Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris DISTRI COMÚ. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris DISTRI COMÚ. Mostrar tots els missatges

COMÚ: novetats llibres en distribució

Des de Comú us fem arribar les novetats en llibres que ens han entrat últimament. En sintonia amb alguns dels darrers esdeveniments al CSO La Nau i al Casal Popular, le jornades Queer i les d'antipsiquiatria, us volem fer arribar textos que us serveixen per aprofundir en allò tractat en aquestes jornades. Per altra banda, també us proposem un parell de textos interessants sobre contracultura i punk, com són els llibre sobre els CRASS, Aggro (sobre el enixement de la contracultura skinhead) o l'interessant document que acaba d'eixir en català sobre el punk a la Barcelona dels 80.
Si esteu interessades en alguna d'aquestes edicions, us podeu passar per la Distri Comú (Casal Popular de Castelló), o bé escrivint a districomu@hotmail.com o a www.myspace.com/districomu
Comú.
...............................................................................
NOVETATS LLIBRES EN DISTRIBUCIÓ:
UNIOS HERMANOS PSIQUIATRIZADOS. UHP.Ed. UHP. Ed.La proposta era senzilla: treure a debat dintre del gueto polític anticapitalista el tema de la malaltia mental, rescatar un front de lluita necessari i vital per a qualsevol col·lectiu o individualitat que desafiï l'ordre social. (...) crec que aquesta bretxa segueix sense barallar-se, no hi ha una consciència desenvolupada i autònoma sobre la qüestió, i el que és pitjor, encara avui tot el relacionat amb la salut mental té una mica de tabú per a la gent. (...) Per a mi, les ments són el camp de batalla on una baralla a mort pel control dels individus està tenint lloc dia a dia, és el punt a partir de la qual cosa tot cobra o rebutja el sentit, el terreny on els meus enemics volen clavar la seva bandera i treure's una fotografia amb els rostres encesos per un somriure definitiu. El present volum recull la totalitat dels textos editats des del fanzine Enajenadxs, així com nous materials sobre psiquiatria i psicologia crítiques, organitzats en diferents blocs: Teoria del Control Social, Menors i Sabers Pràctics. 9€
TEORIA KING KONG. Virgne Despentes. Ed. Melusina. "La diva destroy punk de les lletres franceses, escriptora de novel·les en les quals les protagonistes ocupen posicions tradicionalment reservades als homes (sang, sexe i rock-and-roll) i de la controvertida i censurada pel·lícula Fóllame (2000), ens oferix un assaig en primera persona en el qual s'ataca als tabús del feminisme liberal: la violació, la prostitució i la pornografia. La transformació dels vells models del gènere i de la sexualitat està en marxa. Imprescindible i terapèutic." (Beatriz Preciado). "Si Teoria King Kong fos una cançó, seria clarament una de Motörhead: escoltar-la ens dóna satisfaccions encara que al principi resulte atronadora" (Calle 20). Actitud punk, posicionament queer, revisió dels postulats clàssics feministes. Necessari. 14 €
DEVENIR PERRA. Itziar Ziga. Ed. Melusina. A Itziar Ziga li agraden les boes de plomes, en ocasions es disfressa de camioner, i en unes altres es autodenomina gossa. Aquest llibre, escrit en primera persona des de la veu desllenguada i agresta d'una guerrillera incombustible, dóna fe d'aquest instant d'il·luminació en el qual l'activisme es revesteix de lluita divertida i desacomplexada, batalla campal d'idees, crits estridents i anormals, reivindicació brutal del que queda al marge d'una societat que castra i condemna. La llibertat i l'entusiasme de Ziga són rabiosamente contagiosos, així com terribles i esclarecedores. Quan ja no importa ser home o dona, quan aquesta distinció es converteix en irrisoria, el flux de pensament campa a pler i dinamita qualsevol discurs hegemónico i bienpensante. En aquestes coordenades es mou l'autora d'Esdevenir gossa: sense pàtria ni Déu; amb punys, lluentons i bastant dolenta bava. 16€
UN ZULO PROPIO. Itziar Ziga. Ed. Melusina. Després de publicar DEVENIR PERRA, Itziar Ziga reuneix aquesta col·lecció de textos breus, precaris i bastardos. Han estat recuperats al llarg dels anys de múltiples ordinadors aliens, gràcies al nomadisme i a la precarietat que tenen per costum amenitzar la vida de l'autora. Sovint va assolir rescatar una còpia en els instants previs a cada naufragi, ruptura, fugida o mudança. Tania Head, Anna Ajmatova, Caster Semenya, Virginie Despentes, Rocío Jurado, Ocaña, Olympe de Gouges i moltes altres dives del seu particular altar punk sobrepoblen aquestes pàgines on l'autora es despatxa entorn de les seues obsessions: el plaer de les rares com venjança, la recerca incessant d'avantpassades perrunas, el feminisme lasciu i abrupte, la resistència contra el capitalisme patriarcal… Perquè, es pot escriure sense una habitació materialment pròpia però no es pot escriure sense un preciós zulo interior. 12€
QUE PAGUI PUJOL! Joni D. Ed. Ciutat Invisible. QUE PAGUI PUJOL! és un relat viscut i trepidant, amb noms i cognoms, i d’alt contingut batallant. Una crònica plena de referències musicals i localitzada a espais mítics de la capital catalana, molts d’ells desapareguts i esborrats de la memòria oficial, d’una ciutat en constant lluita per mantenir encesa la flama de la resistència. Un collage narratiu que combina la recerca històrica i autobiogràfica, amb un acurat esforç per retractar la Barcelona de la dècada dels 80 des d’una òptica punk, a partir de fotografies, cartells i octavetes, fanzines i retalls de premsa. El protagonista del llibre és el propi autor: un Joni D. adolescent i punk, que ens condueix des de l’irreverent escena musical alternativa i les primeres okupacions, fins a les mobilitzacions autònomes en contra de l’OTAN i el servei militar. La història de deu anys que comença amb les primeres emissions de les ràdios lliures, i acaba amb el naixement de diversos projectes autogestionaris vinculats als moviments socials barcelonins. Un treball militant i resistent que ens mostra el pes i la significació de les contracultures urbanes, tot qüestionant l’estratègia de l’amnèsia orquestrada durant la Transició. Imatges i testimoni de les primeres bandes hardcore-punk de Barna: GRB, Último Resorte, L'Odi Social, Monstruación,... Les primeres okupacions (Cross 10), conflictes,...Recomanat 100% per punks-hardcoretes amb poca (o molta) memòria.19€
TIENEN UNA BOMBA. CRASS & Penny Rimbaud. Ed. La Felguera. Crass, i els integrants de la banda, van escriure un important capítol en l'escena contracultural més combativa sorgida entre la caiguda de la protesta del 68 i el sorgiment del punk. En 'Tienen una bomba' se seleccionen textos, lletres traduides, collages, declaracions i vivències que són el testimoniatge viu de l'ocàs de les formes i propostes del tardà moviment hippie, la crítica feroç del fenomen punk –gairebé immediata a la seua primera explosió- o la reactivació de la campanya antinuclear. De la mateixa manera Crass, expressant-se com plataforma de propaganda política per mitjà del punk i l'art visual van donar un gran impuls al sorgiment de moviments com la defensa animal o el cèlebre periòdic/grup Class War. 10€
AGGRO: SKINS+REGGAE=TNT. Ruben Rangel. Ed. Street Music. És el primer llibre escrit en castellà que s'edita a Llatinoamèrica -i ara ací-, sobre la cultura Skinhead original i la seua relació amb la música Jamaicana, especialment amb el reggae. Una taca d'investigació des dels orígens, quan l'escena estava en el seu moment de glòria. 144 pàgines, on es millora l'edició original mexicana, amb fotos i un elaborat text aprofundint a la contracultua skinhead. Recomanat 100% pels seguidors de la contracultura d'arrel jamaicana i skinhead. 20€

Casal Popular de Castelló: La distri Comú publica el llibre "Treball, precarietat i resistències"


Des de COMÚ us informem que ja us podeu fer amb la nostra darrera referència editorial: el llibre "Treball, precarietat i resistències. Una aproximació local i heterogènia des dels col·lectius de la Plana". Coordinat entre el nostre company i sociòleg Raül Beltran i el col·lectiu Comú, el llibre pretén abordar aspectes com el treball assalariat, treball domèstic, atur, precarietat, sindicalisme, moviment obrer,... d'una manera local i col·lectiva. Mitjançant les aportacions de la Xarxa Feminista de la Plana, SOV-CNT de la Plana, CGT, COS, Ànima Llibertària, Chema Berro, Nil Rotger, Josep Lluís Blàzquez, Casal Popular de Castelló, Observatori Social de Castelló i Raül Beltrán, ens aproximem a diferents visions i interpretacions del treball, l'actua context de crisi a la Plana, etc. Qüestions que han esdevingut enclavaments centrals de les reivindicacions col·lectives i maldecaps individuals. Termes al voltant dels quals s’han vertebrat una part important de les lluites obreres i agendes dels moviments socials.

A banda de les aportacions de col·lectius i organitzacions, el llibre també es completa amb altres textos d’aportacions individuals. D’entrada, una sèrie de textos a mode d’apunts i reflexions introductòries, que serveixen una mica per centrar-nos amb dades, aproximacions i lectures més personals a la qüestió del treball, precarietat, crisi i misèries relacionades. I per altra banda, tancant el llibre, hem volgut afegir una sèrie d’aportacions orientades més a la memòria d’experiències obreres concretes com són les lluites a les fàbriques de les dècades dels 60 i 70, o els conflictes i situació actual a la indústria del taulell. Aportacions breus i concretes, però que cal considerar com a prou valuoses si atenem a la manca de testimonis escrits o a la desmemòria i silenci còmplice dels mitjans de comunicació locals envers conflictes i situacions d’abusos com els que viuen les i els treballadors de la ceràmica a les nostres comarques.

Per altra banda, volem destacar el fet que el llibre servisca una mica prendre el pols als discursos generats des dels col·lectius de la Plana en aquest 2010, així com per deixar testimoni del que es rondina des dels moviments de base d'ací.

El llibre es pot aconseguir per 6 euros a la Distri Comú i a la barra del Casal Popular de Castelló. També es pot demanar per correu a: districomu@hotmail.com

També es pot aconseguir ja en altres punts de venda com:
Llibreria Argot | carrer Sant Vicent 16. Castelló.
Llibreria La Ciutat Invisible | carrer Riego 35. Sants, Barcelona.
Restaurant Terra d'Escudella | carrer Premià 20. Sants, Barcelona.
Llibreria El Lokal | carrer de la Cera 1 bis. El Raval, Barcelona.
Ateneu Llibertari Estel Negre | Palau Reial, 9. Palma de Mallorca.
..............................
............................................................................................
_______________________________________
+ informació i agenda:
www.casalpopulardecastello.org/
http://casalpopulardecastello.blogspot.com/

INAUGURACIÓ del NOU ESPAI de les DISTRIS al CASAL Popular de Castelló


JAMAICAN MEMORIES i COMÚ es complau de convidar-li a:
::DISSABTE 5 DESEMBRE | 19 HORES::
, a la famosa 4a planta del Casal Popular de Castelló.
Una bona ocasió per conèixer aquest nou espai de contrainformació i difusió de contracultura, literatura, música i material de col·lectius. Així que apartir de les 19 hores hi haurà:
·Piscolavis, pica-pica,...
·Rifa de material
·Punxamenta a càrrec de JAMAICAN MEMORIES i COMÚ

A partir de les 23 hores, continuarà la festa al pub DISTRIZ amb Dj's de JAMAICAN MEMORIES.

..............................
.........................................
Casal Popular de Castelló | carrer d'Amunt 167 | Castelló · la Plana

CONCERT PER L'AUTOGESTIÓ DEL CASAL POPULAR DE CASTELLÓ



.........................................................................
*CRIATURA | Hardcore-punk amb actitud i rabiòs, amb veu femenina, des de Mañolandia. |www.myspace.com/criaturaband
*BANDITS | Ska i reggae de la vella escola, amb gent de Contratempo, Orgull Roig i The Cabrians. | www.myspace.com/banditsskaband
*ABUSO DE PODER | Street-punk antifa i macarra des de Vila-real i Castelló.
*ROMPE LA APATIA | Hardcore-punx des d'Almassora i Castelló, amb gent de The Ruidox i Clandestina. | www.myspace.com/rompelaapatia
........................................................................
27 de juny de 2009 a les 22h.
CSO La Nau (Quadra Segona, Carretera de Borriol)

Entrada: 5 euros. Hi haurà entrepans vegans i parades de distris.

US ESPEREM!!!

RECULL DE LLETRES PEL CAP DE SETMANA: DISTRI COMÚ des del 93 al capdavant de la distribució alternativa a la plana

Vos presentem una nova línia de publicació de posts per als caps de setmana. Si estàs resacos/a o simplement avorrit fent el geek per la xarxa t'oferirem a partir d'ara els dissabtes al matí un recull de textos sucosos per passar una bona estona.
Per inaugurar vos deixem un interessant text de suport a la xerrada "DISTRIBUCIÓ ANTICOMERCIAL"que van realitzar els companys de la Distri Comú el passat 25 d'octubre dins de les Jornades Llibertaries organitzades a Castelló.
http://www.myspace.com/districomu


COMÚ naix al 1993 més o menys. En aquells moments només quedaven a Castelló alguns fanzines nascuts a finals dels 80 i el projecte de Ràdio Llibertària. No hi havia ningú que s’encarregués de la distribució alternativa. Exemples a nivell estatal, una mica anteriors, eren Gato Salvaje, El Lokal, DDT, Beti Herne i Soroll, i unes poquetes més que també naixien més o menys alhora que nosaltres, com seria el cas de Mala Raza o Sentimientos Kontra el Poder (que amb nosaltres fan el que esconsidera la "segona fornada" de distris). La intenció inicial era l’autogestió d’un grup musical amb el mateix nom. Al poc de temps es va veure que era prou difícil aquesta idea, ja que els marges en distribuïdores alternatives són prou menuts. Al 93 la gent de COMÚ eren uns xiquets i les raons de formar la distri, a més de l’autogestió eren els gustos musicals, punk bàsicament. Eren els anys de l’Ateneu okupat La Kanya a Vila-Real o el Suport Mutu a Castelló. Es movien els primers vínils d’Orgón, Ruido de Rabia, Tarzán, Nocivo, HHH o L’Odi Social entre d’altres. Es distribuïen els llibres de la llavors joveneta editorial Virus, el full gratuït del Molotov, revistes com La Lletra A o el Resiste, pamflets i fanzines incendiaris d’estètica "talla i pega", etc. Avui les coses han canviat considerablement.

PAPER POLÍTIC D’UNA DISTRI ALTERNATIVA

Les distris, malgrat tot el que puga semblar a simple vista, cal entendre-les com a espais polítics. Si es mira des de lluny potser només es veja gent que està movent música o llibres que amb una mica de sort pots trobar en altres llocs. Ara bé, per analitzar les distris des de la seua vessant política, trobem que cal apropar-se una mica per adonar-se de la importància de la seua tasca. Per exemple fixar-se en aspectes concrets com serien les formes de treball o el seu context.

Per una banda, des de les distris s’està sistematitzant la circulació de comunicació i creació de l’àmbit alternatiu, autònom o com vulgues dir-ho. S’ha creat arreu de l’estat tota una xarxa de connexions que permet donar eixida immediata a llibres, revistes, música, etc. que sense aquesta estructura resultaria una tasca molt més difícil i costosa. Això directament implica circulació d’idees i coneixements al marge del mercat, la qual cosa per qualsevol persona amb un mínim d’interès en els canvis socials resulta tot un bé ben valuós.

Per altra banda, les distris suposen un espai de politització incipient, com ho pot ser un centre social, un ateneu, un bar del "rotllo" o la música punk. Les distris posem a l’abast de la gent llibres, música, revistes o fanzines que tot i que sovint puguen mostrar mancances, resulten interessants en tant que són materials que orienten cap a la formació crítica del personal, alhora que ajuden a apropar-se a altres realitats de lluita, culturals o socials.

També està la forma de fer les coses. A la distri cap persona cobra un sou, es funciona horitzontalment, es fixen uns criteris que defineixen el material que es distribueix, es marquen unes línies d’edició: no acceptar l’SGAE, marcar uns preus màxims, prioritzar esforços amb la gent que treballa a col·lectius, etc. Ja sabem que les distris poden donar imatge de "kaos", però darrere d’això existeix tot un ordre de pensament. Clar, que aquesta valoració és parcial; també caldria veure que s’opina des de fora de les distris, de la gent que treballa amb nosaltres, que es passa pel local,...

Per últim, trobem que és ressenyable el paper que juguen les distris a ciutats xicotetes, com seria el cas de Castelló, que sovint pot donar la sensació com queden lluny de l’escena social, política i cultural de grans nuclis com serien València o Barcelona. En aquest sentit, junt altres col·lectius, les distris es poden considerar com plataformes "d’importació i exportació", espais de canalització d’iniciatives, contrainformació, discursos, suport mutu, etc.

EL MATERIAL ESCRIT A TRAVÉS D’UNA DISTRI ALTERNATIVA

Una cosa que veiem és que costa molt més vendre llibres que música, i trobem que aquesta tendència del mercat "alternatiu" de Castelló no es diferencia molt del mercat convencional a la mateixa ciutat. Tenim la sensació que es llegeix poc dins del "rotllo", i realment és una pena perquè darrerament trobem com s’està donant una revitalització a la generació de textos dins de l’àmbit de les editorials i distris alternatives.

Igual que es llegeix poc, tenim la sensació que des dels col·lectius s’escriu poc, i potser això siga quelcom retroalimentari. Trobem mancances a l’hora de realitzar anàlisis i deixar constància de les experiències pròpies, de deixar papers que servisquen de punts de referència per possibles relleus generacionals; i això ens ho apliquem per nosaltres també, que conste. Ara bé, és veritat que s’estan donant iniciatives interessants en aquest sentit, com ara la del Col·lectiu Crítics, de posar sobre la taula mitjançant els seus quaderns gratuïts, tota una sèrie de temes vius a la realitat castellonenca més propera. Aquesta anàlisi de la realitat local ens sembla una tasca molt important i necessària, pensem que cal obrir vies en aquesta línia com ja venen fent, per exemple, la gent de la DDT-Likiniano a Euskal Herria, traient a la llum material d’anàlisi i reflexió de la seua trajectòria i realitat.

La trajectòria dels col·lectius socials d’aquesta ciutat no l’escriuran els sociòlegs o els historiadors orgànics de la comarca, ni es farà des de les pàgines de memòries castellonenques del ranci periòdic Mediterráneo. En deu o quinze anys canvia una generació i si no hi ha continuïtat, les experiències es desdibuixen, es pixelitzen –per emprar termes d’aquesta nova "era"-. Per això, trobem necessària la tasca de continuar oferint espais de difusió i alimentar la creació de testimonis que visibilitzen experiències locals al marge del que és La Plana retrògrada, conservadora i especulativa. Evitem els malentesos: això no és cap intenció de transcendir en el temps perquè sí. És molt més senzill: es tracta d’anar fixant punts d’ancoratge, especialment per un espai polític i cultural tan fràgil com el de la nostra comarca.

ÈTICA PUNK

La importància del punk per la gent que estem a la distri, a l’igual que per molta altra gent de Castelló de la nostra generació, trobe que és gran. Castelló és una mica "ciutat de províncies": la majoria de la gent del "rotllo" de la nostra generació provenim de famílies d’una classe mitjana despolititzada, en general no hi ha fills o filles de "progres" o de gent d’esquerra, així que una mica la sensibilitat política començà en entrar als instituts escoltant música punk, analitzant aquelles lletres i volent anar una mica més enllà. I tot això, com en altres llocs, ja es tradueix després en centres socials, col·lectius, locals, fanzines, publicacions, grups de música, etc. Tot això entenent el punk més com ètica que com estètica.

Resulta difícil de negar la importància de la música dins del "rotllo" com mitjà d’expressió, propaganda, sensibilització o finançament. ¿Quanta gent jove haurà començat a interessar-se en política a partir d’escoltar música amb continguts crítics? Difícil de calcular, però fàcilment imaginable aquest potencial. D’ací també la responsabilitat de les bandes i/o les distri-editores davant tot allò que diuen, mouen, editen o fan.

Recordem per exemple els concerts, de vegades massius, que van tenir lloc a mitjans dels noranta a l’Ateneu La Kanya a Vila-Real, i després al CSA de l’AJO a Onda o a l’Ateneu Llibertari de Castelló posteriorment. Amb això, trobem com un moviment no es pot definir per la seua vessant de l’oci, però aquesta si que caldria ressenyar-la com a punt generador d’un espai sociològic de sensibilitat i proximitat. Pensem que alguna cosa ha quedat de tot allò, no?

REPENSANT LA DISTRI

L’experiència d’aquests tquinze anys de la distri es podria resumir breument en un procés de creixement, construcció i aprenentatge. Creixement en el sentit que s’ha donat augment quantitatiu i qualitatiu dins del material que es mou. Construcció referint-nos a la configuració i consolidació d’un espai que ningú estava cobrint a la nostra comarca (o si es feia, era a un altre nivell), i que trobem necessaris dins de qualsevol àmbit d’actuació política i cultural. Contrucció també en el sentit de donar suport i avançar en la creació de xarxes de connexió i treball des de l’antiautoritarisme. I aprenentatge per la tasca formativa que té un projecte com aquest, donada la pràctica i la quantitat d’informació que es posa damunt la taula.

Ara bé, tampoc podem obviar l’autocrítica que hauria de ser inherent a qualsevol espai d’aquesta "catadura moral". Així, trobem com es donen deficiències que poden coincidir amb les d’altres col·lectius. Això és: deficiències a l’hora d’obrir-se cap a relleus generacionals i/o integrar noves persones al col·lectiu; deficiències pel que respecta al nivell de treball, carregant descompensadament tasques determinades sobre uns membres i altres tasques sobre altres; funcionament "informal", aspecte gairebé endèmic a la majoria de les distris; dificultats en obrir-se més enllà del "guetto"; limitacions del voluntarisme; fragilitat econòmica; etc.

Tot açò és només un petit acostament parcial a aquests tretze anys. Ara tenim tot un altre temps per davant i ningú assegura que siga fàcil. Continuem.

*Article publicat originalment a Dossiers Crítics (Castelló, 2003)