La Nau acull l'exposició 'Cartografies silenciades', i col·labora amb la 'Valencia disseny week'

'Cartografies silenciades' s'inaugura hui dimarts, a les 20 hores. 'Valencia disseny week's'obri, també hui, a les 19:30

L’exposició 'Cartografies silenciades. Espais de repressió franquista', que organitza i produeix la Universitat de València, en col·laboració amb l’Auditori de Galícia, al Centre Cultural La Nau, pretén donar visibilitat als espais més emblemàtics de la repressió franquista: camps de concentració, colònies penitenciàries militaritzades i espais on hi va haver afusellaments massius durant la Guerra Civil espanyola i la postguerra. Cronològicament, abraça des de 1936-1962 i aquestes dates coincideixen amb l’obertura i el tancament d’aquests espais. L’exposició romandrà oberta fins al 7 de novembre.

L'exposició s'ha presentat aquest matí en una roda de premsa que s’ha celebrat al Centre Cultural La Nau i que ha comptat amb la presència del Josep Lluís Sirera, vicerector d'Arts, Cultura i Patrimoni de la Universitat de València, Pep Benlloch, comissari de l'exposició i la fotògrafa Ana Teresa Ortega.

En la seua intervenció, Sirera ha destacat que és “molt gratificant” presentar aquesta exposició que suposa “una forma de compromís i de diàleg de la Universitat amb la nostra societat” i ha afegit que “la recuperació de la memòria i del patrimoni cultural” així com el suport a la fotografia han estat sempre una constant en la línia de programació del Centre Cultural La Nau de la Universitat de València.

Aquesta exposició, comissariada per Pep Benlloch, recull prop de 70 fotografies de l’artista i professora Ana Teresa Ortega. Interessada «per la memòria històrica, en realitat per la desmemòria que ha patit el nostre país després de la Transició», segons matisa, va començar un exhaustiu treball d’investigació als arxius de l’exèrcit, l’Arxiu del Regne de València, el del Tribunal de Comptes i els arxius d’altres organismes que custodien documentació de diversa índole sobre la Guerra Civil.

Aquests llocs, que es presenten a l’exposició, tenen hui dia altres usos i pràcticament en la majoria no queden vestigis del que van ser. De fet, molts han desaparegut i no solen haver-hi plaques que els facen memòria. El projecte es troba contextualitzat amb documents d’arxius relatius al funcionament dels camps, el seu reglament, les normatives, els plànols, els mapes i les fotografies dels presoners de guerra procedents d’arxius diversos, entre els quals el més representatiu, l’Arxiu General Militar d’Àvila.

El detonant per a emprendre aquest projecte, segons puntualitza Ana Teresa Ortega, va ser la lectura del llibre Cautivos de l’investigador saragossà Javier Rodrigo. A partir d’ací, va emprendre la seua pròpia investigació. Sens dubte, la part que més temps li ha costat ha estat el treball de camp i l’estudi de la repressió i la identificació exacta dels edificis i espais.

En Cartografies silenciades. Espais de repressió franquista es mostren els llocs més importants habilitats com a presons de tot el país, així com les instal·lacions valencianes més significatives que van obrir el 1939 i van servir eventualment com a espais de repressió franquista.

Així, la plaça de bous de València va ser durant uns mesos habilitada com a camp de classificació de presoners i el convent de Santa Clara de la ciutat o la biblioteca de Sant Miquel dels Reis van ser camps de concentració.

Aquesta exposició pretén donar visibilitat a uns espais de repressió que han estat silenciats. També hi apareixen, per exemple, el convent de la Mercè de Borriana, que va ser fins al 1942 la segona presó més important de Castelló, i el camp de concentració d’Albatera (Alacant), que va ser un dels més durs que hi va haver a Espanya al final de la Guerra Civil i que, en l’actualitat, s’ha convertit en un camp de conreu de palmeres (aquest espai es troba reconegut amb un memorial de la CNT).

«Les fotografies d’Ana Teresa Ortega no pretenen ser representacions de la realitat actual, sinó que ens parlen d’un altre moment històric passat que es fa present: a través de la memòria d’una activitat oculta, de la qual coneixem pocs testimonis i de la qual només ens queda l’empremta i el silenci», assenyala Benlloch, d’un projecte que posa en relleu el vessant documental de la imatge fotogràfica i la seua capacitat de generar pensament i reflexió.

Però juntament amb l’innegable valor d’aquestes fotografies, que associen un passat i un present que fins ara no s’havia posat en relació amb tant de rigor, l’exposició recull documentació interessant d’arxius militars, entre els quals destaca el material que ha prestat l’Arxiu General Militar d’Àvila, ja que per a aquesta exposició ha cedit, entre altres documents d’interès, les normes i els reglaments dels camps de concentració franquistes.

La fotògrafa Ana Teresa Ortega va començar a investigar als diferents arxius fa cinc anys, temps en què ha constatat que «encara que, actualment, hi ha documents de la Guerra Civil que continuen sent difícils de consultar, en els últims anys estem coneixent a poc a poc la veritable envergadura i dimensió de la repressió franquista, gràcies a la desclassificació dels documents dels arxius militars, que encara que molt desorganitzada, ha permès conèixer el funcionament i els mecanismes d’aquest sistema repressiu».

L’exposició, a més, es troba acompanyada d’un audiovisual de 10 minuts de durada. L’audiovisual Cartografies silenciades permet veure alguns dels espais on, com a resultat de les conegudes «saques» als camps de concentració, va culminar l’expressió de la seua violència.

Són espais oberts, encreuaments de camins i tàpies de cementeris. Molts d’aquests espais encara estan callats. La constant presència de flors anònimes són les úniques evocadores de la indolència de la història, ja que institucionalment tampoc hi ha un reconeixement que expresse la memòria d’aquests llocs. Sobre les imatges i la música de Leopoldo Amigo, una veu va anomenant els qui van caure en aquests exteriors encara avui dia oblidats.

Aquesta exposició es troba integrada en la programació «Fotogràfica 2010» que tindrà lloc a València entre els mesos de setembre i desembre.

D'altra banda, ha començat la segona edició de la VDW (Valencia Disseny Week), una iniciativa organitzada per l'Associació de Dissenyadors de la Comunitat Valenciana (ADCV), que tindrà lloc del 27 de setembre al 2 d'octubre, paral·lelament a Fira Hàbitat València. El certamen es realitza amb el patrocini de l'IMPIVA, el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), Fira València i l'IVEX. Pretén, segons els organitzadors, situar València en l'agenda internacional d'esdeveniments semblants del sector del disseny (Milà, Londres, Berlín, Nova York, Tòquio.) i agrupar totes les iniciatives relacionades amb el disseny a la ciutat de València.

La Universitat de València, institució que sempre ha donat suport al disseny valencià, tot acollint diverses exposicions plantejades per la ADCV, se suma a la cita d'enguany com a seu de dues iniciatives. El Centre Cultural La Nau de la Universitat albergarà una exposició que relaciona els dissenyadors espanyols i llatinoamericans i, pròximament, en concret l'1 d'octubre, aquest emblemàtic edifici històric de la Universitat de València, a més, serà l'escenari d'acollida del 25 aniversari de la ADCV.

Al si de la Valencia Disseny Week, l'ADCV organitza, en col·laboració amb la Universitat de València, l'exposició Unint punts. Disseny llatinoamericà i disseny espanyol, que es podrà visitar fins al 24 d'octubre a la Sala Estudi General del Centre Cultural La Nau.

Comissariada pel dissenyador Luis Eslava, amb la col·laboració de Juanico, aquesta exposició està concebuda per a «acostar posicions pel que fa al disseny entre artistes espanyols i llatinoamericans». «De la mateixa manera que compartim llengües, costums i tradicions», assenyala Eslava, «podem posar en comú els projectes de disseny que els uns i els altres confeccionem».

Atés que la voluntat és, precisament, acostar posicions, els protagonistes d'aquesta exposició són col·lectius de dissenyadors consolidats internacionalment i també emergents d'una i de l'altra vora de l'Atlàntic. Per això, l'exposició inclou obres de tres col·lectius de dissenyadors: Surtido, d'Espanya, Nel de Mèxic i Touch, amb seu al Brasil, encara que en aquesta exposició presenta dissenyadors d'altres punts de Llatinoamèrica, com Xile o Argentina.

En l'exposició, el públic assistent podrà contemplar prop de cinquanta treballs dels dissenyadors d'aquests col·lectius.

'Unint punts'. Més sobre els dissenyadors d'una i de l'altra vora Surtido, una plataforma independent que va sorgir a Barcelona el 2008 de joves dissenyadors, presenta la seua divertida col.lecció de vinils decoratius. Originals i creats per a decorar la llar o l'oficina amb siluetes de llums, gerros i fins i tot una porteria. La col.lecció de vinils decoratius, denominada Surtido engancha, a través de la firma Unwhite, presenta més de 20 propostes de dissenyadors diversos, com Attua Aparicio, Diego Ramos, Enrique Muda, Guillem Ferran, Iván Expósito, Luis Eslava, Macalula, Mar Ligos, Marc Morro, Mermelada Studio, Nieves Contreras, Odos Design, Óscar Diaz, Pepa Pedrol, Verónica Martínez, Yonoh, 2Creativo. Més info: www.surtido.org.

D'altra banda, el col·lectiu Nel, una plataforma d'experimentació fundada per un col.lectiu de dissenyadors mexicans el 2004, exhibeix projectes de disseny amb una càrrega conceptual i lúdica important, com ara una col·lecció de peces de fusta amb formes abstractes de gossos en postures diferents, o una col·lecció de gerros sobre els quals es dipositen insectes, que ben bé podrien ser les emergències ambientals d'aquest segle en una clara metàfora a les plagues bíbliques. La majoria de productes d'aquest grup són peces que s'editen en sèries limitades. Els dissenyadors que mostren els seus treballs a València són Ricardo Casas, Alejandro Castro, Héctor Esrawe, Emiliano Godoy i Cecilia León de la Barra. Més info: www.nel.com.mx.

Finalment, Touch, una agència que col·labora amb dissenyadors emergents de tot el món, especialment de Llatinoamèrica, presenta una mostra d'objectes manufacturats, però estètics i sostenibles, com llums, tamborets, bols, figures. creats sota el concepte de respecte al medi ambient, i alguns d'ells fins i tot confeccionats per tribus indígenes llatinoamericanes. L'agència Touch es troba dirigida per Zöe Melo. Al llarg de la seua trajectòria ha creat una extensa xarxa de contactes i col.laboradors per tot el món. Exposaran els seus treballs: Patricio Lix i Celeste Bernardini (Argentina), Gabriela Flores (Bolívia), Brunno Jahara, Cores da Terra, Domingos Tótora i Rodrigo Almeida (Brasil), Rodrigo Alonso (Xile), Clara Saldarriaga (Colòmbia), Eugenio Menjivar (El Salvador). Més info: www.do-not-touch.com.

A més de ser presents a l'edifici històric de la Universitat, tots aquests col.lectius seran representats físicament per Marc Morro (Surtido), Héctor Esrawe (Nel Esrawe) i Zöe Melo (Touch) a les taules redones i les presentacions que tindran lloc a Fira València al llarg d'aquesta setmana amb motiu de la VDW.