Casals Jaume I o les intimidacions constants a persones vinculades a l’esquerra o el nacionalisme? L’informe Raxen del Moviment contra la Intolerància va registrar en 2006 al voltant de 600 incidents i activitats de racisme i intolerància al País Valencià, l’autonomia més afectada per aquesta mena de violència. I el seu portaveu, Esteban Ibarra, va declarar que en cap cas es tractava de casos aïllats, sinó que la xifra provava que existeix una estructura organitzada que du a terme accions i que té l’objectiu d’anul·lar els drets dels col·lectius més vulnerables. Si és així, per què no actuen les autoritats? Per què propicien la impunitat de la violència feixista?
Potser el frenesí d’actes de campanya no deixe temps a les nostres autoritats per a llegir. Jo els recomanaria, però, que feren un forat i li dedicaren una mica d’atenció a un llibre. Es diu “L’ou de la serp” i el va escriure Eugeni Xammar en la dècada dels 20. En ell, com a bon periodista que era, reporta els primers incidents violents que protagonitzaren a l’Alemanya de la República de Weimar els escamots del partit nazi. Uns incidents que, en general, les autoritats qualificaren de fets aïllats, sense importància. I ja sabem com va acabar la història.
.................................
*Vicent Usó és periodista i reconegut escriptor de Vila-real (la Plana). Creador prolífic, destaca tant pels guardons rebuts, com pel seu compromís amb la llengua, cultura i teixit associatiu del país.
Més info: www.vila-real.com/vicentuso

Al món lliure de Ken Loach


Els empresaris més convençuts i arrelats al sistema solen afirmar sovint que aquest és un món lliure i que qualsevol pot muntar el seu propi negoci i fer-se ric. Només cal assumir el riscos i menjar-nos els escrúpols. I és sobre aquesta màxima del sistema capitalista que Ken Loach construeix la seva nova pel·lícula, en un mundo libre que reincideix en la temàtica que ha marcat tota la seva filmografia, les relacions laborals, però aquesta vegada des del punt de vista dels explotadors i no dels explotats.

El film ens narra la història d'una dona (Kierston Waering) que després de molts anys patint les conseqüències d'un sistema que l'humilia gairebé a diari, decideix muntar el seu propi negoci amb la seva companya de pis (Juliet Ellis) subcontractant immigrants per a feines poc valorades i perilloses. En un mundo libre també és el procés de transformació d'aquesta dona, que a poc a poc es va endurint i pagant gairebé amb la mateixa moneda de canvi els que estan per sota d'ella en l'escala social. El que anava a ser un negoci que ajudaria els immigrants acaba esdevenint una empresa al marge de la legalitat i amb unes conseqüències que poden ser perilloses per a les noies El guionista Paul Laverty, company de feines de Loach des de fa uns anys, afegeix alguns elements dramàtics i propis del thriller per dotar de major profunditat a la història: una situació familiar compromesa i uns fets delictius que compliquen la trama.

Allà on el sistema diu flexibilitat laboral, Loach i Laverty llegeixen explotació i tot fa pensar que els explotats acabaran venjant-se. La pel·lícula passa del pancartisme del seu inici a drama amb connotacions socials, sense que per això puguem parlar d'una de les millors cintes del director de Lloviendo Piedras o Riff Raff. Però potser tampoc aquesta és la intenció dels responsables del film, que només volen tornar a fer-nos pensar.

FiTXA
Título Original: It's a free world...
Director: Ken Loach
Año: 2007
País: Reino Unido, Italia, Alemania y España
Duración: 98
Genero: Drama
Música: George Fenton
Fotografía: Nigel Willoughby
Productor: Rebecca O'Brien
Guión: Paul Laverty
Reparto:
Kierston Wareing ( Angie)
Juliet Ellis ( Rose)
Leslaw Zurek ( Karol)
Joe Siffleet ( Jamie)
Colin Coughlin ( Geoff)
Maggie Hussey ( Cathy)
Raymond Mearns ( Andy)
Davoud Rastgou ( Mahmud)
Mahin Aminnia ( mujer de Mahmud)
David Doyle ( Tony)
Sinopsis: Angie (Kierston Wareing) no ha recibido una educación demasiado esmerada, pero está llena de energía, ingenio y ambición. No es la primera vez que se queda sin trabajo, pero ahora intenta rehacerse y demostrar lo que vale. Angie y su compañera de piso, Rose (Juliet Ellis), deciden ser sus propias jefas, y abren una agencia de trabajo temporal para trabajadores inmigrantes que actúa en un mundo inestable en el que el trabajo es barato y las leyes sólo sirven para ser ignoradas.

XL MAIL: FOTO D'EMPRESONATS A LA MERCÈ

xl mail: Participació Ciutadana

Els nens tanquen un carrer de Sants per jugar sense trànsit

Ho van demanar ells a l’Ajuntament. Es farà tots els diumenges, des d’ahir, d’11 a 21 h. La iniciativa podria arribar a altres zones.
Els nens de Sants van recuperar ahir la tradició de jugar al carrer sense la por de ser atropellats per un cotxe. L’Ajuntament va tancar al trànsit el carrer Finlàndia des de les 11 del matí fins a les 21 hores. La iniciativa, que es repetirà cada diumenge, va sorgir d’una petició dels propis interessats: els nens. «Em van entregar una carta on em demanaven poder jugar al carrer més sovint, tal com havien fet a la festa major», explica la regidora del districte, Imma Moraleda.

La Guàrdia Urbana va vigilar ahir que no passés cap cotxe, però a partir de diumenge vinent seran els pares qui gestionin aquest espai amb vuit tanques que els ha facilitat l’Ajuntament i que quedaran guardades al local de la comissió de festes.

«És una iniciativa molt bona perquè millora la relació entre els nens, ajuda que es coneguin més bé i que facin servir el carrer per anar amb bicicleta o fer jocs que habitualment no poden fer aquí», explica el president de la comissió de festes del carrer, Marc Casañas. L’entitat no descarta «més endavant» muntar tallers pels nens d’entre 8 i 14 anys. El proper diumenge s’organitzarà una tradicional calçotada.

DIMECRES Assaig Grup de Batukada

8 de març dia de la Dona

ASSEMBLEA DE FESTES ALTERNATIVES DE BORRIANA

Aquest any s'organitzen les primeres festes de FALLES ALTERNATIVES a Borriana.
Aquesta iniciativa neix d'un grup de gent amb moltes ganes de participar i aportar vida al nostre poble, que hem constituït l´ASSEMBLEA DE FESTES ALTERNATIVES A BORRIANA (FAB-BORRIANA).
Es tracta d'una alternativa a les festes oficials, amb l'objectiu de traure la festa al carrer, i fer entre tots i totes unes festes obertes, gratuïtes i populars.
La nostra iniciativa és absolutament independent de qualsevol iniciativa privada o institucional. No és contrària a cap altra iniciativa, però sí busca treballar per oferir una festa que s'opose a l'endogamisme i la privacitat a la que ens té acostumats.
El funcionament de l'associació es basa en el treball col.lectiu i altruista de totes i tots els que participem. Es treballa de forma assembleària, horitzontal i autogestionada.
D'aquesta forma podem fer evident que el treball creatiu i la capacitat de participació cívica de la gent poden gestionar unes festes amb l'única intenció de fer gaudir.
L'intenció és que les festes es financien amb les activitats que elles mateixes generen, és a dir que siguen autofinançades, i crear una cultura festera on els diners no siguen un impediment.
També volem treballar pe l'activisme cívic i respectuós amb el poble i la gent, i fer una festa sostenible.
Estem convençudes i convençuts que la participació ciutadana amb la festa és un espai per generar un compromís cívic i noves actituds de ciutadania responsable e implicada en la vida del nostre poble.

FESTA SÍ, LLUITA TAMBÉ.

Passat per el blog e informat sobre les nostres activitats.

CONCERT NUEVO PARAISO AL JAMAICA

DISSABTE 23 A LES 20 HORES
PUB JAMAICA

DONES DE NEGRE CASTELLÓ


Dones de Negre és una xarxa internacional de dones, flexible i descentralitzada, feminista, amb una filosofia comuna contra el militarisme i la violència i que, amb les peculiaritats locals, utilitzem a tot el món un mateix estil d'acció pública i treballem local i globalment per la Pau.

Cada últim dimecres de mes es reuneixen per tal de manifestar amb la veu del seu silenci el més ferme rebuig contra la violència que impregna la nostra societat, especialment aquella patida per les dones com a conseqüència del sistema patriarcal, de per si violent.

XL MAIL: TENEMOS DERECHO A TENER DERECHOS


12 MEDIDAS URGENTES POR LA DIGNIDAD DE LOS/LAS MIGRANTES

“Tenemos derecho a tener derechos”

Algunos ciudadanos se encuentran sometidos a una serie de normas legales diferentes a las del resto de personas por razón de su origen. La Ley de Extranjería, desde su primera versión de 1.985 ha establecido requisitos cada vez más difíciles, alejados de la realidad social y en ocasiones imposibles de cumplir a quien pretenda establecerse legalmente en España. Además, se han multiplicado los controles de documentación arbitrarios, las detenciones discriminatorias, el internamiento y las expulsiones en condiciones que vulneran los tratados Internacionales suscritos por España en materia de asilo y Derechos Humanos.

Mientras las condiciones de vida de los ciudadanos migrantes son cada vez más difíciles, las administraciones siguen primando la inversión en políticas de control frente al gasto social. Los últimos cambios legislativos han ido dirigidos a evitar la entrada, dificultar la permanencia y facilitar la expulsión de las personas migrantes que se encuentran en España, en vez de destinar recursos a la mejora de las condiciones de vida de los ciudadanos, migrantes o no, cada vez más precarias.

Junto a ello, proliferan los discursos que tratan la inmigración y a los inmigrantes como “un problema”. Se trata al inmigrante como enemigo peligroso, delincuente, probable terrorista, invasor… y de esta forma se fomenta en el conjunto de la ciudadanía el miedo y la sensación inseguridad, con el objetivo de asegurarse una población dócil y sumisa, a disposición de trabajar en peores condiciones que la población autóctona.

El racismo institucional fomenta racismo social y produce la marginación de la población migrante en el plano legal, laboral, social, educativo, de vivienda, etc., permitiendo y aumentando la explotación laboral.

En este sentido, el Estado Español no es una excepción dentro de Europa. Las políticas migratorias de la UE, a la vez que se centran en la lucha contra la inmigración “ilegal”, tratan de promocionar las migraciones regulares y temporales, subordinadas a las necesidades del mercado de trabajo europeo, demostrando una concepción puramente utilitarista e instrumental de la inmigración. No se tienen en cuenta las profundas desigualdades económicas, injusticias sociales, hambrunas y guerras, origen de los actuales procesos migratorios. Y de esta forma se niega a millones de personas el derecho humano elemental de buscar una vida digna independientemente de su lugar de nacimiento.

Esta política degrada y envilece al conjunto de la sociedad. Por ello desde la convicción racional y ética de la igualdad de las personas y la universalidad de los derechos, las organizaciones y personas que suscribimos este escrito afirmamos el DERECHO A TENER DERECHOS de las personas migrantes. Con este objetivo y mientras seguimos trabajando para la necesaria derogación de la actual Ley de Extranjería, exigimos al próximo GOBIERNO DE ESPAÑA la adopción de las siguientes

12 Medidas Urgentes por la Dignidad de los/las migrantes:

A) REGULARIZACIÓN INMEDIATA Y GARANTÍAS A LA RESIDENCIA Y VIDA FAMILIAR

1.- Nuevo proceso de regularización no condicionado al contrato de trabajo

Apertura de un proceso de regularización que garantice el permiso de residencia y trabajo para todas las personas migrantes "sin papeles" que habitan en el territorio español, sin condicionarlo a la exigencia de un contrato de trabajo previo, a fin de terminar con la explotación laboral y la corrupción que conlleva dicha exigencia.

2.- Adaptación a la realidad de los requisitos para acogerse al arraigo social:

- reducción a un año el tiempo de estancia exigido

- que el hecho de tener una orden de expulsión por causas administrativas no sea un impedimento para obtener el arraigo

- no subordinación de su concesión a la posesión de un contrato de trabajo

- eliminación de los requisitos de imposible cumplimiento (como, por ejemplo, el certificado de penales de nacionales de países sin embajada en España) o que signifiquen discriminación o un trato degradante para el inmigrante (como determinadas pruebas médicas).

- facilitar de la regularización de personas con hijos nacidos en España.

3.- Flexibilización de los requisitos para acogerse al arraigo laboral

Otorgamiento del arraigo laboral a toda persona que por cualquier medio de prueba válido en derecho acredite existencia de una o varias relaciones laborales que sumen un periodo igual o superior a seis meses.

4.-Flexibilización de los requisitos para la tramitación de la reagrupación familiar adaptándolas a la realidad del mercado laboral y de vivienda de España y garantizando ante todo el derecho fundamental de vivir en familia, así como el derecho a trabajar de los familiares reagrupados.

5.- Garantía de los derechos laborales y de vida familiar de los trabajadores temporeros contratados en origen. Establecer una política de contratación estable que garantice la igualdad de derechos, la reagrupación familiar y la posibilidad de residencia estable en Europa. Creación de comisiones independientes de investigación y control del cumplimiento de los derechos laborales hasta que esto suceda.

6.- Aumento significativo de los recursos para garantizar el acceso a la información y para dar una respuesta ágil y eficaz a los trámites administrativos que afectan a los inmigrantes (arraigo, renovación, homologación de títulos, etc.), así como garantizar una asistencia real y efectiva de los letrados del turno de oficio cuando así corresponda.

B) CESE DE LOS ABUSOS POLICIALES Y LA DISCRIMINACIÓN

7.- Cierre de los Centros de Internamiento para Extranjeros. Creación de comisiones independientes de investigación y seguimiento (formada por organizaciones en defensa de los Derechos Humanos) hasta su cierre definitivo.

8.- Derogación del Protocolo de actuación aprobado en Septiembre de 2.007 para las repatriaciones y el traslado de detenidos por vía aérea y/o marítima.

9.- Orden inmediata de paralizar toda actuación arbitraria en relación a los controles de documentación, las detenciones, el secuestro de pasaportes y las expulsiones que sufre la población inmigrante, especialmente en el caso de los menores de edad.

Asimismo, prohibición de iniciar expedientes de expulsión a quien denuncie irregularidades laborales, abusos policiales o agresiones xenófobas, así como a las víctimas de la violencia de género o a quien sufra cualquier tipo de violación de sus derechos fundamentales.


10.- Retirada definitiva de la Proposición de Ley Orgánica de Medidas para la Lucha Contra la Inmigración Clandestina.

C) IGUALDAD PLENA DE DERECHOS

11.- Cumplimiento inmediato y efectivo de los acuerdos internacionales suscritos por España es materia de asilo y derecho de los trabajadores inmigrantes y firma de la Convención Internacional sobre la Protección de los Derechos de Todos los Trabajadores Migratorios y de sus Familiares.

12.- Garantizar el derecho de sufragio activo y pasivo para las personas inmigrantes, así como el ejercicio de los derechos laborales, sociales, civiles y culturales en régimen de igualdad con los ciudadanos autóctonos.

Casal Popular de Castelló: programa de les Festes de la Magdalena 2008 !!


Salutacions a totes i a tots,

Us adjuntem el cartell amb la programació definitiva que hem preparat per a les properes Festes de la Magdalena 2008.
Voreu al cartell tant les activitats de la Colla la Masovera, com les d'altres colles i locals que s'han sumat a la iniciativa de mostrar una programació alternativa i diferent de l'oficial.
Esperem que us agrade tant com a nosaltres i que castelloners, castelloneres i visitants gaudim d'allò més de les festes.
No dubteu a reenviar i publicar el cartell.

I ja només dir-vos que . . . MAGDALENA FESTA PLENA !

Salut i festes populars !

CASAL POPULAR DE CASTELLÓ - COLLA LA MASOVERA
c/ d'Amunt, 167 - Castelló de la Plana
(La Plana Alta - Països Catalans)
http:\\laplana.indymedia.org

XL MAIL: PROJECTE 80%

Pregunta: ¿qué pasaría si consiguiésemos alcanzar una participación en las elecciones generales del 80%?


La izquierda lleva 4 años aletargada, esperando su momento, guardando las distancias en el debate político, mordiéndose la lengua y lo que no es la lengua, respirando hondo, tragando bilis, soportando insultos, recibiendo desprecios, pasiva, retirada, ahogada en un suspiro.

Recordemos la decena de manifestaciones de la derecha mediática; las cosas que han voceado; los disparates que se han atrevido a decir; hasta donde han sido capaces de llegar manoseando instituciones sagradas como el Tribunal Constitucional; incluso se han atrevido a jugar con el dolor de las victimas y con los muertos del 11M. Nosotros, convencidos de nuestro sentido de la responsabilidad cívica, hemos elegido, sea por omisión o por comodidad, no responder ante semejantes andanadas.

Apostamos por la política del apaciguamiento y por ceder nuestra espacio en la calle confiados en que las concentraciones se deslegitimasen por sí solas debido a los discursos antidemocráticos que se desarrollaban en cada una de las intervenciones de la derecha social española. 4 años de silencio, 4 años estoicos tolerando lo intolerable.


Pero ha llegado el momento en que los ciudadanos progresistas de este país podemos responder con toda la fuerza merecida a estos 4 años de descrédito y deslealtad democrática por parte de la derecha española, individualizada en abates como Acebes, Zaplana, Alcaraz, Rouco Varela o Jimenez Losantos.

Ha llegado el momento de convocar una manifestación colectiva, tan grande y espectacular, que sea capaz de procurar tal lección democrática para aquellos que han violentado nuestra convivencia, que nunca, jamás, la olviden.

Es hora, es el momento, de sacar a pasear nuestro orgullo, nuestra sangre, nuestro corazón, nuestros ideales, con la cabeza bien alta. Pero no lo haremos en la calle en forma de concentración ruidosa con pancarta y eslóganes. Lo vamos a plantear desde la red, más allá de la red, aludiendo al sentido de responsabilidad ciudadana que millones de españoles tenemos.

Será un boca a boca a escala nacional el que llamaremos a nuestros amigos, conocidos, familiares, compañeros de trabajo, a unirse a un objetivo espectacular y grandioso: alcanzar el 80% de participación en las elecciones generales. ¡Sí, has leído bien! ¡Un 80%! Un reto tan grande, tan valioso, que si se consiguiese nos llenara de sano orgullo y satisfacción a todos. Todos a una, poniendo granitos de arena para llegar a formar una hermosa montaña de votos, tan grandiosa que consigamos, el día 9 de marzo, admirarla con asombro y honda satisfacción.



Todo empieza con una pregunta.
¿Conoces el "Proyecto 80%"? Sí, el gran objetivo, la gran obra maestra de la izquierda española, será llegar a esa cifra para impartir una lección que jamás será olvidada. Una demostración de fuerza que nadie podrá negar. Un golpe de efecto que abra portadas, titulares y ruedas de prensa. ¿Mareante? No es imposible. Es una cifra a la que se llegó en 1982 por ejemplo. En 1993 y 1996 se llegó al 77%. En las últimas, al 76%. ¿Alguien recuerda unas elecciones democráticamente más trascendentales desde 1982?

Mirando hasta donde es capaz de llegar la derecha española uno tiene la impresión de que son los mismos que en plena transición cuestionaban la Constitución y el Estado Autonómico.

Son los mismos que decían como entonces que "España se rompe". ¿Por qué no llegar entonces al 80% de participación para marcarle el terreno a esta derecha casposa y retrógrada? ¿Por qué no darles una lección en toda regla? ¿Por qué no demostrarles que España no tolera actitudes post franquistas y antidemocráticas como el boicot a los productos catalanes o el colapso de nuestras instituciones? ¿Por qué no recordarles que los ciudadanos que conformamos esta sociedad imperfecta no toleramos ni toleraremos que se juegue con la mentira, con la falsedad y con la descalificación zafia? ¡Por qué no llegar al 80% para dejar al mundo boquiabierto y para darle una lección a los Acebes y a los Zaplanas! Una meta difícil, pero altamente motivante; un objetivo grandioso que daría la vuelta a medio mundo y que devolvería la fe a la ciudadanía española. ¡Vamos!



¿Cómo? A la vez sencillo y estelar. Una campaña por Internet, un mailing anunciándola, una recogida de firmas, SMS, un lugar donde centralizar propuestas, videos, iniciativas de movilización. Nos sobran ideas si nos ponemos. ¡Somos la gente de la cultura, de la inspiración, los creadores! Somos la izquierda española, unida a pesar de sus diferentes tonalidades.

Que se hagan eco los medios digitales, que se entere el país que tenemos un grandioso objetivo. ¡Vamos a alcanzar el 80%! De Internet se podrá pasar al boca a boca, conseguir que se hable en los colectivos ciudadanos progresistas, en las tertulias..."¿sabes qué es el proyecto 80%?". Veréis que remarco siempre, progresistas, bien, todos sabemos que no hace falta lanzar campañas para movilizar a la derecha. Ellos van a votar fijo, llueva nieve o haya un terremoto. Nosotros y solo nosotros tenemos la responsabilidad y el peso para llegar, y por qué no superar, esa cifra. ¿Nos atrevemos? ¿Nos ilusionamos? ¿Nos mojamos? Un reto para ser atractivo debe ser difícil, estimulante, debe ser de tal manera que para alcanzarlo haya que dedicarle esfuerzo y tiempo, poco individualmente pero en suma una enorme iniciativa ciudadana y social. ¡Un 80%!



¿Quién se suma? ¿Te sumas tú? ¿Se suman tus amigos? ¿Esos que teniendo ideales progresistas casi nunca se animan a ir a votar porque todos los políticos son iguales? ¿Y tus familiares? ¿Qué propones? Hay tanta gente a la que movilizar e ilusionar....Podemos organizar grandes cosas. Podemos organizar una enorme fiesta en la calle el mismo día 9 de marzo si conseguimos el objetivo. ¡A la calle a celebrarlo! ¡Somos del proyecto 80% y lo hemos conseguido! ¡Somos grandes! ¡Vamos a Génova a celebrarlo con Rajoy! ¡Que se nos oiga, que se nos conozca! ¡Vamos a montar la enorme fiesta de la democracia, la del voto, la de la participación! ¡Podemos dar muchas lecciones a los políticos! ¡Somos poderosos si nos lo creemos! Hoy será al PP. Pero el PSOE, y el resto de fuerzas políticas, tomarán nota para futuros comicios. Es un grito de "no nos falles" más alto y nítido que los anteriores. Es nuestra respuesta a las andanadas de quiene insultan, de quienes separan, de quienes odian.



¿Nos atrevemos? ¿Nos atrevemos? Yo, me atrevo. ¿Quién se apunta?
¡Proyecto 80%!



La Sombra de Aznar convoca a todos los progresistas y os pide que os hagáis eco en vuestras Web, blogs, foros y medios. Servidor pone la semilla. El sol, el abono y el agua es cosa de todos para que esta enorme iniciativa culmine. ¡Orgullo compañeros, orgullo!
¡Proyecto 80%!

L'invasió de les xapetes assassines...


La FAB i l'Escletxa s'han unit en un objectiu comú, invadir la plana amb xapetes assassines si et trobes alguna no dubtes en comprar-la , aixi recolzaràs les lluites d'aquests col.lectius que treballen a Borriana. Ves en compte perquè molt prompte prendran els nostres carrers...

ASSEMBLEA FESTES ALTERNATIVES

DIJOUS 21 DE FEBRER A LES 21:00H EN EL BAR LES TORRES

JA TENIM LOCAL D'ASSAIG PEL GRUP DE BATUKADA


Ja tenim local d'assaig pel Grup de Batukada de l'Escletxa. Des del 5 de desembre que començarem amb l'assaig del GRUP DE BATUKADA DE L'ESCLETXA, el lloc ha estat l'Avinguda Juan Bautista Sanmartin i la veritat és que el fret a ficat a prova la nostra afició.
Ara per fi tenim local d'assaig, és tracta d'un dels antics magatzems de l'Escola Taller al Casal Jove. Ara més que mai animem a tothom a participar del grup i vindre a tocar.

El dimecres a les 19 hores tenim una cita per veure uns vídeos, traure ritmes, tocar i finalment netejar la instal.lació. Ara podeu enganxar-vos a la banda.

TOTS ELS DIMECRES DE 19 A 21 HORES ASSAIG GRUP DE BATUKADA AL CASAL JOVE

REUNIÓ ABC-ESCLETXA



El passat dissabte membres del Col.lectiu Escletxa ens reunirem amb els companys de l'AGRUPACIÓ BORRIANENCA DE CULTURA.
La quedada fou organitzada a traves d'internet i al veritat és que vam eixir en molt bones sensacions.
Per començar ens han oferit un espai per explicar el que som i el que fem dins de la ja mítica revista Buris-ana.
Posteriorment intercanviarem informacions de les diverses activitats que tenim previst realitzar les dues associacions i la possibilitat d'ajudar-nos. També els informàrem de l'existència del nou col.lectiu que també treballa a Borriana , els companys companyes de les Festes Alternatives de Borriana.

També ens van oferir espai per organitzar activitats al seu local. Ens alegra molt que l'ABC ens monstre el seu recolzament. Segur que podrem col.laborar en moltes tasques. Gràcies companys i companyes de l'ABC.

Ací teniu un link per conèixer millor l'ABC

Prou agressions feixistes! CONCENTRACIÓ A CASTELLÓ


La Plataforma Cívica per la Convivència ha convocat una roda de premsa que tindrà lloc el proper divendres 15 de febrer a les 12h al Casal Popular de Castelló (C/ d'Amunt, 167) per denunciar públicament l'agressió física soferta per un militant independentista i antifeixista de la nostra ciutat a mans d'un grup ultradretà la matinada del passat diumenge 10 de febrer; agressió que va ser la culminació d'un seguit d'atacs succeïts al llarg del cap de setmana i que vàren començar amb l'atac a un establiment d'oci freqüentat per gent antifeixista.

En tornar cap a casa a soles, el nostre company va ser abordat covardament per l'esquena, açò és, sense que hi haguera cap tipus de provocació prèvia, i posteriorment reduït per almenys 4 individus que varen intentar fer-li l'esvàstica nazi amb un arma blanca a la galta dreta de la cara, mentre se l'amenaçava de mort i se l'increpava i insultava amb frases com "rojos, os vamos a matar", "estás localizado", "vamos a por vosotros"...

El nostre company ja ha realitzat la pertinent denúncia en la comissaria de policia nacional. No obstant, no volem que aquest fet caiga en la ignorància i denunciem la passivitat de les institucions públiques (Policia, Ajuntament, Govern Civil i Generalitat Valenciana) davant els fets, ja que entenem que l'atac al nostre company no és un fet aïllat.

concentració el dissabte 16 de febrer a les 12 hores a la Plaça Santa Clara.

ATENCIÓ!!! AGRESSIONS NAZIS A CASTELLÓ


La Policía Nacional de Castelló y la Fiscalía investigan una escalada de violencia perpetrada por militantes de extrema derecha de estética neonazi que se tradujo el pasado fin de semana en el ataque a un establecimiento de hostelería -en la madrugada del viernes- y la agresión con arma blanca a un joven vinculado a colectivos antirracistas cuando caminaba sólo hacia su casa, cerca de Rafalafena, en la madrugada del sábado.

Nacho Martín, Castelló

La denuncia que obra en manos de la policía indica que la víctima fue sorprendido por un grupo de entre 3 y 4 personas con indumentaria neonazi que le inmovilizaron y le provocaron varios cortes lineales en la mejilla.
Según documenta la policía, los individuos increparon al mencionado joven mientras surcaban heridas en su rostro con un arma blanca indeterminada -cuter, navaja u objeto punzante- gritando "¡rojo de mierda, te vamos a matar, te hemos localizado, estáis muertos".
La rapidez del ataque únicamente permitió al agredido observar que se trataba de varones de entre 20 y 30 años de edad y que uno de ellos -el que le agarró rodeándole con los brazos- vestía una cazadora bomber color oscuro y lucía "un parche en la manga derecha con una cruz gamada -símbolo del movimiento nazi que extendió Adolf Hitler en Alemania-". Posteriormente, los agresores emprendieron la huida por las calles adyacentes.
El parte médico que obra ahora en manos de la Fiscalía y del Juzgado de Instrucción de Guardia indica la presencia de "erosiones lineales en hemicara derecha" entre las que se percibe el intento fallido de trazar una cruz gamada mientras la víctima intentaba oponer resistencia.
El atestado policial indica que, según los denunciantes, estos hechos guardan relación con el ataque sufrido horas atrás por un local de ocio nocturno frecuentado por personas que también simpatizan con colectivos antirracista y que pertenecen al círculo de amistades del joven que horas más tarde fue agredido con arma blanca.
En el caso del viernes, las actas policiales exponen que alrededor de nueve individuos lanzaron piedras contra la puerta y los cristales de la misma. Algunos de los agresores -todos ellos de estética neonazi- fueron detenidos por la policía local. Mientras los agentes procedían a la comprobación de datos, uno de los arrestados amenazó de muerte a los clientes del establecimiento: "A estos lo que había que hacer es matarlos a todos".
Diversos colectivos antirracista condenaron ayer estos hechos violentos y pidieron públicamente que las autoridades adopten medidas para evitar que los ataques sigan incrementándose, dado que los movimientos neonazis suelen multiplicar sus ataques contra agrupaciones antirracista durante las fiestas de la Magdalena. No pasa desapercibido que el informe Raxen 2007 del Movimiento contra la Intolerancia (Racismo, Xenofobia, Intolerancia y Antisemitismo a través de los hechos) revela que Castelló se encuentra entre los 200 municipios que registraron actos de violencia o apología neonazi durante 2006.
En concreto, se trató de una agresión de 40 individuos armados contra el Casal Jaume I, una paliza a una transexual y la existencia de miembros castellonenses en un grupo de música del odio bautizado como Invicta y la publicación de blogs de ultraderecha racistas y homófobos en la web del Ayuntamiento de Castelló.

COMUNICAT D'ENDAVAT LA PLANA
Davant els atacs feixistes a un dels seus militants,
Des de l'Assemblea Comarcal d'Endavant-La Plana volem expressar la nostraprofunda indignació davant els diversos atacs feixistes patits durant elpassat cap de setmana a la ciutat de Castelló, entre els quals es troba elmés absolut acte de covardia d'assaltar en grup a un dels nostres companysquan tornava sol cap a casa el diumenge de matinada. Segons ens explica elnostre company, a l'hospital el van informar que no era la primera persona en presentar-se a urgències aquella nit, i que la majoria dels agredits eren d'origen llatinoamericà. A més, la nit abans un grup també va atacar un bar on se sol reunir gent ideològicament propera a nosaltres i que participa activament en els moviment socials de la comarca.

És evident que aquesta última sèrie d'agressions no constitueixen un fet
aïllat i que els seus objectius són clarament polítics.

Denunciem la total impunitat amb què aquest tipus de violència política
contra les opcions d'esquerra i les persones immigrades es dóna, i que
posa de manifest la hipocresia de l'Estat espanyol i el seu aparell
policial en els seus criteris de criminalització selectiva i la seua
complicitat amb els grups ultradretans que li fan la feina bruta.

Comunicat de l'assemblea de COS la Plana davant les agressions feixistes a Castelló.

Des de l'Assemblea de la COS de la Unió Territorial de la Plana, volem denunciar públicament les darreres agressions feixistes patides a Castelló.

Volem mostrar el nostre total suport i solidaritat amb el company d'Endavant – La Plana, així com als companys llatinoamericans que han sigut agredits aquest cap de setmana per un grup de feixistes covards, que aprofitant superioritat numèrica realitzen els seus atacs. També volem donar suport als companys del bar que van atacar la nit abans.

Des de la COS la Plana fem públic el nostre rebuig a la connivència de l'estat espanyol i les seues forces policials amb aquest grupuscles de l'ultradreta als quals defensen i encobreixen, deixant impunes els seus atacs als sectors d'esquerres i de nouvinguts.

FEIXISME MAI MÉS!!

ENDAVANT AMB LA SOLIDARITAT DE CLASSE I COMBATIVA!!


DISSABTE CONCERT AL JAMAICA

PLANTACIÓN EN LES USERES 16/02/08


La Asociación de Damnificados por el Incendio de Les Useres, la Asociación Cultural L'Ullal y el Ayuntamiento de Les Useres organizan para este próximo sábado 16 de febrero una JORNADA DE PLANTACIÓN en zonas afectadas por el lamentable incendio de este pasado verano.

Desde aquí os animamos a participar y divulgar el evento, y concienciar a los más pequeños de la importancia de nuestro medio ambiente.

Pinchando en el siguiente enlace podreís ver varias imágenes de la plantación que se realizó el pasado fin de semana: http://www.lesuseres.es/?q=es/node/420

Tal y como ya se ha realizado el pasado sábado, se repartirán bocadillos, café y agua a todos los voluntarios. La cita será en el polideportivo municipal a las 9:30 de la mañana. Se ruega que traigan herramienta de trabajo, a ser posible. Al finalizar volveremos todos al polideportivo, donde se repartirá la bebida y comida sobrante.

EXPO FOTOGRÀFICA CASTELLÓ SOTA LES BOMBES

DIMECRES Assaig Grup de Batukada

Valoració Jornades de Memòria Històrica




El primer que volem és agrair a Teresa Armengot, Juan Luis Porcar i la resta de companys del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló la seua entrega, passió i coratge per portar endavant aquesta tasca d'investigació. El recolzament i afecte que ens han demostrat i per damunt de tot la possibilitat d'haver-los conegut i poder col.laborar en noves activitats.

També volem agrair l'assistència de tota la gent que va poder entrar a la sala, no volem fer polèmiques a l'hora de comptabilitzar el nombre d'assistents, però sí que volem demanar perdó als més de vint que no van poder entrar. L'espai potser no era el millor però pensàvem que era important realitzar la trobada a la casa de la cultura per la seua càrrega simbòlica.
Aprofitem per reclamar una millora de les infraestructures i equipaments del CMC La Mercè, no entenem com en aquest lloc destinat a la cultura sols tenen un projector, un equip d'àudio i 50 cadires. Finalment el projector va córrer pel nostre conter i la gent va estar de pèu o sentada al terra. És complicat per a un col.lectiu jove i amb pocs diners, per no dir cap més que l'aportació personal i voluntària de cadascú, haver d'abordar aquestes despeses.

L'organització de les jornades com bé sabreu no buscava un confrontació política més bé responia a la curiositat d'alguns membres del col.lectiu i va cristal.litzar per la bona voluntat i disposició d'Hector Carda creador del web fusilados.org i els companys del grup per la recerca de Castelló.
Som conscients de la polèmica que ha originat aquest tema i no volem com col.lectiu ficar-nos en baralles en ningú però sí fer algunes reflexions arran els comentaris tant personals com d'una manera anònima en diversos fòrums a la xarxa que s'han fet al voltant del col.lectiu i l'activitat.
No hem obligat a cap dels assistents a participar en una activitat purament cultural i basada plenament en el treballs científics i d'investigació de dues persones amb preparació i en la projecció d'una pel.lícula d'un reconegut director de cinema.
Ens entristeix que és critique d'una manera visceral l'organització d'aquesta activitat abans de realitzar-se i per tant sense saber el contingut de la mateixa.
Però encara ens entristeix més la pila d'anys que han hagut de passar per poder parlar obertament d'aquest fets i que molta gent s'escandalitze per aquest motiu.
L'opinió personal al voltant de la repressió franquista és això personal i no volem fer cap tipus de doctrina des del col.lectiu, però ens preocupa i pensem és interessant que la gent puga informar-se del que va passar al nostre poble per tindre un criteri.
S'ha criticat que és faja d'una manera parcial, potser, però el primer imparcial que alce el dit, convidem a qui tinga ganes a obrir noves línies d'investigació que ho faja, que s'organitzen més activitats d'aquest tipus i d'altres. Si els que ho porten endavant posen la mateixa il.lusió que Teresa i Juan Luís de segur és veuran recompensats.
Respectem totes les observacions, critiques, correccions, invitacions a fer altres activitats i d'altres temàtiques, comentaris i opinions que hem rebut o llegit i ens felicitem per fi de viure en un lloc lliure i amb llibertat d'expressió per a tots i totes.

Volem agrair totes les critiques constructives i felicitacions, també les critiques negatives i els insults, uns d'una manera i uns d'altra ens encoratgeu per seguir endavant i adonar-nos de l'importància d'aquest projecte anomenat Escletxa.

Per a nosaltres les jornades han estat un èxit i no sols per la gran acollida. Veure aquest amalgama de gent de moltes edats diferents compartint aquest moment, el silenci respectuós i atent de tots, l'emoció continguda dels familiars dels empresonats i morts a Borriana, la funció terapèutica que va tindre per alguns, el poder escoltar una vegada finalitzat l'acte les seus vivències, és prou per estar orgullosos i contents
Si a més afegim la preparació dels ponents i el coneixement dels fets i dades que van exposar, el recolzament que comporta veure a gent més major que nosaltres i encara capficada en projectes i lluites per fer del món un lloc millor, l'assitència de companys del poble com els de la Fab de Borriana, i el recolzament de molts veïns i veïnes que no coneixíem, podem dir que estem orgullosos, contents i amb ganes de fer molt més.

Per finalitzar compartir amb vosaltres el compromís de realitzar moltes més activitats de tot tipus en les que ja estem treballant i tornar a organitzar una xerrada semblant a la Mercè. Però en un espaí més digne, com l'ocasió mereix, quant Teresa Armengot i Juan Luis Porcar publiquen els seu treball.

Gràcies a totes i a tots.

Salut, Llibertat i Escletxa.

ENTREVISTA AL HOY X HOY CS DE LA CADENA SER



Aviat penjarem l'arxiu per sentir-la

FOTOS JORNADES MEMÒRIA HISTÒRICA




Dissabte CONCERT AL JAMAICA

MAMAYSUAMANTE
20 HORES
JAMAICA MUSIC BAR

TALLER D'ORIENTACIÓ AL CASAL JOVE BORRIANA


Lloc: Casal Jove Burriana
Dijous de 19 a 21h.
Inici: 21 de febrer. Sis sessions
Edat: 14 a 35 anys
GRATUÏT
PLACES LIMITADES
Preinscripció: 964 591 692
burriana.cjove@cv.gva.es

Coneixeu la FAB?


Roda de Premsa- Jornades de Memòria Històrica


El dilluns a migdia va tindre lloc a l'Ajuntament de Borriana la presentació de les JORNADES de MEMÒRIA HISTÒRICA que organitzen el Grup per a la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló i el Col.lectiu Escletxa de Borriana.

Hèctor Borja, president de l'associació Escletxa, va fer una xicoteta introducció del col.lectiu i de les activitats que està desenvolupant. "Portem funcionant desde el mes de novembre i en tot aquest temps hem organitzat tot tipus d'activitats al poble: Cicles de Curtmetratges, Tallers d'Escalada, Presentacions de Llibres, Concerts i moltes més". "El nostre funcionament és assembleari i tothom pot participar del col.lectiu, tenim tants objectius com membres té l'associació, però el principal és crear activitats per tal de contrarestar la manca d'ofertes de tot tipus que trobem al poble".

El motiu que mou al col.lectiu Escletxa per organitzar aquestes jornades és l'interes d'alguns dels seus membres en el fets històrics que ocorregueren a la nostra població. "Molts hem escoltat les histories que ens contaven i ens resultaven interessants. Investigant per la xarxa coneguérem el web fusilados.org que narra la història d'un afusellat a Borriana. Després contactàrem amb Teresa Armengot i el fruit són aquestes Jornades. Des d'ací volem agrair l'atenció i recolzament del grup de la Recerca de Castelló per portar el tema endavant". Els membres de l'Escletxa convidaren a qui vulga conèixer les activitats que organitzen a visitar el seu bloc http://escletxa-borriana.blogspot.com/

Posteriorment va prendre la paraula Teresa Armengot Serrano, Professora de Geografia i Història en el IES Llombai de Borriana i que conjuntament amb Juan Luis Porcar Orihuela. Historiador. Documentalista de la Universitat Jaume I, tots dos membres del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló seran el ponents de la xerrada del divendres.

Teresa va fer un exposició del treball d'investigació que estan a punt de publicar baix el nom "Mort i Repressió Franquista a Borriana 1938-1950", la història dels borrianencs afusellats i morts a les presons així com persones d'altres localitats que foren afusellats a Borriana o moriren a la presó de la Mercè.


Pel que fa a la xerrada del divendres a les 19 hores a la Casa de la Cultura, la investigadora va exposar algunes xifres que és desenvoluparan en profunditat. Entre el 9 d'abril del 39 i setembre del 49 a la presó de la Mercè s'empresonaren 3506 homes i 289 dones del quals 733 eren de Borriana (616 homes i 117 dones).

Desde el Grup de la Recerca de Castelló busquen homenatjar a les víctimes de la repressió franquista. Actualment conten amb una subvenció estatal per instal.lar una escultura d'homentage als afusellats al Riu Sec de Castelló.
Organitzen activitats per moltes comarques, la més recent uns actes per commemorar el 70 aniversari de la mort de Matías Sangüesa, important polític republicà natural de Morella, que va ser entre altres càrrecs alcalde de la localitat i president de la Diputació de Castelló.

Les jornades finalitzaran el dissabte amb la projecció de la pel.lícula "Tierra i Libertad" dirigida per Ken Loach, el dissabte a les 19 hores a la Mercè.
ACTIVITATS JORNADES MEMÒRIA HISTÒRICA

Divendres 8 - 19 hores a la Casa de la Cultura
Xerrada Repressió Franquista a Borriana·
Afusellats i morts a les presons

a càrrec de
Teresa Armengot Serrano, Professora de Geografia i Història en el IES Llombai de Borriana i Juan Luis Porcar Orihuela. Historiador. Documentalista de la Universitat Jaume I, tots dos membres del Grup per la recerca de la memòria històrica de Castelló.

La xerrada versarà al voltant del treball
d' investigació que esta a punt de publicar-se baix el títol "Mort i Repressió Franquista a Borriana 1938-1950", la història dels borrianencs afusellats i morts a les presons així com persones d'altres localitats que foren afusellats a Borriana o moriren a la preso de la Mercè lloc on és desenvoluparà la xerrada.


Dissabte 9 - 19 hores a la Casa de la Cultura
Projecció: Tierra y Libertad de Ken Loach
Fitxa
+info Ken Loach

Link Recomanat: www.fusilados.org
La història de l'assassinat d'Ismael, un sindicalista de Borriana, investigada pel seu nét.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE OBERT TOTA LA NIT



El passat dissabte per la vesprada va tindre lloc la presentació del llibre Obert tota la nit, escrit per Josep Chordà Fandos. L'espai on és va fer la presentació no podia ser un altre que el Pub Jamaica, l'escenari principal del recull de 12 contes agrupats en aquesta publicació.

L'autor, acompanyat de Rafa "Jamaica" que va actuar com amfitrió, va relatar al nombrós públic les motivacions que l'havien portat a escriure la seua obra. "És un mena d'agraïment a Rafa i a May per la seua tasca al front del local"

El llibre no està publicat encara però Josep Chordà ens ha fet arribar uns PDFs perquè tothom el puga llegir en aquest enllaç el podeu descarregar.

OBERT TOTA LA NIT (pdf)
PORTADA (pdf)

A continuació engaxem la introducció de l'obra:

A TALL DE JUSTIFICACIÓ

El primer record que tinc del Music Pub Jamaica es remunta al 1982. No sé si
és la primera vegada que hi vaig entrar, però sí la primera de la qual tinc memòria.
Al Jamaica hi havia llavors, a la part de dins, taules i cadires o butaques de
canya, molt incòmodes. Vam seure al fons, tot i que el local era buit. Rafa es
movia entre les taules servint amb el seu posat habitual de persona que té un
univers propi i que et mira des de la llunyania del seu món. Aleshores era la
persona més pintoresca del local perquè, a banda de la seua aura visible i de la
música tan estranya que posava al pub, parlava en francés amb les seues germanes
i en un espanyol afrancesat amb la resta del món. Amb tot això, el Jamaica era,
sense cap mena de dubtes, el pub més exòtic del poble. O almenys, així ho
recorde.
Des d’aleshores, i fins avui mateix, he continuat freqüentant el Jamaica.
Algunes temporades més i altres menys. Hi he anat amb amics, sobretot, però
també amb col°§legues o companys de batalles… També hi anava quan festejava, i
després de casats. I amb els nostres fills. I encara més, en els últim anys s’ha
convertit en un punt clau de les concentracions de Xarrameca… i de les escapades
dels divendres «me’n vaig a baixar el fem» amb Alvarito.
Pelats de fred, fora, a la terrassa o amb els ulls plorosos pel fum, dins, hem
arreglat el món unes quantes vegades.
Al Jamaica vaig entendre quan era (més) jove que hi havia un altre tipus de
música, de gent, de món i de saber estar. El que en un principi només era un altre
pub —molt diferent de la resta, això sí— a poc a poc es va convertir en una illa on
podia refugiar-me i reposar. (Això de l’illa no és ben bé meu, ho va dir un vell amic
a propòsit no del pub sinó d’algunes persones que hi anàvem.) La metàfora no pot
ser millor, perquè en el fons ell i nosaltres érem (som) nàufrags en el món real. Al
Jamaica estem com en un altre món i una mica aïllats de tot plegat.
Fa uns quants mesos em vaig adonar que ja havia passat una bona pila d’anys
des d’aquella primera vegada, i que a pesar d’haver passat tant de temps, encara
hi anava i m’hi sentia a gust en aquella illa. Aleshores vaig considerar que gairebé
tenia l’obligació d’agrair a Rafa i a May el fet que hagueren mantingut aquest
tarannà de respecte, tolerància, llibertat i bona música al llarg dels últims trenta
anys. I llavors vaig a començar a escriure aquests contes.
Doncs les pàgines que vénen a continuació parlen de tot això, de l’illa i dels
nàufrags. Per això pot semblar que en el fons tots els contes són la mateixa història
o que s’hi assemblen bastant.
El que no volia, però, era relatar les coses que m’han passat a mi al Jamaica,
o les coses que m’han contat que els ha passat a algú. Des del primer moment vaig
refusar la idea de fer un inventari d’experiències personals o un anecdotari
divertit. El que ve a continuació són històries sobre la vida i el no viure, sobre
l’amor i el desamor, reflexions sobre la solitud, o l’angoixa existencial que et fa
trontollar quan t’adones de com funciona tot… res a veure, doncs, amb els
«recordes quan…» o altres romanços. Per això, gairebé tot el que ocorre en aquests
contes —incloent-hi els personatges i la seua vida— prové de la meua imaginació i,
com se sol dir, qualsevol paregut o semblança amb la realitat és pura coincidència.
Els contes tenen dos elements comuns: en tots —a vegades a primera fila,
altres vegades en el rerefons— l’illa, el pub, fa un paper de protagonista, és on es
desenvolupa l’acció, on es troba l’amor, on arriba la solitud… I a més del pub, hi ha
la música, impossible de separar del Jamaica, que acompanya la vida i miracles
dels personatges.
Aquests contes d’Obert tota la nit volen ser la meua aportació al trenta
aniversari del Music Pub Jamaica i el meu agraïment a totes les persones que l’han
fet possible en les tres últimes dècades. I també ara mateix.
I que es mantinga amb molta salut trenta anys més i que jo ho puga veure.

Borriana, 6 de novembre de 2007