El terme "escola de samba" és originari d'aquest període de formació del gènere. El terme va ser adoptado per grans grups de "sambistas" en un intent de guanyar aceptació per al samba i per a les seves manifestacions artístiques; el "morro" era el terreny on el samba neixia i l'"escola" donava als músics un sentit de legitimitat i organització que permitia trencar amb les barreres socials.
El "samba-amaxixado" Pelo telefone, de domini públic però registrat per Donga i Mauro Almeida, és considerat el primer samba gravat, encara que Bahiano i Ernesto Nazaré haguessin gravat per a la Casa Édison desde 1903. El seu gran èxit va portar el gènero més enllà dels "morros".
Als anys trenta, uns músics liderats per Ismael Silva van fundar, al veïnat del barri d'Estácio de Sá, la primera escola de samba, Deixa Falar. Van transformar el gènere perquè s'adeqüés millor a la desfilada de carnaval. En aquella mateixa època, un personatge va ser molt important per a la popularització del samba: Noel Rosa. Noel és responsable de la unió del samba del morro amb el de l'asfalt. És considerat el primer cronista da música popular brasilera. Llavors, la ràdio va difondre la popularitat del samba per tot el país i, amb el suport del president Getúlio Vargas, el samba va guanyar status de "música oficial" del Brasil.
Als anys següents, el samba es va desenvolupar en diverses direccions, del "samba canção" a les bateries d'escoles de samba. Un dels nous estils va ser la "bossa nova", creada per membres de la classe mitjana, entre ells João Gilberto i Antonio Carlos Jobim.
Als anys seixanta, els músics de la bossa nova van iniciar un moviment de rescat dels grans mestres del samba. Molts artistes van ser descoberts pel gran públic del moment. Noms com Cartola, Nelson Cavaquinho, Zé Keti e Clementina de Jesus van gravar els seus primers discos.
Als setanta el samba se sentia molt a les ràdios. Compositors i cantants com Martinho da Vila, Bezerra da Silva, Clara Nunes i Beth Carvalho dominaven les llistes d'èxits.
Al començament dels vuitanta, després d'un període d'oblit, on les ràdios eren dominades per la música de discoteca i pel rock brasiler, el samba va reaparèixer a l'escenari brasiler amb un nou moviment, anomenat "pagode". Nascut als suburbis carioques, el pagode era un samba renovat, que utilitzava nous instruments, com el banjo i el "tantã", i un llenguatge més popular. Els noms més famosos van ser Zeca Pagodinho, Almir Guineto, Grupo Fundo de Quintal, Jorge Aragão i Jovelina Pérola Negra.
Actualmente, el samba és un dels gèneres musicals més populars al Brasil.
Subgèneres
Samba comum
El samba es caracteritza per una secció de ritme que conté el marcatge, generalment sord o "tantan", el 'cor del samba'; el seu nucli més important és en general reconegut com a "cavaco" o "cavaquinho" i pandero. El "cavaquinho" és la conexió entre l'harmonia i el ritme, i sol ser reconegut com un dels instruments harmònics més percusors; la seva presència, per regla, diferencia el vertader samba de variacions més suaus, com la bossa nova (malgrat hi hagi algunes gravacions de samba que no usin el "cavaco", e.g. de Chico Buarque). El pandero és l'instrument percussor més present, aquell el cop del qual és el més complet. Sempre hi ha un "violão" (una guitarra), i la manera de tocar el "violão" al samba va popularitzar el "violão" de 7 cordes, a causa de les sofisticades línies de contrapunt usades al gènere a les cordes més greus. Les lletres parlen bàsicament de qualsevol cosa, ja que el samba és el ritme nacional brasiler. Aquest subgènere engloba tots els altres.
Artistes famosos: Beth Carvalho, Paulinho da Viola, Zeca Pagodinho, Wilson Moreira, Teresa Cristina & Grupo Semente, etc.
Samba comum
El samba es caracteritza per una secció de ritme que conté el marcatge, generalment sord o "tantan", el 'cor del samba'; el seu nucli més important és en general reconegut com a "cavaco" o "cavaquinho" i pandero. El "cavaquinho" és la conexió entre l'harmonia i el ritme, i sol ser reconegut com un dels instruments harmònics més percusors; la seva presència, per regla, diferencia el vertader samba de variacions més suaus, com la bossa nova (malgrat hi hagi algunes gravacions de samba que no usin el "cavaco", e.g. de Chico Buarque). El pandero és l'instrument percussor més present, aquell el cop del qual és el més complet. Sempre hi ha un "violão" (una guitarra), i la manera de tocar el "violão" al samba va popularitzar el "violão" de 7 cordes, a causa de les sofisticades línies de contrapunt usades al gènere a les cordes més greus. Les lletres parlen bàsicament de qualsevol cosa, ja que el samba és el ritme nacional brasiler. Aquest subgènere engloba tots els altres.
Artistes famosos: Beth Carvalho, Paulinho da Viola, Zeca Pagodinho, Wilson Moreira, Teresa Cristina & Grupo Semente, etc.
Partido alto
Aquest terme és utilitzat per denominar un tipus de samba que es caracteritza per un cop de pandero molt percussor, amb l'ús de la palma de la mà al mig de l'instrument. L'harmonia del “partido alto” és sempre en to major. Generalment tocat per un conjunt d'instruments de percussió (normalment “surdo”, pandero i tamborí) i acompanyat per un “cavaquinho” o per un “violão” (guitarra), o pels dos alhora, el “partido alto” sol dividir-se en dues parts, el refrany i els versos. Els “partideiros” solen improvisar als versos, amb disputes comuns, i improvisadors talentosos han fet fama i carrera al samba, com Zeca Pagodinho, que no és solament un gran sambista amb propòsit general com també un dels millors improvisadors.
Artistes famosos: Candeia, Jovelina Pérola Negra, Zeca Pagodinho, Arlindo Cruz, Aniceto do Império, Sombrinha, Nei Lopes, Almir Guinéto, Camunguelo, Só Pra Contrariar.
Aquest terme és utilitzat per denominar un tipus de samba que es caracteritza per un cop de pandero molt percussor, amb l'ús de la palma de la mà al mig de l'instrument. L'harmonia del “partido alto” és sempre en to major. Generalment tocat per un conjunt d'instruments de percussió (normalment “surdo”, pandero i tamborí) i acompanyat per un “cavaquinho” o per un “violão” (guitarra), o pels dos alhora, el “partido alto” sol dividir-se en dues parts, el refrany i els versos. Els “partideiros” solen improvisar als versos, amb disputes comuns, i improvisadors talentosos han fet fama i carrera al samba, com Zeca Pagodinho, que no és solament un gran sambista amb propòsit general com també un dels millors improvisadors.
Artistes famosos: Candeia, Jovelina Pérola Negra, Zeca Pagodinho, Arlindo Cruz, Aniceto do Império, Sombrinha, Nei Lopes, Almir Guinéto, Camunguelo, Só Pra Contrariar.
Pagode
Avui és la forma de samba que es difon entre la perifèria dels centres urbans del Brasil, sorgida als anys 80 amb la introducció de tres instruments nous: el banjo, el “tantan” i el “repique de mão”. Usualment el canta una persona acompanyada per “cavaquinho”, “violão” (guitarra) i almenys un pandero. Les lletres són disteses, parlen normalment d'amor o de qualsevol situació graciosa. Quasi mai tenen una gran expressió, essent més la preocupació per l'aliteració que pel contingut.
Artistas famosos: Raça Negra, Molejo, Katinguelê.
Avui és la forma de samba que es difon entre la perifèria dels centres urbans del Brasil, sorgida als anys 80 amb la introducció de tres instruments nous: el banjo, el “tantan” i el “repique de mão”. Usualment el canta una persona acompanyada per “cavaquinho”, “violão” (guitarra) i almenys un pandero. Les lletres són disteses, parlen normalment d'amor o de qualsevol situació graciosa. Quasi mai tenen una gran expressió, essent més la preocupació per l'aliteració que pel contingut.
Artistas famosos: Raça Negra, Molejo, Katinguelê.
Samba de breque
Avui un gènere mort, les músiques del “samba de breque” s'intercalaven amb parts parlades o diàlegs. Els cantants, necessàriament, tenien un excel·lent do vocal i l'habilitat de fer veus diferents. Les lletres explicaven històries i eren jocoses.
Artistes famosos: Moreira da Silva.
Avui un gènere mort, les músiques del “samba de breque” s'intercalaven amb parts parlades o diàlegs. Els cantants, necessàriament, tenien un excel·lent do vocal i l'habilitat de fer veus diferents. Les lletres explicaven històries i eren jocoses.
Artistes famosos: Moreira da Silva.
Samba-canção
El “samba-canção” va ser molt radiat, amb grans influències de l'estil i de la melodia del bolero i del ballad americà. Les cançons d'aquest gènere són romàntiques i de ritme més lent. Els temes varien del purament líric al tràgic.
Artistes famosos: Noel Rosa, Ângela Maria, Nora Ney, Nelson Gonçalves, Cauby Peixoto, Agnaldo Rayol, Dolores Duran, Maysa Matarazzo, Lindomar Castilho. Els intèrprets d'aquest gènere es coniexien com a les dives de l'Era de Ouro do Rádio.
El “samba-canção” va ser molt radiat, amb grans influències de l'estil i de la melodia del bolero i del ballad americà. Les cançons d'aquest gènere són romàntiques i de ritme més lent. Els temes varien del purament líric al tràgic.
Artistes famosos: Noel Rosa, Ângela Maria, Nora Ney, Nelson Gonçalves, Cauby Peixoto, Agnaldo Rayol, Dolores Duran, Maysa Matarazzo, Lindomar Castilho. Els intèrprets d'aquest gènere es coniexien com a les dives de l'Era de Ouro do Rádio.
Samba-exaltação
El “samba-exaltação” es caracteritza per composicions "meta-regionals"; l'“ufanisme” observat a les composicions exalta per dir-ho així la cultura del país i no un folclore específic, constituint el primer moment d'exportació de la música popular sense precedents a la història, presentant els colors, l'aquarela del país, a la resta del món. Aquarela do Brasil, d'Ary Barroso]], és la composició que inaugura aquest estil de samba. Carmen Miranda destaca com a un dels grans exponents.
El “samba-exaltação” es caracteritza per composicions "meta-regionals"; l'“ufanisme” observat a les composicions exalta per dir-ho així la cultura del país i no un folclore específic, constituint el primer moment d'exportació de la música popular sense precedents a la història, presentant els colors, l'aquarela del país, a la resta del món. Aquarela do Brasil, d'Ary Barroso]], és la composició que inaugura aquest estil de samba. Carmen Miranda destaca com a un dels grans exponents.
Samba-enredo
El “samba-enredo” és l'estil cantat per les escoles de samba durant les desfilades de carnaval. La lletra del “samba-enredo”, normalment, explica una història que servirà d'enredada per al desenvolupament de la presentació de l'escola de samba. En general, la música la canta un home, acompanyat sempre per un “cavaquinho” i per la bateria de l'escola de samba, produint una textura sonora complexa i densa, coneguda com a “batucada”.
El “samba-enredo” és l'estil cantat per les escoles de samba durant les desfilades de carnaval. La lletra del “samba-enredo”, normalment, explica una història que servirà d'enredada per al desenvolupament de la presentació de l'escola de samba. En general, la música la canta un home, acompanyat sempre per un “cavaquinho” i per la bateria de l'escola de samba, produint una textura sonora complexa i densa, coneguda com a “batucada”.
Bossa nova
La “bossa nova” és un estil originalíssim de samba brasiler que va surgir a la dècada del seixanta. Aquest estil és una fusió dels estils del jazz amb el samba. Durant molts anys va ser el samba de les platjes i bars de Rio de Janeiro. La “bossa nova” va ser ben original quant a l'estil creatiu, perquè va introduir el repic de mà i la guitarra elètrica, imitant la guitarra als tons més fins, fent una melodia amb forta influència de les melodies americanes barrejades amb cops abrasilerats. Les interpretacions estan marcades per un to suau, intimista o xiuxiuejat. Gravat el 1958, el LP Canção do Amor Demais és considerat crucial per a la inauguració d'aquest moviment, sorgit el 1957. L'antològic LP contenia a més, també de Vinícius de Moraes i Tom Jobim, Chega de saudade, Luciana, Estrada branca i Outra vez. La melodia de fons va ser composta amb la participació d'un jove baià que tocava la guitarra de manera original, inèdita: el jove João Gilberto.
La “bossa nova” és un estil originalíssim de samba brasiler que va surgir a la dècada del seixanta. Aquest estil és una fusió dels estils del jazz amb el samba. Durant molts anys va ser el samba de les platjes i bars de Rio de Janeiro. La “bossa nova” va ser ben original quant a l'estil creatiu, perquè va introduir el repic de mà i la guitarra elètrica, imitant la guitarra als tons més fins, fent una melodia amb forta influència de les melodies americanes barrejades amb cops abrasilerats. Les interpretacions estan marcades per un to suau, intimista o xiuxiuejat. Gravat el 1958, el LP Canção do Amor Demais és considerat crucial per a la inauguració d'aquest moviment, sorgit el 1957. L'antològic LP contenia a més, també de Vinícius de Moraes i Tom Jobim, Chega de saudade, Luciana, Estrada branca i Outra vez. La melodia de fons va ser composta amb la participació d'un jove baià que tocava la guitarra de manera original, inèdita: el jove João Gilberto.
Samba reggae
És un estil de samba que va tenir origen a Bahia l'any 2000. Als vuitanta hi havia manifestacions culturals de cops llatins barrejats amb axé music i melodies semblants al reggae, però això no va ser prou per a definir-ne l'estil. Pels voltants de 2000, grups com Gera Samba e Cidade Negra, a més de la famosa cantant Daniela Mercury, van rescatar aquestes manifestacions. En aquell moment va sorgir el “samba reggae”, que, per la seva banda, va evolucionar introduint-hi instruments comuns a músiques d'origen hispanoamericà i instruments del samba com el pandero i el tambor, a més de la guitarra elèctrica en lloc del “cavaquinho”. El “samba reggae” és un samba essencialment de platja, que narra situacions de la vida dels seus autors (generalment negres) com a personatges de platja.
Artistas i grups famosos: Gera Samba, Cidade Negra, Margareth Menezes, Daniela Mercury, Armandinho, Inimigos da HP.
És un estil de samba que va tenir origen a Bahia l'any 2000. Als vuitanta hi havia manifestacions culturals de cops llatins barrejats amb axé music i melodies semblants al reggae, però això no va ser prou per a definir-ne l'estil. Pels voltants de 2000, grups com Gera Samba e Cidade Negra, a més de la famosa cantant Daniela Mercury, van rescatar aquestes manifestacions. En aquell moment va sorgir el “samba reggae”, que, per la seva banda, va evolucionar introduint-hi instruments comuns a músiques d'origen hispanoamericà i instruments del samba com el pandero i el tambor, a més de la guitarra elèctrica en lloc del “cavaquinho”. El “samba reggae” és un samba essencialment de platja, que narra situacions de la vida dels seus autors (generalment negres) com a personatges de platja.
Artistas i grups famosos: Gera Samba, Cidade Negra, Margareth Menezes, Daniela Mercury, Armandinho, Inimigos da HP.
Altres variants
“Samba de roda” és una dança ritual preservada a algunes ciutats de Bahia.
“Samba rock”, estil musical amb fortes influències del funk i del soul.
“Samba de roda” és una dança ritual preservada a algunes ciutats de Bahia.
“Samba rock”, estil musical amb fortes influències del funk i del soul.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada