Torna l'assaig del grup de Batukada de l'Escletxa. Comencem de nou amb un nou sistema. Ara és un bon moment per poder participar d'aquest projecte que esta obert per tothom. L'assaig serà setmanal, tots els dimecres, al casal jove de Borriana. Si esteu interessats/ades passeu el dimecres 1 d'octubre a les 19 hores pel Casal. Allà vos donarem més informació.
El rider local Mario Pérez es va fer el passat diumenge el seu segon campionat d'Espanya en la categoria cadet al imposar-se en l'Open Nacional Maxxis de descens en BTT, al quedar segon a la darrera cursa celebrada en Galdácano (Biscaia). El 29 de Juny va obtindre el seu primer títol en una cursa única disputada en Port Ainé.
La victòria de Mario és molt gran ja que sols té 15 anys i encara li queda un altre any a la mateixa categoria. A més destacar que el rider ve del motocross, i es va iniciar fa any i molt poc en aquesta modalitat.
L'estiu passat Mario va estar entrenat als Alps en companyia de Pasqual Canals (subcampió d' Europa i cinquè del mon en descens) i Iván Oulego (Campió Nacional 2008).
Mario a les festes alternatives de Borriana
Mario a la Festa Againstreet fent un salt
El rider borrianenc fent freestyle als concerts de maig
Wallride Skate and Bmx shop és més que una tenda...per la seua situació al carrer Colón just darrere del mercat i molt a prop de la plaça de La Merce, l'spot preferit pels Skaters locals per practicar el seu esport i reunir-se.
Ací vos deixem una La crònica del concert del grup bakanal a les Festes Alternatives per veure-la completa i saber més d'aquest grup visiteu el seu bloc... http://bakanal.wordpress.com/Eixirem com de costum a mitja vesprada, després de que Vingueren de Madrid Ico i Lorena (enhorabona per la teua carrera de mestra, ara si que si, ma que has patit eh? que si no tinc el titol, que si no tindré curro, i mira’t ara, amb curro, amb títol i casa nova, wapango). Després de l’empanament clàssic de botar-se l’eixida de Barcelona, de perdres per la ciutat un parell de vegades (pareixia que estàvem preguntant per un lloc que no existira) arribarem màgicament a una plaça d’aquestes amb encant, que tenen una pèrgola en mig (lloc del concert) i amb uns tocant la dolçaina i el tabal mentres preparaven la taula del sopar al casal de l’escletxa. Aparcarem a la primera i directament a preguntar les coses bàsiques, al poc ja teniem la taula parada i cuatre tiquets de beguda de litre per cap. La gent supermaja patint per que se sentirem be, soparem bocates d’embotit, vinet, mejillons, braç de gitano, botella de pacharàn mas de mil años… s’ho van currar els de la penya gastronòmica. després el carajillo de torn al bar del costat.
L’equip era millor del que esperàvem, el portava un del poble que se veu que te molts negocis d’aquest tipus, una tele, un estudi de gravació… Eren un parell de caixes DAS que no sonaven malament, ens quedarem flipats en la prova del grup d’abans, mentres ens feiem els cafés. Si fins i tot tenia un monitor!! nosaltres pensàvem que el concert era amb un equipet prou mes cutre, i no sabem per quina raó de tres teniem superasumit que era damunt d’un remolque, fixa’t tu la cara que se’ns va ficar al arribar!!
Primer li va tocar el torn al grup el Chamuyo, un grup multiètnic, de distintes procedències, que tocava un rock llatí amb algunes versions molt ben tocades i s’atrevíen inclús a rockanrolletjar amb algunes balades de Sabina. Després nosaltres, amb alguns problemes amb els micros inalàmbrics a l’hora de fer els canvis de cables. Tocarem a muerte, donant’ho tot, pese als problemes d’escolta del bateria (que se li anaven les peçes a cada colp ja que estava sobre una manta en volta de sobre una catifa, va trencar fins a tres baquetes de la tensió que portava). La gent va respondre molt be, en primera fila els del Chamuyo i al fons tota la penya de borriana que escomençava a arrimar-se cada volta mes, i poquet a poquet els fans rockers del grup de després, els alaridos Salvajes. Això si que es rocanrol!!! un guitarra amb inalàmbric que baixava de l’escenari per a buscar el calor del public als seus solos, un contrabaixista amb pastilles de baix instalades que tocava endiabladament amb una tècnica desconeguda i una bateria que combinava amb la pinta de troglodites amb pells d’animal, pareixien els malos de la peli Grease, sas o qué.
Per últim podeu llegir ací una valoració que han fet els organitzadors, que era el primer any que montaven aquesta moguda totalment gratuïta i amb molt d’esforç, a indymedia de la plana. Moltes gràcies a vosaltres per permetre que anàrem, esperem que les FAB de Borriana duren mooolt de temps, no es canseu i ens vem per altres indrets.
Quizá nunca lo sospechó, pero Victorino Fabra Gil, alias el agüelo pantorrilles, hizo algo más que batirse el cobre contra los carlistas en el Maestrazgo durante la segunda mitad del siglo XIX. Su alias, en valenciano castellanizado, lo debe a la costumbre de usar calzón corto, pero su fe liberal no fue mucho más larga: pronto se pasaría con sus huestes al Partido Conservador y, desde allí, controlaría una provincia convulsa. Sin saberlo, estaba inaugurando una fecunda saga de políticos castellonenses que, durante más de 100 años, impregnaría la política local con los aromas afrutados del caciquismo. Él fue el tío del bisabuelo de Carlos Fabra Carreras (Castellón, 1946), actual presidente de la Diputación de Castellón. Le seguirían Victorino, Hipólito y Plácido, tres sobrinos que para sí hubieran querido los papas Borgia. La Diputación de Castellón, de hecho, parece hecha a medida de los Fabra. Al fin y al cabo, Carlos la heredó de su padre Carlos Fabra Andrés, y este del suyo, Luis Fabra Sanz.
Del franquista Fabra Andrés, que fue alcalde de la ciudad en la durísima posguerra y ahora da nombre a un trofeo de golf, leí hace poco una necrológica retrospectiva en un periódico local donde se le atribuía “el gran despegue de Castellón como una ciudad moderna, abierta, luminosa y mediterránea” (sic).
Inconfundible estampa
Cada Fabra ha añadido su granito de arena a la leyenda. Carlos, por ejemplo, tiene una inconfundible estampa gracias a sus sempiternas gafas de cristales ahumados. En realidad, oscurece su visión no para infundir temor a sus enemigos, sino para ocultar un ojo de cristal que perdió en una reyerta infantil. Con esa vista sesgada tiene en un puño a su partido y a la provincia. No contento con ello, en las últimas elecciones aupó a su hija Andrea Fabra al senado. Andrea está casada con Juan José Güemes, consejero de Sanidad de Esperanza Aguirre y está incluida, por cierto, en el sumario que se sigue contra su padre por múltiples delitos.
Antes de que los abruptos términos cohecho, prevaricación y tráfico de influencias se dieran de bruces con él, Carlos Fabra era un ciudadano ejemplar que se dedicaba al honrado negocio de la política, como todos sus antepasados. No hace mucho tiempo, Mariano Rajoy tuvo que utilizar ese apelativo –“ciudadano ejemplar”– para referirse al todopoderoso presidente de la Diputación, pero para entonces la vida había deparado a Fabra la inmersión en una kafkiana causa judicial urdida por un socio despechado.
La saga del presidente de la Diputación impregna todo un siglo de vida política en la provincia de Castellón. Vicente Vilar, en efecto, le acusó de haber mediado ante altas instancias del Gobierno de Aznar para legalizar fraudulentamente determinados productos fitosanitarios. Vilar cumple actualmente condena por haber violado a su esposa (nadie es perfecto).
Acostumbrado a que nadie le tosa y a que todos le besen la mano, Fabra no lleva bien ser objeto de una eternizada investigación judicial que busca saber, entre otras cosas, cuál es el origen de los 600.000 euros que en 1999 tenía repartidos en 19 cuentas. Para un hombre al que la declaración de la renta le sale a devolver no es una pregunta baladí. A la justicia, sin embargo, también le interesa saber si es cierto que medió en el Ministerio de Agricultura para conseguir la legalización de los fitosanitarios de marras. Algunos ex ministros de Aznar fueron citados a Nules para aclarar esos asuntillos, aunque prefirieron pudorosamente testificar por escrito.
Cinco años después, el llamado caso Fabra es un molesto legajo que los jueces de Nules se van sacudiendo de encima uno tras otro. Ya van ocho jueces y cuatro fiscales. Mientras tanto, al interfecto le ha tocado varias veces la lotería (millones de euros, ya ven) y, de paso, tuvo a bien atribuir a la madre del jefe de la oposición en la Diputación –Francesc Colomer– un oficio poco halagüeño. A lo mejor tiene razón él y, en ese caso, “hijo de puta” sería una frase habitual en boca de cualquier castellonense de buen linaje, y ser agraciado con la suerte de la loto es lo propio de todo multimillonario que dedique algunos eurillos a la cosa del azar. En caso de no tener razón, sin embargo, mentar la madre seguiría siendo algo muy feo –y más para todo un presidente de Diputación– y el truco de la lotería un sistema muy acreditado para, presuntamente, blanquear dinero.
Estatus de héroe
El episodio en que Fabra mentaba a la madre de Colomer originó un corolario divertido al tiempo que patético, cuando un equipo del programa Caiga quien caiga de La Sexta intentó entrevistarle durante el pleno que siguió al insulto. Ni que decir tiene que ni siquiera pudieron acercarse al presidente, protegido inopinadamente por una guardia de armarios del canal Intereconomía. Este episodio parece revelar que Fabra se ha convertido ya en un icono de los sectores del conservadurismo más recalcitrante y su impunidad judicial está a punto de granjearle el estatus de héroe para los que admiran la dureza, al tiempo en la mano y en el rostro. Genio y figura, Carlos Fabra aguanta lo que le echen. Harán falta otros ocho jueces juntos para su caso y otros cinco años, si cabe, de suspense judicial. Sólo en ese momento, este “ciudadano ejemplar” dejará de sonreír bajo la sombra alargada de su nariz, aunque puede que ni siquiera entonces deje de rellenar distraídamente la bonoloto, contemplando la visión especular del retrato del agüelo pantorrilles.
CLOENDA EXPOSICIÓ PRESAS DE FRANCO
Universitat de València
Aula Magna
HOMENATGE A LES DONES ANTIFRANQUISTES
Día 30 de setembre, 7’30 vesprada.
Participen:
CONFERÈNCIA: “Investigació Memoria Històrica a Andalucía. Un projecte modèlic”.
Día 1 d’ octubre, 7’30 vesprada
A càrrec de:
Presenta: Ana Aguado, Catedrática de Història Contemporània de la Universitat de València.
Organitzen: Forum de Debats, Vice-rectorat de Cultura, Institut Universitari d’Estudis de la Dona, FIM, FEIS, Delegació del Govern
Desde el pasado sábado, 27 de septiembre, el IVAC-La Filmoteca ha retomado sus proyecciones en Castellón, la nueva ubicación es en el Espai d’art contemporani de Castelló, y tendrán lugar los sábados a las 22:30h y los domingos a las 18:00h.
A continuación os dejo la programación del primer ciclo, para más información podéis visitar nuestra página Web: http://www.uji.es/bin/asc/
FILMOTECA EN CASTELLÓN
Espai d’art contemporani de Castelló
C/ Prim, s/n 12003 Castellón
Tel. 964 72 35 40 • eacc@eacc.es • www.eacc.es
Entrada gratuita
Aforo limitado a 55 personas
No se permitirá el acceso a la sala una vez comenzada la proyección.
Proyecciones en 35 mm. y V.O. subtitulada en castellano
La Societat Coral el Micalet t’invita a la presentació del llibre:
Los Institutos para Obreros
Un hermoso sueño republicano
L’Eixam Edicions
L’acte tindrà lloc el dijous dia 2 d’octubre a les 19:30 hores. Carrer Guillem de Castro, 73. València.
Intervindran:
Tonetxo Pardiñas i Vidal (president S. Coral el Micalet)
José Soriano Mir (president A. Cultural Institut Obrer)
José Beltrán Llavador (professor Universitat de València)
Cristina Escrivà i Moscardó (autora del llibre)
A més comptarem amb alguns dels protagonistes del llibre. Serà un plaer retrobar-nos.
Iniciada la Guerra Civil , el gobierno de la República emprendió un ensayo pedagógico encaminado a formar los mejores estudiantes de entre las obreras y obreros antifascistas, mayores de quince años, con capacidad de asumir un Bachiller intensivo en cuatro semestres. Se pretendía crear una generación obrera de personas formadas y útiles para la reconstrucción democrática de España.
Los Institutos para Obreros de Segunda Enseñanza, creados en noviembre de 1936 por el Ministerio de Instrucción Pública y Bellas Artes, funcionaron entre los años 1937 y 1939 en Valencia, Sabadell, Barcelona y Madrid. En esta publicación se recogen imágenes inéditas referentes a los centros, así como testimonios de sus ex-alumnos.
El libro Los Institutos para Obreros, un hermoso sueño republicano, de 312 páginas, recoge los hechos del pasado vivido por más de 35 testimonios de los que fueron sus estudiantes, centrados en la República en guerra. Ellos y ellas nos acercan a sus años de adolescencia, entre 1936 y 1939, memoria que quedará para el futuro.
Además el trabajo de investigación se ve reflejado a través de 27 documentos seleccionados referentes a ese periodo, la mayoría artículos de prensa publicados en Valencia, Sabadell, Madrid, Barcelona, ciudades donde se iniciaron las clases, y de Gijón y Alcoy donde la iniciativa se vio frustrada por los acontecimientos bélicos.
En la parte grafica se presentan 28 fotografías del Instituto Obrero de Valencia - la gran mayoría inéditas- conservadas en la Biblioteca Nacional , captadas por Luis Vidal y Walter Reuter. En ellas se describen las actividades escolares y en algunas se reconoce parte del equipo docente: Rafael de Penagos, Samuel Gili Gaya, Rafael Pérez Contel, Francisco Carreño… Las 54 imágenes restantes -30 en color-, fotografías, carteles y materiales procedentes de archivos, repasan la vida de los Centros.
Los Institutos para Obreros, un hermoso sueño republicano se enriquece con las ilustraciones de Pepa Úbeda y adjunta un DVD, con melodías republicanas, que contiene documentos y fotografías.
Este proyecto ha sido posible gracias a la financiación del Ministerio de la Presidencia.
Índice
9 A modo de agradecimiento
13 Siglas
15 Cronología: Tiempo de los Institutos Obreros (1936 - 1939)
25 Los Institutos Obreros
29 El IO de Valencia
71 El IO de Sabadell
79 El IO de Barcelona
91 El IO de Madrid
101 Documentos gráficos
137 Los Institutos Obreros frustrados
143 El final de los Institutos Obreros
145 El Instituto Obrero (1975 - 2008)
149 A modo de conclusión
151 Normativa
157 Profesores en el recuerdo
173 Documentos (1937-2005)
239 Bibliografía
243 Textos en catalán
312 DVD
La frustrada formació de l’elit obrera
Cristina Escrivá publica «Los Institutos Obreros», una completa obra que analitza la motivació i l’impacte de la creació d’aquests centres —el primer dels quals es va fundar a València— per a preparar per a la universitat les classes menys afavorides
L’Institut Obrer de València, (1937-1939) i d’altres que es van fundar posteriorment, va ser una de les plasmacions més acurades de l’ideal republicà durant la Guerra Civil. La seua constitució va respondre a la voluntat de les autoritats del moment de fer efectiu el principi d’igualtat d’oportunitats mitjançant una oferta d’estudis equiparable al batxillerat per a obrers que, d’altra manera i per raons econòmiques, no haurien mai pogut accedir a aquesta educació.
L’experiència va ser breu però va deixar una profunda empremta. Cristina Escrivá, experta en la matèria, acaba de publicar Los institutos para obreros (en edició bilingüe), una compilació quasi definitiva de testimonis i documentació de tots els centres d’aquestes característiques que es crearen arreu de l’Estat, però sobretot del de València, el pioner.
«Recordem que hi havia una guerra pel mig i aquest és precisament el seu valor, que s’aposte per la cultura en un moment tan delicat», apunta l’autora. Una altra de les característiques concloents dels instituts obrers va ser el seu caràcter mixt i «igualitari». En un principi s’hi van incorporar 13 alumnes i després 19 més.
A València, el centre es va instal·lar en el col·legi del Jesuïtes i es va constituir com un internat. El pla d’estudis s’estructurava en semestres. El ritme era intensiu per tal de guanyar temps i accelerar la incorporació dels alumnes a la universitat. Es tractava de fer un «batxillerat abreujat».
A banda del seu propòsit social, la iniciativa del govern de la República no ocultava la voluntat de dotar el règim d’una nova elit intel·lectual d’extracció obrera. L’educació secundària fins llavors havia sigut patrimoni de les famílies adinerades.
L’Estat es feia càrrec no només de les despeses que generava cada alumne sinó que, a més, abonava una indemnització econòmica depenent de la càrrega familiar de cadascun d’ells. «L’Institut estava pensat per als obrers antifeixistes i sindicalistes. El vertaderament revolucionari era que reconeixia a l’alumne els ingressos que deixava de percebre per haver de posar-se a estudiar i abandonar el seu treball», subratlla Escrivá.
El curs de la guerra va condicionar el desenvolupament de les activitats escolars. Al principi, durant el primer semestre hi havia tot tipus de material: es pensava en una ràpida victòria. Els segon i tercer semestres van ser molt diferents: hi va faltar fins i tot paper.
L’Institut Obrer de València es va nodrir d’un prestigiós grup de mestres provinents, en molts casos de les zones en conflicte. La capitalitat de València fou determinant per a que el projecte prenguera forma ací, i no a Madrid, on havia d’haver-se estrenat.
Enric Orts (El Punt)
Cicles de cinema en el Distriz Café Rock
Dimecres, a les 22h.
Distriz (C/ Enmedio, 154. Castelló de la Plana)
Octubre: JULIO MEDEM
01/10/08 VACAS (1992)
15/10/08 LA ARDILLA ROJA (1993)
22/10/08 TIERRA (1996)
29/10/08 LOS AMANTES DEL CIRCULO POLAR (1998)
http://www.uji.es/asc/cinema/
Projeccions de cine en el Terra
Diumenges, a les 20h,
en el Pub Terra (C/ Ramón Llull, 19, Castelló de la Plana)
Octubre: CHARLES CHAPLIN
05/10/08 EL CHICO (1921)
12/10/08 LA QUIMERA DEL ORO (1925)
19/10/08 LUCES DE LA CIUDAD (1931)
26/10/08 EL GRAN DICTADOR (1940)
http://www.uji.es/asc/cinema/
Ciclo Four Films
Dimarts, a les 20:30h
Four Seasons sixties Club (C/ Castelldefels, 14, Castelló de la Plana)
Octubre: ZOMBIES
07/10/08 REC de Jaume Balagueró y Paco Plaza (2007)
14/10/08 PLANET TERROR de Robert Rodriguez (2007)
21/10/08 ZOMBIES PARTY de Edgar Wright (2004)
+ Presentación corto: DE MAYOR QUIERO SER KEITH RICHARDS de Horri Ramone
28/10/08 LA NOCHE DE LOS MUEROS VIVIENTES de George A. Romero (1968)
Proyecciones en v.o.s.e.
http://www.uji.es/asc/cinema/
El taller empezará el lunes, 20 de octubre, tiene una duración de 82 horas y un precio de 60 €, y este curso incorporamos como novedad la concesión de 2 créditos reconocidos por la UJI, por la participación en el taller.
Para matricularos lo debéis hacer por la Web: http://inscripcio.uji.es , pero para más información podéis visitar nuestra página Web, donde encontraréis el calendario y proceso de matrícula:
Assumpte:
Al·legacions ORDENANZA MUNICIPAL DE CONVIVENCIA CIUDADANA DEL MAGNÍFICO AYUNTAMIENTO DE BURRIANA
AL MAGNÍFIC AJUNTAMENT DE BORRIANA
(NOM ) amb DNI: ( ) , veï/na de Borriana i resident a efectes de notificació al (ADREÇA )
EXPOSA
I.- Que amb data 30 d’Agost del 2008, ha conegut, a través del BOP nº 106 del mateix dia, la nova ordenança municipal de convivència ciutadana del Magnífic Ajuntament de Borriana.
II.- Que mitjançant el present escrit s’oposa a la totalitat del contingut del text presentat i en particular a les nombroses ambigüitats i errades existents a l’esmentat text, i al fet de que representa una important retallada dels drets i llibertats individuals, així com a les possibilitats d’oci i convivència a la via pública.
AL·LEGACIONS
PRIMERA: ambigüitat Capitols I i III
Considere inaceptable que el text està redactat amb gran quantitat de termes subjectius i ambigües, com ara en l’ Article 1: “normal desarrollo de la convivencia” o “ayudar a resolver conflictos que las normas pueden generar”, en l’Article 12 “Queda prohibida cualquier alteración sobre los bienes protegidos por esta Ordenanza […] que menoscabe su estética…”, i en l’Article 6 “…el ayuntamiento impulsará fórmulas de participación para las personas y asociaciones que quieran promocionar la convivencia y el civismo..”. També s’ha donat a nombrosos articles una ampla discrecionalitat a l’hora de ser aplicats.
Tot açò implica que es legitime sancionar activitats que de cap manera serien incíviques.
Qui té la capacitat de determinar qué és el normal desenvolupament de la convivencia i en base a què paràmetres va a determinar-se?
Quines fórmules de promoció de participació per a laconvivència va a posar en marxa l’ajuntament?
Es por especificar més concretament a l’ordenança??
SEGONA: criminilització de la pobresa (Capítol III: article 8)
Considere molt preocupant que aquesta ordenança criminalitza obertament la pobresa, al perseguir explícitament a les persones que practiquen la mendicitat, o que comercialitzen ”…ofrecimiento de un bien o prestación de un servicio que no ha sido demandado, como son la venta en la via pública de servilletas de papel, bolsas, pañuelos, etc”, tal com consta en l’apartat 3 de l’article 8 de l’esmentada ordenança.
Especialment si es té en compte que Borriana no desposa de cap alberg ni menjador destinat a gent sense recursos.
TERCERA: atemptat a llibertat d’expressió (Capítol III: article 14)
Aquesta ordenança suposa un greu atemptat a la llibertat d’expressió i a la difusió de les idees, al incapacitar al moviments socials, polítics i culturals sense recursos econòmics a utilitzar l’espai públic com a mitjà gratuït i lliure, inclús no permetent la colocació de cartells i altres materials de difusió en l’espai públic.
A l’Article 14 consta: “Se prohiben las pintadas, escritos […] en cualquier bien público o privado. Los agentes de la Autoridad podran retirar o intervenir los materiales empleados cuando se realicen sin autorización municipal.”.
Hi ha en el poble algun espai en la via pública destinat a les associacions locals per a difondre les seues accions i activitats?
També considere molt greu el fet que consta a l’Article 12 “Queda prohibida cualquier alteración sobre los bienes protegidos por esta Ordenanza […] que menoscabe su estética…”.
Així la llibertat d’expressió i difusió d’idees mitjançant expressions gràfiques com pancartes, enganxines i cartells, queda condicionada a l’estètica. Serà el govern de torn el que decidisca qué degrada visualment l’entorn urbà.
QUARTA: caràcter sancionador de l’ordenança.
Aquesta ordenança té un caràcter clarament sancionador ( de caire econòmic) com es depren de tot l’enunciat en el capitol IV.
A l’article 33 s’especifica que les sancions lleus corresponen a multes de fins 750 euros.
Recorde que el salari mínim interprofesional és de 570.60 euros.
Les sancions de l’ordenança són desorbitades i tradueixen el caràcter recaudatori que persegueix.
Teòricament una normativa que persegueix regular la convivència no ha estat consensuada ni negociada amb cap associació local.
No hi ha cap projecte de participació ciutadana ni cap objectiu pedagògic de ciutadania si es prohibeixen actuacions que no poden tipificar-se d’incíviques com:
No seria millor i més constructiu pactar amb els col·legis públics un horari extraescolar per al lliure accés dels xiquets del barri corresponent als patis dels col·legis?
Quins llocs estan habilitats en el poble per a que els xiquets i xiquetes juguen a baló o a qualsevol altre joc?
La pràctica d’esport és una eïna fonamental per educar en la convivència a la gent menuda. Darrerament a Borriana han sorgit espontàniament grups de xiquets i xiquetes que es reuneixen a la Plaça de La Mercé per practicar Skate i fer acrobàcies amb bicicletas.
El govern municipal hauria de donar suport a aquestes iniciatives ciutadanes i preservar la participació dels ciutadans més joves oferint espais adequats i no criminalitzant, com es despren de l’article 20 d’aquesta ordenança.
Cal dir que les activitats verdaderament incíviques ja estan tipificades al Codi Penal (pintades, danys..).
Aquesta ordenança legitima a l’ajuntament per multar-te per un procediment del que hem pogut ser absolts prèviament per un jutjat.
Aquesta ordenança municipal pot regular i condemnar actes “no incívics” com mendigar, patinar o xarrar asseguts a cadires amb els veïns i veïnes a la porta de la nostra casa.
CINQUENA: INCOHERÈNCIES DE L’ORDENANÇA
-Article 12 apartat c:
“Queda prohibido realizar necesidades fisiológicas en la via pública, como defecar, orinar…”.
Aquest apartat és totalment incoherent amb l’absència abssoluta de serveis i banys públics a la via pública de Borriana.
No és coherent sancionar quan no s’oferereix ningun servei que ho evite o prevenga.
-Article 26:
“Queda prohibida la promoción, contratación o prestación de servicios de naturaleza sexual en espacios públicos a cambio de contraprestación económica, siempre que dificulte el tránsito de peatones y/o vehículos o que produzca molestias que perturben el descanso de los vecinos”.
Sembla que el govern municipal actual ignora que en el Capitol V del Títol VIII del Codi Penal referent a “delitos relativos a la prostitución” (articles 187-190), s’especifica que la prostitució no és una activitat delictiva.
Recorde al govern municipal que la normativa penal és competència de l’Estat.
Clar que els ajuntaments poden intervindre en temes d’ordre públic, però en cap cas entrar en contradicció amb l’Estat.
Em sembla vergonyós que un ajuntament incloga en una normativa sobre convivència la prohibició de prestació/contractació de serveis sexuals a la via pública “si dificulten el trànsit de vehicles o perturben el descans”, sense mostrar cap sensibilitat davant les condicions de salubritat, higiene i violència que pateixen les persones que es dediquen al treball sexual.
És condemnable l’actitud de l’ajuntament envers aquest tema, especialment quan és objecte de recent debat al Congrés del Diputats, quan és objecte d’estudi i reflexió per la Universitat (Universitat Jaume I de Castelló) i quan hi ha asscoiacions d’àmbit local que treballen directament amb el col·lectiu de treballadores del sexe (CASDA).
Sembla que el respecte pels drets humans no ha sigue una motivació per la redacció d’aquesta normativa.
SISENA:
Inconstitucionalitat de l’Article 14 (no respecte de la pressumpció d’innocència)
A l’Article 14 consta:
“Se prohiben las pintadas, escritos […] en cualquier bien público o privado.
Los agentes de la Autoridad podran retirar o intervenir los materiales empleados cuando se realicen sin autorización municipal.
Cuando con motivo de las actividades lúdicas se produzca deslucimiento del espacio público, los responsables de las mismas estan obligados a restablecer el estado original de los bienes afectados”.
Aquest article responsabilitza als organitzadors d’activitats a la via pública de les posibles pintades que apareguen al mateix lloc, contràriament al principi de pressumpció d’innocència reconegut a l’article 24.2 de la Constitució Espanyola de 1978.
SETENA: Inconstitucionalitat de l’Article 27
L’article 27 prohibeix “actuaciones amenazantes o agresivas, así como insultos a cualquier autoridad o funcionario municipal..”.
Aquest article de l’ordenança municipal contradiu l’article 14 de la Constitució Espanyola de 1978, que garanteix la igualtat de tots els espanyols davant la llei.
Que tinga per presentat aquest escrit i previ els tràmits oportuns acorde la modificació del text de l’ordenança, rectificant les múltiples errades, ambigüitats i incoherències que en part (i sense indicar-les totes en el present escrit) es presenten a l’esmentada ordenança.
AL MAGNÍFIC AJUNTAMENT DE BORRIANA
(NOM ), amb DNI.: ( ), veí de Borriana, i resident a efectes de notificació a (ADREÇA )
I.- Que amb data 30 d’agost del 2008, ha conegut, a través del BOP núm. 106 del mateix dia, la nova ordenança municipal de convivència ciutadana del Magnífic Ajuntament de Borriana.
II.- Que mitjançant el present escrit s’oposa a la totalitat del contingut del text presentat i en particular a les nombroses ambigüitats i errades existents a l’esmentat text, i al fet que representa una important retallada dels drets i llibertats individuals, així com a les possibilitats d’oci i convivència a la via pública.
En aquest sentit i en base a l'anteriorment exposat passa a formular las següents,
PRIMERA: Inconstitucionalitat en l’article 12
L’article 12.c Prohibeix “Realizar necesidades fisiológicas en la via pública, como defecar, orinar o escupir en cualquier espacio público”. Les necessitats fisiològiques són per definició aquelles imprescindibles per a viure (i inclouen respirar, beure, menjar...) de forma que es pot considerar que aquest article és contrari a l’article 15 de la Constitució espanyola de 1978 que reconeix el dret a la vida. Si es refereixen només a orinar o defecar, cal recordar que no existeixen a Borriana WC públics permanents .
SEGONA: Inconstitucionalitat de l’article 27
L’article 27, prohibeix “actuaciones amenazantes o agresivas, asi como insultos” només a a les autoritats i funcionaris municipals, contràriament al que diu l’article 14 de la Constitució espanyola de 1978, que garanteix la igualtat de tots els espanyols davant la llei.
TERCERA: article 14, propietat privada, llibertat d’expressió i presumpció d’innocència.
L’article 14, prohibeix en la pràctica les pintades, escrits, inscripcions i grafismes en qualsevol espai, (incloent-hi els privats), i atempta contra el dret a la propietat privada i a la llibertat d’expressió, ja que en la pràctica prohibeix als ciutadans fins i tot realitzar les esmentades pintades, escrits, inscripcions i grafismes, a murs i façanes de la seua propietat (o amb autorització del propietari).
A més, el mateix article responsabilitza els organitzadors d’activitats lúdiques o esportives per les possibles pintades que apareguen al mateix lloc, contràriament al principi de presumpció d’innocència reconegut en l’article 24.2 de la Constitució espanyola de 1978.
QUARTA: Inconsistències a l’article 12
El punt 12.e Prohibeix en la pràctica posar cadires i taules al carrer, pràctica molt habitual des de fa molts anys de molts veïns i veïnes, especialment a l’estiu i durant actes públics.
El punt 12.r prohibeix “Depositar en los contenedores de recogida de residuos rescoldos o restos incandescentes procedentes de chimeneas o quemas permitidas”. i en canvi no prohibeix dipositar cap altra resta incandescent si la seua procedència no és alguna de les esmentades.
El punt 12.s Prohibeix l’ús de recipients de vidre, pressuposant que aquests seran abandonats o llançats a la via pública.
El Punt 12.u Prohibeix en la pràctica els jocs i altres activitats lúdiques, sense que hi haja llocs habilitats suficientment accessibles per a la pràctica de jocs i esports amb pilotes i altres elements.
El punt 12.w Només fa referència a la col·locació de xapes de metall, sense fer cap referència a l’ús de qualsevol altre material, que pot ocasionar les mateixes molèsties.
CINQUENA: Article 13
Aquest article no té cap sentit, si considerem que hi ha una ordenança reguladora de l’ús de les platges. A més, fa referència a unes dutxes públiques que no existeixen. A més, prohibir el pas de cavalleries atempta contra la servitud d’accés lliure al mar i contra la servitud de pas de 6 metres reconeguda en la Llei de costes (llei 22/1988.
SISENA: Inconstitucionalitat de l’article 18
En limitar les possibilitats de reunió de individus en un espai privat aquest article és contrari a l'article 21 de la Constitució espanyola de 1978, que reconeix el dret de reunió.
SOL·LICITA:
que es tinga por presentat aquest escrit i previ els tràmits oportuns, s'acorde la modificació del text de la ordenança., i es rectifiquen les múltiples errades, ambigüitats i inconsistències que en part (i sense indicar-se totes en el present escrit) es presenten a l’esmentada ordenança.
(NOM )
Borriana, 25 de setembre de 2008
Vergonya,cavallers,vergonya
PRESENTACIÓ DEL NOU REPERTORI ENTORN
DE L’OBRA DE JAUME I.
TEATRE PAYÀ DE BORRIANA
8 D’OCTUBRE DE 2.008- Teatre Payà - 22.30 hores
Al Tall presenta el seu darrer treball
Vergonya,cavallers,vergonya
Compartirem la música i les cançons del nou repertori amb Jan Maria Carlotti ,d’Occitània i Tomeu Penya de les Balears.
El repertori que presentem, Vergonya,cavallers,vergonya
posa algunes paraules en boca del rei en Jaume,comenta la seua obra i adreça paraules nostres al rei en Jaume.
És una resposta clara a la pregunta “què es va perdre a Almansa”?. Eixa resposta és precisament la història que comentem amb Jaume I en aquest viatge.
