En els últims anys, les mobilitzacions per la commemoració del primer de Maig han perdut el seu caràcter combatiu i de lluita per convertir-se en una festa. Avui, 122 anys després de l'atemptat a Xicago per part de l'Estat cap a cinc treballadors que lluitaven per la jornada de 8 hores, només cal preguntar-nos els treballadors i treballadores: què ens passa? No hi ha res a celebrar un dia on es recorda l'assassinat de treballadors, no sols a Chicago, sinó a tota la societat capitalista al llarg de la història.
És veritat que els treballadors i les treballadores gaudim d'unes condicions millors que abans, gràcies a l'esforç i la lluita de tants companys i companyes. Però, aquestes millores es perden any rere any: la jornada de 8 hores ha passat a la història (es treballen moltes més hores de les que es cobren), la precarietat ( amb més de 14 milions de contractes-fem), que afecten als col·lectius més desafavorits: jòvens, discapacitats, immigrants i, especialment, les dones, moltes amb una jornada laboral doble (a casa i a la faena) i amb salaris més baixos... la sinistralitat laboral (més d'1 milió d'accidents, més de 1.000 morts per any) i la pèrdua de poder adquisitiu (els sous pugen per sota de la inflació real, especialment des de la introducció de l'euro).
És veritat que els treballadors i les treballadores gaudim d'unes condicions millors que abans, gràcies a l'esforç i la lluita de tants companys i companyes. Però, aquestes millores es perden any rere any: la jornada de 8 hores ha passat a la història (es treballen moltes més hores de les que es cobren), la precarietat ( amb més de 14 milions de contractes-fem), que afecten als col·lectius més desafavorits: jòvens, discapacitats, immigrants i, especialment, les dones, moltes amb una jornada laboral doble (a casa i a la faena) i amb salaris més baixos... la sinistralitat laboral (més d'1 milió d'accidents, més de 1.000 morts per any) i la pèrdua de poder adquisitiu (els sous pugen per sota de la inflació real, especialment des de la introducció de l'euro).
Així doncs, veiem com el capitalisme intenta fer recaure sobre la classe obrera la seua nova crisi, amb l'augment de l'atur, la reducció salarial, i l'empitjorament de les condicions laborals, és a dir, amb més explotació.
Els treballadors/es som utilitzats com a simple mercaderia, utilitzant la nostra força de treball per produir beneficis per les seues butxaques.
Però tot açò no ocorre per casualitat. D'una banda, com ja sabem, la història dels que ostenten el poder és sempre la mateixa. La mà del capitalisme mai deixarà de destruir la vida. Impedint un desenvolupament sostenible i sense contaminació. La mateixa naturalesa del capitalisme la fa incompatible amb l'amor a la vida. Enfonsen a la classe obrera dins d'un mar de préstecs, hipoteques, precarietat (no podem accedir a un habitatge digne, a més a més, el transport públic a les nostres comarques és absolutament deficient e insuficient per als milers de persones treballadores que ens desplacem diàriament), submissió i un gran nombre d'aspectes que ens fan creure que no estan, o que és llei de vida.
D'una altra banda, la culpa de que els treballadors/es se senten allunyats de la lluita social és per que els "sindicats representatius", lluny de defendre a la classe treballadora, han creat un aparell burocràtic que sols persegueix el seu propi benefici amb subvencions i venent els "seus" treballadors. Són els sindicats majoritaris UGT i CC.OO. els que no denuncien i callen davant la situació de desprotecció i desemparament dels treballadors/es front als empresaris, patronal i govern, signant reforma rere reforma i enganyant els interessos d'una classe que sustenta el país.
Els treballadors/es no som mercaderia, i tampoc volem drets mendicats. No volem res dels que ens donen i ens lleven, dels que ens manipulen a les esquenes. No volem la felicitat en el món de la mercaderia, una felicitat estèril. És necessari organitzar-se i lluitar pels nostres interessos, la vida sencera. Cal assentar les bases per aconseguir una societat on les nostres condicions de vida no siguen negociables i on les decisions sobre elles les prenguem nosaltres.
Contra el capitalisme, ORGANITZAT I LLUITA ! ! NI UN PAS ENRERE ! ! DIJOUS 1 DE MAIG A LES 11:00h A LA FAROLA, VINE AMB EL BLOC ANTICAPITALISTA!!
______________________________
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada