No tindràs una casa en la puta vida


+info:http://www.vdevivienda.net/

Més de la meitat dels joves d'entre 26 i 35 anys serien pobres si assumissin el cost de l'habitatge
En els extrems del cicle de vida augmenten les penúries econòmiques. La conclusió, no per coneguda, deixa de confirmar-se un any més. Així, segons un estudi economètric de la Fundació Un Sol Món de Caixa Catalunya, els joves d’entre 26 i 35 anys no són més pobres perquè un alt percentatge dels mateixos —el 36%— viu encara amb els pares. L'informe analitza els efectes dels elevats preus de l'habitatge, que representen una càrrega “molt important”, especialment per a les famílies amb fills, de manera que comprar un immoble s'ha convertit "en una necessitat social i no pas en una inversió", com apunta la professora Carme Gómez-Granell autora de l’estudi, que es publicarà d'aquí a sis mesos.

La realitat indica, per tant, que més de la meitat de joves d'entre 26 i 35 anys serien pobres si assumissin el cost de l'habitatge. Però la realitat també indica que el fet de dependre de les ajudes familiars fa que la taxa de pobresa baixi, en comparació a altres països europeus on la joventut és més independent, però també més pobre a nivell de poder adquisitiu.

Si el 43% dels joves s s'independitzessin econòmicament de la seva família serien pobres i la xifra augmentaria fins el 57% després d'incloure les despeses d'un habitatge.

L'endarreriment de l'edat de tenir fills també és conseqüència del fet que les parelles saben que, si en tinguessin, augmentaria la seva pobresa econòmica. En el cas d'una parella jove amb fill la taxa de pobresa entre aquestes franges d'edat augmenta fins a un 81%, segons les dades de l'informe.

Però els problemes no són exclusius de la joventut. I és que el 31% del ancians que viuen a Espanya viuen amb poc més de 6.000 euros a l'any. Segons l’estudi en els extrems del cicle de vida augmenten les penúries econòmiques i la causa seria el fet que l’Estat del benestar i les seves polítiques socials protegeixen la població de la pobresa alta i extrema, però no de la pobresa moderada, més estesa i comuna.