L'or gris que portem a la butxaca provoca guerres al Congo.

Milers de congolesos són desplaçats de les seves zones d'origen per treballar a les mines de coltán. Al cor de l'Àfrica nadius esclavitzats extreuen, amb elevat risc per a les seves vides, el coltán, un mineral imprescindible per a les noves tecnologies. Del Congo s'extreuen riqueses que mai no beneficien els seus habitants. El coltán és imprescidible per al desenvolupament de mòbils i consoles.El 80% de les reserves estimades d'aquest mineral es troba a la República Democràtica del Congo.El coltán, conegut com l'or gris, per ser aquest el seu color en ser extret, és un mineral fonamental per a la construcció i manteniment de centrals nuclears i per fabricar projectils perforants i míssils de llarg abast. També és imprescindible per a la indústria dels videojocs i, sens dubte, per als telèfons mòbils de tercera generació, per als quals es destina a prop del 60% de la producció mundial. El Govern d'EUA, a través del Pentàgon, l'ha declarat matèria primera estratègica.

Aqui tenim la rel del problema. Continuem expoliant Àfrica per el nostre benestar. I no si val a dir que els seus governants són corruptes, puig els hi hem posat o els tolerem nosaltres o els nostres governs que bé a ser el mateix, la connivència és innegable. Ja ens van bé, o millor dit, ja els hi van bé a aquestes multinacionals de l'explotació d'Àfrica que garanteixen el nostre suposat benestar. S'hauria de començar seriosament a saber els productes que compren quin cost real tenen en explotació de persones i vides humanes. No podem seguir fent veure que no passa res, que no ho sabem, és així i així funciona, i en la mida que siguem capaços d'actuar conjuntament com a societat tots a una es podrà fer alguna cosa, al cap i a la fi, ens es igual pagar X o X+1 per molts productes, i aquest +1 podria ajudar a un desenvolupament com a mínim digne d'aquests països explotats i envoltats de guerra miseria i fam. I no és demagogia ni utopia, simplement que potser ha arribat l'hora que ens hi posem seriosament abans no sigui massa tard.