El plaer de patinar sobre les ones.

Si passejant per la platja veus penya corrent just a frec de la mar i patinant per sobre de les ones amb una planxa de fusta, atura't i gaudeix de l’espectacle, estareu presenciant una sessió de l’esport de moda d’aquest estiu: l’skimboarding, també anomenat skimming.

L’skimboarding

L'skimboarding és un esport molt semblant al surf, però amb la diferència que es practica prop de la vorera.

L'skimboarder (del verb anglès to skim: passar fregant) espera les ones des de l'arena per quan arriben córrer cap a l'aigua, deixar caure la planxa i muntar-hi a sobre a gran velocitat en la direcció de l'ona, per resseguir-la i acabar finalment un altre cop sobre l'arena de la platja.

L'skimboarding ( mescla entre el surf i el monopatí) va sorgir fa 70 anys a Laguna Beach (Califòrnia)quan els vigilants salvavides van començar a fer servir unes planxes de fusta que feien lliscar per desplaçar-se per la platja; encara que des de llavors ha evolucionat moltíssim. Gaudeix de molta popularitat a Austràlia, i des de fa alguns anys -i gràcies a la globalització- s'ha anat extenent arreu del món. A Espanya, el lloc on es practica més aquesta modalitat esportiva és al sud de la Península, a Andalusia; en part perquè és una zona molt propera a Portugal, un dels països capdavanters en aquest esport. A l'estranger, on té més exit és als Estats Units, França i com ja hem esmentat abans Portugal.

Per a la pràctica de l'skimboarding s'utilitzen planxes de fibra de vidre amb escuma d'alta densitat a l'interior anomenada foam, que les fa més resistents i lleugeres. Però també és possible realitzar aquesta activitat esportiva amb planxes de fusta -més apropiades per als que s'inicien- que únicament serveixen per per anar molt arran de vorera i per aprendre a moure's bé damunt la planxa.Contràriament al que passa amb les planxes de surf, les planxes d'skimboard no tenen quilla -la qual cosa les converteix en menys estables, però molt més maniobrables.

Abans de començar una sessió d'skimboard convé fer una sessió d'estiraments per no lesionar-se els turmells, els genolls o l'esquena degut a les maniobres "radicals". Un "patinador" necessita molta resistència perquè es repeteixen els esprints i les pujades sobre les ones; a més ha de gaudir de flexibilitat i ha de saber caure -això és imprescindible per no fer-se mal.