
Entrevista a Teresa Armengot

El pasado 8 de febrero el Grup, con la ayuda y apoyo del colectivo local Escletxa, organizó una charla sobre esta temática en las mismas instalaciones que en su día fueron la cárcel de la Mercè y que actualmente acoge al Centre Municipal de Cultura. Durante el acto, en el que se desbordaron las expectativas de asistencia, se mostró el trabajo realizado por Teresa Armengot y por su compañero del Grup, Juan Luis Porcar. Era la primera vez que se hablaba en la ciudad de Burriana sobre este tema de forma pública y abierta.
Pregunta: ¿Cómo entró a formar parte del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló?
Respuesta: Lo cierto es que desde pequeña, con 8 o 9 años, siempre me intrigó saber qué había ocurrido en el bando perdedor de la Guerrra Civil, ya que mi familia es franquista y yo creía que había una parte de lo sucedido que no me había sido contada. Por eso me decanté a estudiar Historia, para conocer qué fue lo que sucedió. Tras esto, a través de un compañero de profesión me puso en contacto con el Grup y ya empecé a trabajar con ellos.
P: ¿Por qué centró sus estudios en los presos y fusilados de la Cárcel de la Mercè?
R: El Grup se encuentra muchas veces con el problema de que hay determinadas áreas de la historia que no se han estudiado hasta el momento, como es el caso de la Mercè cuando era una prisión. De Burriana se sabe mucho de otras épocas pero no del siglo XX y sobretodo de la época de la Guerra Civil y el Franquismo. Esto te lleva a tener que iniciar una investigación y yo, por mi parte, ya que trabajo en Burriana y me he pasado media vida aquí, éticamente se lo debía a la ciudad.
P: ¿Qué sucedió con los encarcelados en la Mercè?
R: En mi estudio me he centrado en las víctimas mortales de la represión franquista de y en Burriana. La mayoría fueron fusilados en Castellón. Pero hubo otras víctimas dentro de la cárcel. La investigación sobre los fusilados está prácticamente cerrada pero la de las víctimas de torturas o palizas dentro de las instalaciones o en otras cárceles de España, no.
P: ¿Qué fuentes documentales han sido consultadas?
R: Lo cierto es que ahora hemos podido acceder a documentos que antes no se podían consultar. Principalmente, tenemos como base documental el Registro Civil de Burriana, la documentación del Archivo de Burriana, el Libro de Altas y Bajas de la Mercè, los Sumarísimos de los Consejos de Guerra que estaban en la Subdelegación de Defensa de Castellón, bibliografía sobre esta temática como el libro “Els afusellaments al Pais Valencià” de Vicent Abad, el Archivo Provincial de Castellón y, finalmente, las fuentes orales con las que hemos podido contactar. Hijos, nietos y en alguna ocasión, las propias víctimas de la represión.
P: ¿Qué clases de datos les aportan estos documentos?
P: ¿Nos puede citar algún otro caso?
P: Es decir, que son totalmetne esclarecedoras las fuentes orales
R: Sí, así es; en una ocasión contactamos con una persona que fue encarcelada en la Mercè con 16 años y sus palabras fueron claras: “Por la noche venían, y había fandango”. Las fuentes orales que nos hemos encontrado nunca han hablado de forma pública, aunque entre ellos se conocen, es como una red de relaciones sociales oculta porque la represión fue muy dura.
P: ¿Cuál es el objetivo de su estudio sobre la Mercè?
R: El objetivo final es poner las cosas en su sitio, y devolver la dignidad y memoría de las víctimas y de sus familias
P: ¿Cuántas personas llegaron a pasar como presos en la Mercè?
R: Hemos encontrado una acta municipal de Ayuntamiento de Burriana de principios de junio del 39 por la cuál se habilita la Mercé para que albergue a 1500 personas, pero llegaron a pasar 3500.
R: La primera fase fue durante dos meses después de finalizar la Guerra Civil en la que se realizaron encierros masivos; después se trasladaron otros presos de Segorbe, Nules, Almenara, Almassora, Vila-real y Castellón (porque en la de la capital no cabían todos); a principios de noviembre del 39, los presos condenados a muerte fueron trasladados a Castellón; también acogió a los soldados procedentes de batallones de otras zonas de España que el final de la Guerra les pillo aquí; los condenados a 30 años fueron trasladados a San Miguel de los Reyes en Valencia. Al final, en Burriana se quedaban los presos condenados a 12 años y 1 día. Y de la ciudad de Burriana hubo 750 presos.
P: ¿Qué les pasó a esos presos de Burriana?
R: Algunos fueron puestos en libertad tras pasar años allí, otros fueron trasladasod a Castellón para ser fusilados o para cumplir condena; otros se les dio la liertad vigilada debiendo acudir por el puesto de la Guardia Civil a diario, y los mayors de 60 años fueron lelvado a la cárcel de la Isla de San Simón en pontevedra, donde hubo muchas muertes. Se fusilaron 98, de estos 11 en la propia Burriana, otros 85 en Castellón y dos en Valencia, otro en Paterna. De Burriana hubo 115 víctimas mortales que se sepa.
P: ¿Qué se puede encontrar en los Archivos de Salamanca referente a los habitantes de Burriana?
R: Cuando el ejército franquista entraba en una ciudad, una unidad especializada recogía la documentación de organizaciones de izquierdas o del Frente Popular. De ahí conseguían documentación municipal, de sindicatos, de partidos, de archivos particulares de personas, también buscaban entre la correspondencia. Después toda esta documentación se centralizó en Salamanca llegando a superar los 3 millones de fichas. En Burriana accedieron a los archivos de Juventudes Libertarias, de Vicente Moliner Nadal, UGT, CNT y PSOE. Vicente Abad logró que se videofilmara la documentación de Burriana en 3 DVD que se pueden obtener en el Ayuntamiento que recogen más de 28.000 documentos. Ahí ves que no se les escapaba nadie.
P: Teresa hace especial mención de otros dos colaboradores en su investigación
R: Héctor Carda Navarro ha creado la web www.fusilados.org en memoria de su abuelo, fusilado el 3 de noviembre del 39, y José Cervera nació en la cárcel de la Mercè en diciembre del 39. Ambos colaboran activamente en estos estudios.
P: ¿Qué actos tiene previsto realizar próximamente?
R: En breve vamos a editar todo el material de Burriana, junto a otros documentos y conclusiones de otros lugares, en un libro editado por 3i4. Queremos hacer la presentación del libro y empezar una campaña para que finalmente se ponga una placa en la Mercè para recordar que fue una cárcel y en memoria de las presos y fusilados.

Entrevista al Rider local Mario Pérez

Entrevista apareguda al web Burriana Semanal
Con tan sólo 15 años, Mario Pérez Bernad ya cuenta con un título de campeón nacional, el de Campeón de España Cadete de Descenso en Bicicleta de Montaña. El ciclista de Cicles A.B. Castelló consiguió el triunfo en Port Ainé dónde acudió junto a otros cinco ciclistas, en representación de la Comunidad Valenciana
El joven, que tiene sus metas muy marcadas, se centra ahora en el Open de España Maxxis de descenso en bicicleta de montaña a falta de una prueba que se disputará el 28 de septiembre en Galdácano (Vizcaya). Todo ello bajo el patrocinio de Caixa Rural de Burriana, Ayuntamiento de Burriana, Oakley, Ciclos AB Castellón y Kona.
Pregunta: ¿Cómo empezaste en este deporte?
Respuesta: Al finalizar el curso 2006 mis padres me regalaron una bici de montaña (Gary Fisher) para salir con unos amigos de Artana, que es el pueblo donde yo pasaba parte del verano. Allí empecé a bajar por las trialeras de la zona y vi que se me daba bastante bien.
En 2007, cuando se acercaba la primera prueba del Open de España le pedí a mi padre que me llevara un día para probar a hacer alguna bajadita y ver qué tal se me daba. Mi padre habló con Toño (de Cicles AB Castellón) y quedamos para salir el siguiente domingo. Ellos estaban encantados porque mi padre les hacía los remontes y ellos podían bajar todas las veces.
Al hacer las primeras bajadas mis compañeros se quedaron un poco sorprendidos de ver cómo bajaba con aquella bici de palo que no era ni mucho menos para hacer descenso, entonces me animaron para que me sacara la licencia y corriera la primera carrera del Open que se celebraba en Vall d’Uixó. Para ser mi primera carrera lo hice bien ya que gane en mi categoría. A partir de ahí empecé a correr todo el Open de España.

P: ¿Cuántos años llevas realizándolo?
R: En total llevo en este deporte solo un año y medio
P: ¿Cuáles han sido los principales triunfos que has logrado a lo largo de tu, de momento, corta trayectoria?
R: Lo primero que gané que hay que destacar fue el año pasado, el 2007, que quedé segundo en el Open de España Maxxis en la Categoría de Infantil; el Campeonato de España de este año 2008; y que voy en la actualidad primero en el Open de España Maxxis.
P: Habiendo logrado ese título de Campeón de España Cadete de Descenso en Bicicleta de Montaña, ¿estás satisfecho con el resultado?
R: Claro que sí, estoy personalmente muy satisfecho porque he ido realizando un trabajo muy duro para lograr la meta que me ido marcando durante la temporada para poder ganarlo. Fue una experiencia muy intensa y que me da fuerzas para seguir en este deporte que tanto me gusta.
P: Para poder realizar este duro deporte hay que estar en plena forma, pero Mario no entrena en Burriana, ¿dónde entrenas?
R: Normalmente suelo entrenar en la localidad vecina de la Vall d´Uixó. También lo hago en otros lugares como el bike park El Morral (Alcora), en otra localidad, como en Xodos. Todo esto lo compagino, como no podría ser de otra manera, saliendo de ruta por la zona de Artana, Eslida y Aín. También es cierto que cuando llegan los meses de verano, cada año, solemos acudir a entrenar a pistas de esquí como La Molina o Vallnord.
R: Creo que en Burriana hace mucha falta un sitio específico para la práctica de la bici, no sólo para mí, sino para más gente de aquí que también practica este tipo de deporte. Lo más adecuado para entrenar sería un circuito de bmx o un skate park ya que en Burriana no tenemos montañas para practicar.
P: ¿Qué ritmo de entrenamientos sigues? ¿cuántas veces por semana entrenas?
R: Pues entreno, generalmente, durante cuatro días a la semana el aspecto físico y los fines de semana hago motocross o descenso para coger técnica.
P: ¿Te apoyan tus amigos en esto?
R: Si, la verdad es que mis amigos me apoyan muchísimo y se desplazan a verme a algunas carreras que están más cerca. Algunos también practican este deporte conmigo y vamos juntos a carreras.
R: A la mayoría les gusta, aunque también a algunos les parece un poco peligroso.
P: ¿Tus padres te apoyan en esto? ¿te acompañan allá dónde tienes que competir?
R: Mis padres han sido algo fundamental en todo esto porque son los que más me apoyan en todo y, sin ellos, no sería posible hacer este deporte o algún otro. Ellos siempre están dispuestos para llevarme a las competiciones y a entrenar.
P: ¿Algún otro miembro de tu familia practica o ha practicado este deporte?
R: No, soy el primero de la familia en practicar este deporte. Mi padre iba en moto y yo también empecé con la moto pero me pasé a las bicis, aunque sigo compitiendo en moto en algunas ocasiones.
P: Como a cualquier otro joven de su edad le gusta escuchar música y salir con sus amigos. Pero además, el motocross también tiene su sitio en su apretada agenda.
R: Compito en motocross desde los diez años en el Campeonato Territorial de la Comunidad Valenciana, y sigo compitiendo siempre que no me coincide ninguna carrera con la bici en la misma fecha.
P: ¿A qué te quieres dedicar en un futuro?
R: Me gustaría mucho poder vivir de este deporte, pero como no me lo puedo asegurar me sacaré una carrera universitaria “por si las moscas”
P: Ya para finalizar, ¿cuál tu próximo objetivo en esta práctica con la bici?
R: Tengo marcado como próximo objetivo poder ganar el Open de España Maxxis en el que voy líder y también me gustaría poder fichar por algún equipo puntero. Ese es mi sueño, hoy por hoy.

SAMBA per al nou curs del grup de Batukada
El terme "escola de samba" és originari d'aquest període de formació del gènere. El terme va ser adoptado per grans grups de "sambistas" en un intent de guanyar aceptació per al samba i per a les seves manifestacions artístiques; el "morro" era el terreny on el samba neixia i l'"escola" donava als músics un sentit de legitimitat i organització que permitia trencar amb les barreres socials.
El "samba-amaxixado" Pelo telefone, de domini públic però registrat per Donga i Mauro Almeida, és considerat el primer samba gravat, encara que Bahiano i Ernesto Nazaré haguessin gravat per a la Casa Édison desde 1903. El seu gran èxit va portar el gènero més enllà dels "morros".
Als anys trenta, uns músics liderats per Ismael Silva van fundar, al veïnat del barri d'Estácio de Sá, la primera escola de samba, Deixa Falar. Van transformar el gènere perquè s'adeqüés millor a la desfilada de carnaval. En aquella mateixa època, un personatge va ser molt important per a la popularització del samba: Noel Rosa. Noel és responsable de la unió del samba del morro amb el de l'asfalt. És considerat el primer cronista da música popular brasilera. Llavors, la ràdio va difondre la popularitat del samba per tot el país i, amb el suport del president Getúlio Vargas, el samba va guanyar status de "música oficial" del Brasil.
Als anys següents, el samba es va desenvolupar en diverses direccions, del "samba canção" a les bateries d'escoles de samba. Un dels nous estils va ser la "bossa nova", creada per membres de la classe mitjana, entre ells João Gilberto i Antonio Carlos Jobim.
Als anys seixanta, els músics de la bossa nova van iniciar un moviment de rescat dels grans mestres del samba. Molts artistes van ser descoberts pel gran públic del moment. Noms com Cartola, Nelson Cavaquinho, Zé Keti e Clementina de Jesus van gravar els seus primers discos.
Als setanta el samba se sentia molt a les ràdios. Compositors i cantants com Martinho da Vila, Bezerra da Silva, Clara Nunes i Beth Carvalho dominaven les llistes d'èxits.
Al començament dels vuitanta, després d'un període d'oblit, on les ràdios eren dominades per la música de discoteca i pel rock brasiler, el samba va reaparèixer a l'escenari brasiler amb un nou moviment, anomenat "pagode". Nascut als suburbis carioques, el pagode era un samba renovat, que utilitzava nous instruments, com el banjo i el "tantã", i un llenguatge més popular. Els noms més famosos van ser Zeca Pagodinho, Almir Guineto, Grupo Fundo de Quintal, Jorge Aragão i Jovelina Pérola Negra.
Actualmente, el samba és un dels gèneres musicals més populars al Brasil.
Samba comum
El samba es caracteritza per una secció de ritme que conté el marcatge, generalment sord o "tantan", el 'cor del samba'; el seu nucli més important és en general reconegut com a "cavaco" o "cavaquinho" i pandero. El "cavaquinho" és la conexió entre l'harmonia i el ritme, i sol ser reconegut com un dels instruments harmònics més percusors; la seva presència, per regla, diferencia el vertader samba de variacions més suaus, com la bossa nova (malgrat hi hagi algunes gravacions de samba que no usin el "cavaco", e.g. de Chico Buarque). El pandero és l'instrument percussor més present, aquell el cop del qual és el més complet. Sempre hi ha un "violão" (una guitarra), i la manera de tocar el "violão" al samba va popularitzar el "violão" de 7 cordes, a causa de les sofisticades línies de contrapunt usades al gènere a les cordes més greus. Les lletres parlen bàsicament de qualsevol cosa, ja que el samba és el ritme nacional brasiler. Aquest subgènere engloba tots els altres.
Artistes famosos: Beth Carvalho, Paulinho da Viola, Zeca Pagodinho, Wilson Moreira, Teresa Cristina & Grupo Semente, etc.
Aquest terme és utilitzat per denominar un tipus de samba que es caracteritza per un cop de pandero molt percussor, amb l'ús de la palma de la mà al mig de l'instrument. L'harmonia del “partido alto” és sempre en to major. Generalment tocat per un conjunt d'instruments de percussió (normalment “surdo”, pandero i tamborí) i acompanyat per un “cavaquinho” o per un “violão” (guitarra), o pels dos alhora, el “partido alto” sol dividir-se en dues parts, el refrany i els versos. Els “partideiros” solen improvisar als versos, amb disputes comuns, i improvisadors talentosos han fet fama i carrera al samba, com Zeca Pagodinho, que no és solament un gran sambista amb propòsit general com també un dels millors improvisadors.
Artistes famosos: Candeia, Jovelina Pérola Negra, Zeca Pagodinho, Arlindo Cruz, Aniceto do Império, Sombrinha, Nei Lopes, Almir Guinéto, Camunguelo, Só Pra Contrariar.
Avui és la forma de samba que es difon entre la perifèria dels centres urbans del Brasil, sorgida als anys 80 amb la introducció de tres instruments nous: el banjo, el “tantan” i el “repique de mão”. Usualment el canta una persona acompanyada per “cavaquinho”, “violão” (guitarra) i almenys un pandero. Les lletres són disteses, parlen normalment d'amor o de qualsevol situació graciosa. Quasi mai tenen una gran expressió, essent més la preocupació per l'aliteració que pel contingut.
Artistas famosos: Raça Negra, Molejo, Katinguelê.
Avui un gènere mort, les músiques del “samba de breque” s'intercalaven amb parts parlades o diàlegs. Els cantants, necessàriament, tenien un excel·lent do vocal i l'habilitat de fer veus diferents. Les lletres explicaven històries i eren jocoses.
Artistes famosos: Moreira da Silva.
El “samba-canção” va ser molt radiat, amb grans influències de l'estil i de la melodia del bolero i del ballad americà. Les cançons d'aquest gènere són romàntiques i de ritme més lent. Els temes varien del purament líric al tràgic.
Artistes famosos: Noel Rosa, Ângela Maria, Nora Ney, Nelson Gonçalves, Cauby Peixoto, Agnaldo Rayol, Dolores Duran, Maysa Matarazzo, Lindomar Castilho. Els intèrprets d'aquest gènere es coniexien com a les dives de l'Era de Ouro do Rádio.
El “samba-exaltação” es caracteritza per composicions "meta-regionals"; l'“ufanisme” observat a les composicions exalta per dir-ho així la cultura del país i no un folclore específic, constituint el primer moment d'exportació de la música popular sense precedents a la història, presentant els colors, l'aquarela del país, a la resta del món. Aquarela do Brasil, d'Ary Barroso]], és la composició que inaugura aquest estil de samba. Carmen Miranda destaca com a un dels grans exponents.
El “samba-enredo” és l'estil cantat per les escoles de samba durant les desfilades de carnaval. La lletra del “samba-enredo”, normalment, explica una història que servirà d'enredada per al desenvolupament de la presentació de l'escola de samba. En general, la música la canta un home, acompanyat sempre per un “cavaquinho” i per la bateria de l'escola de samba, produint una textura sonora complexa i densa, coneguda com a “batucada”.
La “bossa nova” és un estil originalíssim de samba brasiler que va surgir a la dècada del seixanta. Aquest estil és una fusió dels estils del jazz amb el samba. Durant molts anys va ser el samba de les platjes i bars de Rio de Janeiro. La “bossa nova” va ser ben original quant a l'estil creatiu, perquè va introduir el repic de mà i la guitarra elètrica, imitant la guitarra als tons més fins, fent una melodia amb forta influència de les melodies americanes barrejades amb cops abrasilerats. Les interpretacions estan marcades per un to suau, intimista o xiuxiuejat. Gravat el 1958, el LP Canção do Amor Demais és considerat crucial per a la inauguració d'aquest moviment, sorgit el 1957. L'antològic LP contenia a més, també de Vinícius de Moraes i Tom Jobim, Chega de saudade, Luciana, Estrada branca i Outra vez. La melodia de fons va ser composta amb la participació d'un jove baià que tocava la guitarra de manera original, inèdita: el jove João Gilberto.
És un estil de samba que va tenir origen a Bahia l'any 2000. Als vuitanta hi havia manifestacions culturals de cops llatins barrejats amb axé music i melodies semblants al reggae, però això no va ser prou per a definir-ne l'estil. Pels voltants de 2000, grups com Gera Samba e Cidade Negra, a més de la famosa cantant Daniela Mercury, van rescatar aquestes manifestacions. En aquell moment va sorgir el “samba reggae”, que, per la seva banda, va evolucionar introduint-hi instruments comuns a músiques d'origen hispanoamericà i instruments del samba com el pandero i el tambor, a més de la guitarra elèctrica en lloc del “cavaquinho”. El “samba reggae” és un samba essencialment de platja, que narra situacions de la vida dels seus autors (generalment negres) com a personatges de platja.
Artistas i grups famosos: Gera Samba, Cidade Negra, Margareth Menezes, Daniela Mercury, Armandinho, Inimigos da HP.
“Samba de roda” és una dança ritual preservada a algunes ciutats de Bahia.
“Samba rock”, estil musical amb fortes influències del funk i del soul.
PINTADES NAZIS AL ROCÒDROM DE LA GATERA

Nova Okupació a Castelló
de Castelló vam obrir un espai abandonat durant anys en la perifèria
de la ciutat.
Un cúmul de factors van ser els quals
ens van dur a emprendre aquest projecte, com la necessitat d'obrir un
espai gran amb possibilitat de realitzar activitats de gran
envergadura,
tant per a la autogestión de col·lectius antiautoritarios i moviments
socials que vulguin realitzar projectes com per a crear alternatives
a la cultura de l'oci-consum de la societat que vivim i crear un espai
per a la lluita. D'altra banda, també la desil·lusió enfront d'altres
projectes de
centres socials sorgits a Castelló en els últims 15 anys, la qual cosa
ens va
fer reafirmar-nos en la defensa de la okupación com arma de lluita
contra
l'especulació i també per a conspirar contra tot el que ens oprimeix i
ofega.
Però, sens dubte, el fet que
va desencadenar l'obertura de l'espai va ser la tràgica mort per
sobredosi d'una
companya. El seu grup de amics/es i coneguts/es van organitzar dos concerts
contra
l'heroïna en la seva memòria, els quals van servir per a donar una
ajuda econòmica a la
família per al soterrament. Desgraciadament, aquests fets es repeteixen
freqüentment.
Dia després de dia veiem com moltes persones s'enfonsen en la
marginació i en l'exclusió,
i fins i tot com compays/es del nostre benvolgut moviment destrossen la
seva vida amb
les drogues o sucumbeixen a la bogeria entre les arpes d'un psiquiàtric
sense que
sapiguem que fer.
Per tot això, hem decidit
seguir endavant amb en recién batejat CSO La Nau. Hi ha molt treball
per
davant i centenars d'idees i projectes a portar a terme, així que
animem a la
gent interessada en el projecte que presti col·laboració. En breu
donarem
a conèixer els objectius, activitats i distribució de l'espai així com
el
funcionament que durà el centre social.
Para mes info escriure a: csolanau@gmail.com
Ni un pas enrere!
XXX Aplec dels Ports a Villores
23:30. Actuació de Malagana.
00:30. Actuació de Gargamboig.
01:30. Actuació de Desgavell.
02:30. Actuació de l’orquestra Moby Dick.
04:45. Actuació de Naraina.
06:00. Actuació de l’Orquestra Moby Dick.
DISSABTE 2 D’AGOST
09:00. Figues i Aiguardent a la Plaça de la Bassa acompanyats dels gaiters de Morella.
11:00. Contacontes a la Plaça Major.
16:00. Tallers Infantils a la Plaça de la Bassa.
17:30. Cercavila a càrrec dels Gaiters de Morella.
19:00. Ambientació pels carrers del poble.
20:30. Actuació de Xavi Castillo de la companyia de Teatre Pot de Plom amb l’espectacle “Canvi climàtic Circus”. Lloc Frontó.
22:30. Actuació de Tos pa’dentro
23:30. Actuació de In-fussió.
00:15. Actuació de Almorranes Garrapinyaes.
01.00. Actuació de Manolo Kabezabolo y la Bolobanda.
02:15. Actuació de l’orquestra Benidorm.
04:00. Actuació de Aluminosis ( gravació DVD en directe).
05:45. Actuació de l'orquestra Benidorm.
DIUMENGE 3 D’AGOST
09:00. Figues i Aiguardent a la Plaça de la Bassa acompanyats dels gaiters de Morella.
11:00. Taller demostració de fer espardenyes.
16:30. Ambientació pels carrers del poble.
17:30. Dansa dels Cavallets del Corpus de Castelló.
18:30. Actuació dels Quatre Gats.
20:00. Correfoc a càrrec de Botafocs, ball de dimonis de Castelló de la Plana i clausura del XXX Aplec dels Ports.
XAVI CASTILLO POT DE PLOM A LA TORRE DE LA MAR

“CANVI CLIMÀTIC CIRCUS”
Després d’espectacles com “El Chou” , “L’estrany Viatge” o “L’heretge de Xàtiva”, Pot de Plom i Xavi Castillo proposen “a new experience”: Una historieta sobre el Canvi Climàtic, un espectacle còmic-apocalíptic que jugarà amb el calfament global, l’efecte hivernacle, la pujada del nivell del mar, el desglaçament dels polos, les sequeres, la revolució de la fauna i flora, la deforestació, el G-8… en resum: la Terra està calenta...!
Divendres, 18 de juliol • 23’30 h.
DISABTE 26 de JULIOL FESTA DEL REG
Reg d´arbres plantats.
Tots convidats a dinar a Les Useres.
"Los Rumbers" Benvinguts al "Brei Bi"
El flamenc és un gran base d'inspiració per a la música que es realitza al nostre voltant. Començà el duet format pel Camarón i Paco de Lucía amb "La Leyenda del Tiempo" que va causar estupor al mon del puristes d'aquest estil musical, però va obrir el flamenc a un nou públic i la possibilitat d'introduir nous instruments i esquemes.
Despres els germans Amador amb Pata Negra van obrir el pot de l'essències amb la seua peculiar barreja de blues, rock'n'roll, flamenc....i bon humor d'aquest carro també tira gent com ara Kiko Veneno entre d'altres.
Per un altra banda l'importància de la gent que ha portat endavant la Rumba Catalana el mític Peret "El Rei de la rumba" (inclús per als republicans), Els Amaya i molts més....
Tots aquest fenòmens han esdevenit una gran escena musical basada en totes aquestes influencies a més de cumbia, merengue i molts més estil...Projectes com els insuperables Ojos de Brujo que son l'icona de la música que es realitza a l'estat espanyol arreu del mon (Alemanya, Holanda, Anglaterra i el Japó flipen amb les seues gires). Una pira de grups com Macaco, Dusminguet, Canteca de Macao, Los Delinqüentes... fan bandera de la barreja musical.
Ara amb els Rumbers anem un pas més enllà, el món del Djs s'impregna de tota aquesta influencia amb la seu turmix: Breakbeat, Hip-Hop, Scratch, Los Chichos, Camarón, Drum'n'Bass, Rumba, Martinetes ... tot ben picadet i enllestit per ballar a la pista amb el duende com a nord.
Si voleu descobrir als rumbers podeu descarregar el seu treball al seu web...
http://www.losrumbers.es/flamencobreaks.htm
http://www.losrumbers.es/
CINEMA D'ESTIU al Casal Popular de Castelló
Esperem les vostres propostes per a properes pel·lícules (amb la temàtica de les presons).
...............................................................................................
Organitza: Grup de Suport als Presos i Preses de la Plana | presoslaplana@gmail.com
Col·labora: CASAL POPULAR DE CASTELLÓ | carrer d'amunt 167 | Castelló | la Plana
Tot seguit us passem el calendari de les projeccions:
...............................................................................................
DILLUNS 14 de JULIOL | 22 Hores
EL EXPERIMENTO
Alemanya, 2001. Direcció: Oliver Hirschbielgel. Intèrprets: Moritz Bleibtreu, Maren Eggert,...
Basada en un experiment real de la Universitat d'Stanford al 1971, 'El experimento' és un viatge d'emoció i revenja a l'entorn simulat d'una presó, on el preu d'una vida és igual a la habilitat de supervivència. Tot va començar en nom de la ciència. La investigació: es tanca als i les presoneres i se'ls exigeix el compliment d'unes ordres; els guardes han de mantenir conseqüències insospitades... Amb el pas dels dies el conflicte entre poder, autoritat i rebel·lió cobra trets cada cop més violents, difuminant la línia entre la realitat i 'l'experiment'.
...............................................................................................
DILLUNS 21 de JULIOL | 22 Hores
HORAS DE LUZ
Estat espanyol, 2004. Direcció: Manolo Matji. Intèrprets: Emma Suárez, Alberto Sanjuan, Vicente Romero...
Setembre de 1987. En una trobada amb la policia, Juan José Garfia comet un triple assassinat, una acció gravada per a sempre en la seua memòria. Condemnat a més de cent anys, Juanjo és un pres rebel, un líder llest i esmunyedís. En 1991 trenca el sòl d'un furgó policial i salta en marxa. Quan tornen a detenir-lo lidera diversos motins carcelaris als quals les autoritats responen amb un experiment: reunir als presos molests en un règim especial d'aïllament. Era el conegut Règim FIES, engegat pel ministre socialista Alberto Benlloch (actual alcalde de Saragossa), i que suposava l'aplicació d'extremes condicions per als presos: tancament aïllat en cel·les menudes de 6 mestres quadrats, durant gairebé les 24 hores al dia, eixides esporàdiques a patis petits i sempre sense companyia d'altres presos,... Juan José Garfia, malgrat aquestes extremes condicions, ha estat capaç de sobreviure a aquestes dures condicions amb un gran capacitat creativa i una gran connexió amb l'exterior (amb el suport de la seua companya i diversos col·lectius). Garfia, així, durant aquests anys de tancament ha escrit diversos llibres, ha estudiat la carrera d'Història de l'Art, ha generat un diversa obra pictòrica,...
...............................................................................................
DILLUNS 28 de JULIOL | 22 Hores
LA ESPALDA DEL MUNDO
Perú, Turquia, EUA, 2000. Direcció: Javier Corcuera. Guió: Elías Querejeta, Fernando León i Javier Corcuera.
Documental al voltant de tres històries paral·leles: un nen que treballa per a ajudar a la seua família ens mostra la crueltat de l'explotació infantil a l'Amèrica Llatina. Una dona parlamentària és empresonada per reivindicar la seua condició de Kurda a Turquia. I un home negre, Thomas Miller-El, al corredor de la mort als Estats Units d'Amèrica, arran d'un muntatge policial. Tres mirades, tres veus i una sola història. Una pel·lícula sobre aquells i aquelles que viuen a l'esquena del món.
...............................................................................................
XL MAIL:Un grupo de burrianenses participan en la prueba ciclista “Quebrantahuesos 2008”

Un grupo de once ciclistas de Burriana, han participado en una de las pruebas más duras para el aficionado al mundo del ciclismo como es la clásica prueba conocida como “Quebrantahuesos” y que tiene lugar en el pirineo aragonés y que además, este año, ha cumplido su mayoría de edad al celebrarse la edición número dieciocho.
En el total de la prueba participaron más de 8.000 ciclistas y el homenaje realizado durante la mismo, se rindió un merecido recononocimiento a la figura de Tony Rominger.
La etapa consta de 205 Km y se ascienden, entre otros los míticos puertos de Somport, Marie Blanque, el Portalet y la Hoz de Jaca.
Los participantes de Burriana que tomaron parte en ella fueron:
CANDIDO GASCO
ROBERTO HUGUET
SANTIAGO RUBIO
JUAN CARLOS BLASCO
PEPE CARAZO
MELCHOR EIXERES
ALFONSO PUERTO
ALFONSO PEIRATS
SALVA ALMARCHA
ROBERTO CONDE
MANOLO GARCIAPIRINEOS SUR
El festival comenzó su andadura en 1992 y se celebra con carácter anual en torno a la segunda quincena del mes de julio en el Pirineo Aragonés (Lanuza-Sallent de Gállego, en la provincia de Huesca). Su escenario principal se halla ubicado sobre las aguas del lago de Lanuza.
Desde que nació, el festival ha dado ya la vuelta al mundo. Ha sido testigo y parte de emotivos encuentros entre civilizaciones y de reencuentros entre culturas hermanas; ha ofrecido conciertos de los mejores músicos del mundo, y ha mostrado a sus numerosísimos espectadores la gran variedad de la expresión humana.
El escenario flotante de Lanuza y la carpa de Sallent de Gállego, en pleno Valle de Tena, han recogido los más diversos sonidos y ritmos del planeta y han albergado pasacalles, talleres, actuaciones para los más pequeños y exposiciones.
Pirineos Sur, una referencia imprescindible en los veranos culturales de Europa. Su principal objetivo es servir de punto de encuentro a las distintas culturas del mundo, construir puentes de tolerancia y respeto mutuo a través de la música.
Por otro lado, se trata de una apuesta decidida a potenciar el turismo cultural en la provincia de Huesca y mas concretamente, en las comarcas del Valle de Tena y el Serrablo. El 94 marcó el año de la consolidación del festival y de su consagración definitiva como escaparate de la música étnica y en el 2006 celebró su 15 aniversario para lo que se presentaron sobre los escenarios a aquellos artistas que han marcado un hito en la intensa vida de Pirineos Sur.
1994 fue también el primer año en que Pirineos Sur dedicó una semana monográfica a un tema concreto: La música africana. A partir de entonces se han sucedido las siguientes:
1995: El Mediterráneo
1996: El Caribe
1997: La Lusofonía
1998: Cuba. La isla de la música
1999: La música del Islam. Las mil y una músicas
2000: El meridiano cero. En la línea
2001: Tras las huellas de la música negra
2002: Especial Rom2003: América Latina
2003: Los ritmos cruzados de América Latina
2004: Las músicas del Sahel: El blues de la frontera
2005: En las fronteras de América del Norte
2006: 15 años de Pirineos Sur
2007: Cuando el río suena
2008: África Urbis
Feslloch 08 UN CAP DE SETMANA DE CONCERTS I ACTIVITATS CULTURAL

Ja està tot a punt per a la segona edició del Feslloch, el Festival que se celebra al poble de Benlloch els propers 11 i 12 de juliol i que tanca els 4 mesos de concerts de la Gira 2008-Festival Itinerant de Música en Valencià. Els organitzadors (Escola Valenciana, l’Ajuntament de Benlloch, l’Avanç i el CF Benlloch) han ofert hui una roda de premsa a Castelló on han anunciat l’oferta d’aquesta edició. Respecte a l’edició inaugural, destaca l’augment qualitatiu i quantitatiu: Tretze grups de música, cinema en valencià, monòlegs, tallers, zona d’acampada, piscina, exposicions... Des d’Escola Valenciana s’ha destacat “l’aposta de l’ajuntament i el CF de Benlloch per facilitar un context immillorable per a cloure els 4 mesos de concerts de sud a nord del territori valencià de La Gira 2008”. L’organització preveu multiplicar per tres els habitants del poble de Benlloch, no només en la participació en els concerts sinó també en la resta d’activitats.
L’oferta musical: 13 grups valencians de primera línia
“En aquesta edició hem apostat per augmentar el nombre de grups de renom, els estils i la franja horària d’actuacions, tindrem música de vesprada i per la nit les actuacions s’estendran de les 21:45 a les 6:00h”, han afirmat des de l’organització.
Un any més, Obrint Pas no es perd la fita del Feslloch, però s’incorporen més grups de la resta del territori valencià: La Gossa Sorda, Aspencat, Rapsodes, Pau Alabajos, Skalissai, Pellikana i Entelekia. A més, el Feslloch continua apostant per comptar amb la presència de grups de les comarques de castelló, com ara Agraviats, Aluminosis o Malagäna Ska. A més, també participen en aquesta edició el grup de Tortosa, Pepet i Marieta, i el de Barcelona, Pirats Sound Sistema. Divendres actuaran els grups La Gossa Sorda, Pirat’s Sound Sistema , Rapsodes, Malagäna Ska, Aluminosis i Entelèkia. Dissabte de vesprada la cloenda de La Gira acull l’actuació de Pau Alabajos. El mateix dia per la nit, serà el torn d’Obrint Pas, Pepet i Marieta, Aspencat, Agraviats, Skalisssai i Pellikana.
A més, entre les actuacionsentre grup i grup, i amb la col•laboració de l’Inquiet-Festival de Cinema en Valencià, es projectaran en pantalla gegant video-clips de música en valencià.
Activitats per a tots els públics
Altra de les novetats de l’edició d’enguany, és la programació d’activitats de vesprada adreçades a tots els públics. El dissabte a les 11:30 a l’Auditori l’organització projectarà cinema infantil en valencià, amb la pel•lícula Ratatouille. De vesprada, es presentarà el llibre sobre Obrint Pas “Del Sud”, i a més de l’actuació de Pau Alabajos, l’humor serà el centre d’atenció amb Miguel Àngel Prades com a protagonista. Més tard, a la piscina, un dels tallers que ha generat més expectació és el de dansa del ventre. Més instal•lacions, més prestacions
L’organització preveu superar el número d’assistents de la darrera edició i per això ha potenciat l’acondicionament de les instal•lacions. La zona d’acampada s’ha millorat i augmentat, es compta amb una zona de piscina i dutxes gratuïta, hi haurà un servei de cattering, l’Auditori municipal se suma a les instal•lacions de Festival, es potenciarà la seguretat i hi haurà servei audiovisual i d’imatge d’enregistrament, entre d’altres novetats.
Benlloch: tot un poble en moviment
Com en la primera edició, el poble de Benlloch es prepara per rebre el Festival. I ho fa involucrant a gran part dels seus habitants. A més del club de futbol i l’Ajuntament, entitats locals i veïns assumeixen diferents tasques organitzatives implicant-se per complet en el Feslloch. És el cas de la cooperativa, de les agrupacions locals que organitzen els cattering per als músics i assistents, del mateix monologuista Miguel Angel Prades, i de moltes més persones i entitats.
La Gira 2008: 20.000 assistents, 20 concerts, 39 grups participants, 5000 km recorreguts
En la seua tercera edició, La Gira d’Escola Valenciana s’ha situat en un dels principals festivals de música valencians. A falta de les dades del Feslloch, la Gira ha reunit ja 20.000 assistents en 20 itineraris a diferents comarques, amb l’actuació de més de 39 grups, 5000km recorreguts i més de 100h de música en valencià.
Els itineraris 2008 són: Museros, Agost, Albaida, Faura, Riba-Roja (3), Sollana, Benicàssim, Cocentaina, Albal, Guardamar, Altea, Beniarjó, Beniarbeig, Deltebre, Barcelona,Santa Margalida, Picassent, Alacant i Benlloch.
El grups presents a la Gira 2008 són: Sva-ters, Agraviats, Desgavell, Orxata Sound System, Rapsodes, Ovidi Twins, Mugroman, Sant Gatxo, Odi , Amanida Peiot, Ubàlia Rurana, Soul Atac, La Gossa Sorda, Bajoqueta Rock, Sota Zero, Kayo Malayo, The Skartats, Miquel Gil, The Skafeinats, Ràbia Positiva, Atzukak, Skatimat, Skapolits, Raça Borda, Aspencat,Fora Corda, Lilit i Dionís,Paral•lel 84, Pinka, Anguiles de Camal, Obrint Pas, Skalissai, Malagäna Ska, Aluminosis, Pirats Sound Sistema, Pepet i Marieta, Pellikana, Entelèkia i Pau Alabajos.
VENDA D'ENTRADES PER AL FESLLOC :
Abonament 2 dies:
- Anticipada 10 euros
- Guixeta: 12 euros
Entrada un dia
- Preu únic 8 euros
Aforament limitat
ON ES PODEN COMPRAR?
A internet: www.productesdelaterra.cat
Bar Terra
Ajuntament de Benlloch
Partisano
Casal Jaume I Benissa
Pub Marge (Xalo)
Escola Valenciana (Jose Grolllo 91. València)
Cadena Ser Morella
Llibreria Babel (Castelló)
VIII Jornades de Pedra Seca a Xodos i Vistabella del Maestrat
A short distance - Una película sobre el Tanned Tin
A short distance - Una película sobre el Tanned Tin, un documental sobre el festival Tanned Tin de Castellón que se grabó en la pasada edición, dirigido por tres alumnos de Comunicación Audiovisual de la Universidad Jaume I, con la colaboración del LABCAP y del Aula de Cine i Creació Juvenil, donde podréis encontrar un teaser e información sobre el mismo.
http://www.myspace.com/ashortdi
REUNIÓ PUNT ROIG AUDIOVISUALS
- Aprovar acta anterior
- Recollida de dades (nom i cognoms, dni, telèfon, adreça...)
- Activitats
- Article 5 dels Estatuts (tipus de membres)
- Cedir el vot
presentació llibre LA MEMÒRIA DE LES VÍCTIMES

Divendres 27 de juny de 2008 en el marc de l´exposició que sobre les víctimes de la repressió acull la llibreria Pictograma, es va presentar el llibre "La memòria i les víctimes: repressió franquista a les comarques de Castelló " de Juan Luis Porcar. Més de 30 persones van assistir a un acte en el qual Francesc Mezquita, membre del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló va presentar a l'autor de la publicació i la seua tasca investigadora en el marc de les activitats del grup. Juan Luis Porcar va parlar del seu treball d'investigació, de l'abast de la repressió franquista a les nostres comarques, de com es va articular aquesta maquinària repressiva i de les noves informacions que ens donen noves fonts documentals ara consultades que ara es poden conèixer mitjançant aquesta publicació, amb un llistat actualitzat per comarques i municipis de totes les víctimes mortals de la repressió franquista (executats, afusellats i morts a les presons).