SANT HOP

SANT HOP
El 8 d'agost de 2009 organitzem a Borriana una mostra d’Esports Extrems, Música, Graffiti, Breakdance i cultura Urbana.

sant hop?
L’esdeveniment s’anomena Sant Hop per fer un joc de paraules amb una tradició molt arrelada a la nostra població.
La nit de Sant Roc és costum als poblats marítims, ajuntar-se amb la colla d’amics per passar passar la nit a una alqueria: sopar, xarrada, guitarres i festa. També és típic de les nits d’agost eixir a passejar pel port i també s’ompli de gent l’avinguda del port al grau. La idea de Sant Hop és afegir a l’ambient propi de la zona costanera els elements més destacats de la cultura del hip hop i els esports extrems

Qui organitza el Sant Hop?
L’organització de totes les activitats és a càrrec del Col·lectiu Escletxa.

Escletxa és un col·lectiu que uneix a molts joves de Borriana. És la fusió de diversos projectes culturals, lúdics i esportius, que s’han creat en els últims anys a Borriana.

Hi participen persones de l’Agrupament Escolta de Borriana (associació de joves amb més de 30 anys d’experiència), CS Aczió (Centre Social de Joves), La Milotxa (Associació Cultural), Cool Music Festival (Festival Musical i Artístic reconegut internacionalment), Comissió de Festes Alternatives (noves propostes festives alternatives a les festes oficials), el Club d’Escaladors, Col·lectius de Skaters i Riders de la Mercè, també estan representades moltes de les bandes i grups musicals de la població.

Escletxa és una associació jove però amb molta experiència, ja que beu de les vivències de molts projectes interessants que s’han desenvolupat a la localitat.

Escletxa és una entitat sense ànim de lucre i organitza aquesta activitat per fer difusió de tot allò relacionat amb l’esport, la cultura del hip-hop, les expressions urbanes i la cultura popular.

Els beneficis que es puguen obtindre de l’organització del Sant Hop es reinvertiran íntegrament en crear noves propostes i activitats.

Qui col.labora amb l’organització?
Els principals col·laboradors són la tenda de skate i Bmx Wallride Shop que s’encarrega conjuntament amb els Skaters i Riders de la Mercé de l’Organització del Campionat de Skate i de les exhibicions de BMX i de Snowboard.
La majoria del comerç local dels poblats marítims col·labora amb un donatiu per realitzar els cartells, els tríptics i els anuncis en premsa.

Borriana
Borriana és un municipi de la Plana Baixa, a la Comunitat Valenciana. El terme municipal
de Borriana se situa al nord de la comarca, i té com a límits per l'oest les localitats de les Alqueries i Vila-real, pel sud la localitat de Nules i pel nord la localitat d'Almassora, que fan de límit municipal de les respectives localitats al llit del riu Millars, que separa no només els termes municipals, sinó també
les comarques de la Plana Alta i la Plana Baixa.

Amb 33.255 habitants (INE 2007), Borriana és la tercera localitat de la província de Castelló per població.
En els últims anys ha experimentat un fort creixement demogràfic.
En el període estival és el nexe d’unió de ciutats com Vila-real, Almassora i Onda, atés que es pot disfrutar d’una de les millors platges de la comarca

On és el Sant Hop?
El Sant Hop es realitzarà al Port de Borriana, concretament a les esplanades que queden al centre de la confraria de pescadors, la llotja, el port i l’avinguda Mediterrània.

En aquest emplaçament es troba un dels centres més actius de la vida a l’estiu a Borriana, a 2 minuts de la platja de l’Arenal, que disposa d’una gran quantitat de serveis, bars, restaurants, supermercats, farmàcia, caixers, etc.

La zona del Sant Hop està a només 5 km del centre de la ciutat, amb una completa xarxa de serveis.

Activitats

SKATE

Campionat open per a amateurs en la disciplina de Street per a totes les categories.
L’organització correrà a càrrec de les tendes Wallride i Revolution i el col·lectiu d’Skaters de La Mercé.
El campionat es desenvoluparà a l’espai central que està tancat i amb un paviment de bona qualitat. S’instal·laran les rampes i mòduls necessaris per a practicar aquesta modalitat esportiva

La inscripció es realitzarà a les tendes abans esmentades o amb una transferència al compte del col·lectiu Escletxa.
S’has previst premis per als guanyadors i regals per a tots els participants.

DEMO BMX
Exhibició de BMX organitzada per la tenda Wallrdie de Borriana.
S’instal·laran les rampes i mòduls necessaris per a poder gaudir de les acrobàcies dels riders.
Participaran els riders de la zona.
Cal destacar la participació del Rider local Mario Perez guanyador del Campionat Nacional de Descens en Btt.

DEMO SNOW

Exhibició de Snow board a càrrec de riders de la rodalia en modalitat Urban Jibbing.
Estarà organitzada per Revolution i Wallride.
S’instal·laran mòduls per a crear una rampa al carrer i es cobrirà la superfície amb gespa artificial i gel. Els riders grindaran damunt d’un banc.

Graffiti

Exhibició de graffiti.
Es pintarà el mur de l’antic varador.
La coordinació dels artistes correrà a càrrec del grup de treball de graffiti i street art de l’Escletxa.
Es convocaran els principals artistes de la rodalia i d’altres llocs.
Es distribuirà l’espai i els materials.

Escalada

S’instal.larà un rocódrom de bulder amb murs de de 3 metres d’ample per 2 d’alçada. Amb zona de protecció acolxada per a totes les persones que vullguen probar els blocs.

A certes hores hi hauran exhibicions de lances per els/les membres dels Club d’Escalada de Borriana i Nules i de l’Agrupament Escolta Borriana.

Break dance
Passes puntuals de crews de breakdance de la zona.

Djs
Sessions de djs de Hip-Hop, Jungle , Drumm and Bass, etc. Encara per confirmar els artistes.

Concerts
Concerts de grups de diversos estils.

Wind surf
A la Platja de l’Arenal des del 1 al 8 d’agost exhibicions de Windsurf.

Surf
A la Platja del grau del 1 al 8 d’agost exhibicions de surf.

Basket 3x3
A la mateixa zona del Sant Hop del 1 al 6 d’agost campionat de Basket 3x3 Open.

Batukada
Actuacions del Grup de Batukada del Col.lectiu Escletxa

CLUB DE SURF BORRIANA

Bloc del Club de Surf de Borriana on trobareu fotos, videos i molta més info

Jornades sobre el País Valencià a Barcelona



Organitza:
Col·lectiu Negres Tempestes
www.negrestempestes.org
CSA Can Vies
C/ Jocs Florals 42. Sants (Barcelonès) - 08014

Divendres 5 de juny a les 19.30h a l'Ateneu Popular de Vallcarca.

Ponent: Miquel Amorós, historiador i analista social. "L'anarquisme valencià durant la República i la guerra Civil"


Dissabte 13 de juny a les 19h al Casal Popular de Les Corts "Colònia Castells”.

Ponent: Josep Lluís Blázquez, del Centre de Documentació del Casal Popular de Castelló. "El moviment obrer durant el postfranquisme i la transició. Un cas comarcal: La Plana"


Diumenge 14 de juny a les 19h al CSA Can Vies.

Documental "Ser Joan Fuster" de Llorenç Soler, 2008

Divendres 19 de juny a les 19h al CSO La Nova Carboneria.

Ponent: Jordi Muñoz, professor de Ciències Polítiques de la Universitat Pompeu Fabra. "El País Valencià serà d'esquerres o no serà? Estructura social i conflicte identitari al País Valencià"


Diumenge 21 de juny a les 19h al CSA Can Vies.

Documental "Del roig al blau. La transició valenciana" de Llorenç Soler, 2004


+ informació al cartell adjunt i a www.negrestempestes.org

Projecció documental "LO QUE ISRAEL NO QUERIA QUE VIERAMOS" al Casal popular de Castelló

Estades Solidàries

Des de SODEPAU us presentem les estades solidàries que hem preparat per aquest estiu al Marroc, Kurdistan i Palestina, per si és del vostre interès o en podeu fer difusió.

Trobareu més informació a la web de l'entitat, www.sodepau.org

Les reunions informatives seran el proper 5 de juny a les 19:00h. al local de SODEPAU, Ptge. del Crèdit 7, pral (Barcelona)

DISSABTE CONCERT DELS PANEGIRICO AL LEGADO

Dissabte 30 23:30
PUB TORERO

PALESTINA: Imatges d'una realitat coneguda des de dins, a l'Uji

- Xerrada sobre Palestina a càrrec de Sergi Navarro

viernes 29, a las 12:00h en el aula HA1015 de la Facultad de Ciencias Humanas y Sociales

HERAKUT



Herakut son dos graffiters alemanys aka Hera i Akut aci vos deixem uns links...
http://www.herakut.de/
http://www.urbanangel.com/department/herakut/

Presentació del llibre "José Pellicer. El anarquista íntegro"



Divendres 29 de Maig (19.00h), al Casal Popular
(C/D'Amunt 167), ens presenta la seua última obra Miquel Amorós.

Organitza: Ànima Llibertària

José Pellicer, nascut el 1912, de família benestant, des de molt jove dóna mostres d'un accentuat sentit de la justícia que el porta a renunciar a un esdevenidor burgès i a afiliar-se, amb 18 anys, a la CNT i la FAI.

Naturista i vegetarià, impenitent lector i posseïdor d'una vasta cultura, partidari de la insurrecció proletària i de l'associacionisme obrer, defensa d'obra i de paraula una concepció revolucionària de la lluita de classes allunyada del sindicalisme, el Moviment Obrer Anarquista, la meta és el comunisme llibertari.

Després d'una primera experiència com a secretari de l'Ateneu de Divulgació Anarquista i del Comitè Regional de la FAI, dues vagues insurreccionals, diverses estades a la presó i un primerenc exili, torna a l'acció directa en el Sindicat de la Construcció, del qual va ser delegat a el Congrés de Saragossa. Després de l'aixecament feixista del 18 de juliol, el grup "Nosaltres", format per Segarra, Cortés, Genoll, Berga i ell mateix, es convertiria en l'impulsor principal de la Columna de Ferro, al costat de les persones de la talla moral i revolucionària de Rafael Martí ( "Pancho Villa"), Francisco Mars, Diego Navarro o Pedro Pellicer, germà de José.

La militarització de la Columna de Ferro, la seva conversió en 83 Brigada Mixta, de la qual fou comandant, la traïció o abandonament dels postulats llibertaris de la majoria dels responsables de la CNT i la FAI en nom de les circumstàncies i del possibilisme, portar a Pellicer a un enfrontament aferrissat amb la direcció d'ambdues organitzacions. Des de la revista i editorial "Nosotros" va intentar reforçar a contracorrent el pensament anarquista, projecte truncat per la seua detenció i posterior ingrés a les presons secretes del SIM (serveis secrets de la República sota control estalinista).

Íntegre fins al final, es va negar a abandonar la Península quan la derrota era imminent i va ser capturat, jutjat i condemnat a mort, sent executat amb el seu germà Pedro el 8 de juny de 1942 després d'un llarg calvari de tancaments.
José Pellicer representa l'esperit d'un anarquisme intransigent amb els principis i d'una profunda ètica revolucionària, contrària a la violència venjativa i gratuïta.


En acabar la presentació, hi haurà soparet vegà, amb Pebrots del Piquillo farcits de xampinyons i beixamel, patates amb all-i-oli, amanides. I durant el que queda de nit còctels exclusius, Cosmopolitan i Gin-Fresh.

"Repressió i abusos en la postguerra en Cinctorres"

Conferència dimarts 26 maig, 19,30 al Casal Popular, carrer Amunt 167

"Repressió i abusos en la postguerra en Cinctorres
MIQUEL FERRER, fill de lluitador socialista a la guerra civil exiliat a França

SANT HOP - 8 D'AGOST ORGANITZA COL.LECTIU ESCLETXA

Dimarts 26 La vida es un milagro + Curtmetratge DESAMPARADOS de Luis Vilar al Cinema Escletxa


Dimarts 26 19 hores al Saló d'Actes de Centre Municipal d'Estudis Rafel Martí Viciana
La vida es un milagro
TITULO ORIGINAL Zivot je Cudo (La Vie est un miracle)
AÑO
2004
DURACIÓN
155 min.
PAÍS

DIRECTOR Emir Kusturica
GUIÓN Emir Kusturica
MÚSICA Dejan Sparavalo
FOTOGRAFÍA Michel Amathieu
REPARTO Slavko Stimac, Natasa Solak, Vesna Trivalic, Aleksandar Bercek, Vuk Kostic, Nikola Kojo, Branislav Lalevic
PRODUCTORA Coproducción Serbia y Montenegro-Italia-Francia; Les Films Alain Sarde / Rasta Film / Rasta Films / Studio Canal
GÉNERO Y CRÍTICA



Drama / Bosnia, 1992. Luka, un ingeniero serbio de Belgrado, se ha instalado en una casa en mitad de ninguna parte con su mujer Jadranka, cantante de ópera, y su hijo Milos. Luka está preparándose para construir una vía ferroviaria que hará de la región un paraíso turístico. Pero cegado por su trabajo y por su natural optimismo, Luka no presta atención a los persistentes rumores de una guerra civil inminente. (FILMAFFINITY)

DINERO ES DEUDA, projecció el diumenge al Casal Popular de Castelló.

PROJECCIÓ DE LA PEL·LICULA HOY EMPIEZA TODO de Bertrand Tavernier, divendres a Betxí



Vos recordem l'activitat per aquest divendres 22 de maig: PROJECCIÓ DE LA PEL·LICULA HOY EMPIEZA TODO de Bertrand Tavernier

Serà a les 7 de la vesprada.

Després hi haurà un col·loqui.

Organitza El Col.lectiu - Betxí

MEMÒRIA A BORRIANA


Nous posts al bloc Memòria a Borriana
http://memoria-borriana.blogspot.com/

Conferencia "Aprender en valores: Perú, una experiència pràctica"

Viernes 22 de mayo de 2009 a las 19:00h
Salón de actos de la Cofradía de pescadores de Burriana


Con esta charla los miembros de la asociación Aramamara quieren dar a conocer un proyecto humanitario que mantiene un colegio de niños en uno de los barrios más pobres de Lima, que de otra forma, podrían caer fácilmente en la droga o la prostitución.

Los miembros de la asociación Aramamara lo hacen por Hermandad, porque a pesar de la distancia, los consideran miembros de sus propias familas y les ofrecen lo mismo que harian con los hijos de sangre. No se trata de dar limosna, sino una ayuda real y efectiva a niños y niñas con nombres y
apellidos.

CONFERENCIA: 19:00 h

PRESENTACIÓN DE LA ASOCIACIÓN ARAMAMARA: 20:00 h

ARAMAMARA: ONG que sostiene al Colegio y otros proyectos humanitarios con cursos y talleres de terapias alternativas

TROBADA EXTRAORDINÀRIA AL CASAL, DIMARTS 26 DE MAIG


dimarts 26 de maig. Estaria molt bé que el féreu arribar a qualsevol persona que penseu pogués estar interessada.

La convocatòria és important i podeu participar-hi des de les 19h en avant.

ACTUACIÓ GRUP BATUKADA ESCLETXA DIVENDRES 18 HORES CAMÍ D'ONDA


POESIA AL BAR LA ESTRELLA

FOTOS DE FRANCESC DURÀ DEL II TREN REPUBLICÀ

http://www.francescdura.com/fotos/2009/05/18/fotos-tren-republica--doriola-a-castello-

DOCUMENTALS INKIETOS AL CASAL POPULAR DE CASTELLÓ

http://www.myspace.com/jovenesinkietos

TROBADA EXTRAORDINÀRIA DE SOCIES, SOCIS I ALTRES PERSONES INTERESSADES

HAS PENSAT QUÈ QUEDA EN UN CASTELLÓ SENSE EL CASAL POPULAR?

El Casal s'esgota i et necessita!!!!


VINE DIMARTS 26 DE MAIG A PARTIR DE LES 19H I CONTRIBUEIX A MANTINDRE VIU AQUEST PROJECTE

CONCERTS DE LES FESTES ALTERNATIVES D'ALMASSORA

Exposició "Campos magnéticos" de Héctor Velázquez en Burriana

Miércoles 20 de mayo de 2009 a las 17:30h
Claustro del CMC La Mercè de Burriana

HOMENATGE ALS BRIGADISTES INTERNACIONALS BENICÀSSIM (Cementiri)

Divendres 22 de maig del 2009

A les 19.00 hores


Oradors :

- Sebastià Esparducer (EUPVBenicàssim)

- Sebastián Bretones (Coordinador EUPV)

- Francesc Mezquita (Poeta i soci de l’Associació Republicana F. González Chermá)

- Joaquín Varea ( President Plataforma Castellonenca per la III ª República)

EL CHAMUYO A ALMASSORA

varies propostes

IV JORNADES sobre MAQUIS
Dissabte 23 i Diumenge 24 de Maig
Vistabella del Maestrat

Organitza: Grup per la Recerca de la Memòria Històrica

______________________________


MARXA ANTINUCLEAR

Diumenge 17 de maig
Sortida a les 10:00h del Memorial de les Camposines (la Fatarella - la Terra Alta)

organitza: Coordinadora Anticementiri Nuclear, Jóvens de les Terres de l’Ebre i Plataforma per la Defensa de la Terra Alta

+info: www.apaguemlesnuclears.cat

______________________________


CURS de MACROBIÒTICA

Es farà al CSO LA NAU.
Dijous 21 i 28 de maig (a partir de les 19h) classe teòrica i dissabte 30, classe pràctica i dinaret.
Per favor, la gent interessada contacteu amb el CSO LA NAU (csolanau@gmail.com) o amb Celia (koriendinikoriendo@hotmail.com) per tal de preparar ingredients i menjar per totes i tots.

_______________________________________

FESTA PRO ATENEU de VILA-REAL

El divendres 15 de maig l'Ateneu de Vila-real realitzarà una festa de mojitos durant el concert organitzat pel pub El Refugi (C/Onda, 40) amb motiu de les festes patronals de Vila-real.
Aquest concert començarà a partir de les 22h i en ell podrem vore als grups Tirant lo rock, De puto kulo, Ektomb i Mafia.

El diners que es trauran dels mojitos aniran íntegrament per a l'autogestió de l'Ateneu de Vila-real.

_________________________________________

1r Festival Pasqualet Rock
divendres 15 de maig 23:30 h
Penya Tio Canya
carrer Cervantes, 26 (Vila-real)


Hi actuaran:
MC Fabre (acompanyat pel DJ Cata)

Tirant lo Rock

Oprimits



FESTES ALTERNATIVES D’ALMASSORA

Doncs aci teniu el blog dels companys d'Almassora que va a dur a terme les primeres festes alternatives al poble.

http://associacioculturalaja.blogspot.com/


Tambe tenen un grup al facebook, busqueu el nom de l'associacio i els trobareu.

ALMASSORA JOVE ALTERNATIVA (AJA)

Qui som?

Som un col·lectiu format per gent d'Almassora que, vist que compartim la motivació d'aportar vida, festa i cultura al poble, ens hem constituït en l’Associació Cultural Almassora Jove Alternativa (AJA).Enguany organitzem les “Festes Alternatives d’Almassora”, una sèrie d’activitats culturals i lúdiques alternatives, obertes a tots i totes les persones, entitats i associacions que vulguen participar-hi.

Per què naix Almassora Jove Alternativa?

Perquè pensem que és important promoure una cultura alternativa que incloga a tots els sectors socials, crear un espai obert a tot tipus d’activitats a la localitat, perquè volem crear un grup homogeni format per gent de diferents ideologies i edats, que es preocupe i actúe pel poble, que done alternatives. Considerem que s’ha d’impulsar el pensament crític i autònom, i fomentar la creativitat, la iniciativa i l'acció popular.

Com funcionem?

El funcionament de l’Associació es basa en el treball col·lectiu i altruista de totes i tots els que participem. Les decisions es prenen de manera assembleària, horitzontal i autogestionada.La intenció és que les festes es financen amb els recursos que les mateixes activitats generen, és a dir que siguen autofinançades, i crear una cultura on els diners no siguen un impediment.

Almassora Jove Alternativa anem més enllà de les festes!!!

Les activitats de l’associació cultural Almassora Jove Alternativa no sols es limiten a les festes patronals, la nostra intenció es poder fer arribar les nostres propostes a tot el poble durant tot l’any, sense deixar a ningú de costat, ni majors ni joves, tots estem convidats. Estem convençudes i convençuts que es pot crear un vincle amb la ciutadania per poder fer del nostre entorn un lloc més sostenible, culturalment obert a totes les propostes a més d’actiu davant qualsevol qüestió que puga afectar el nostre poble.

Festa sí, lluita també!! Almassora Jove Alternativa

DISCULPEN LAS MOLESTIAS.- D' Eduardo Galeano

Quiero compartir algunas preguntas, moscas que me zumban en la cabeza.
¿Es justa la justicia? ¿Está parada sobre sus pies la justicia del mundo al revés?
El zapatista de Irak, el que arrojó los zapatazos contra Bush, fue condenado a tres años de cárcel. ¿No merecía, más bien, una condecoración?
¿Quién es el terrorista? ¿El zapatista o el zapateado? ¿No es culpable de terrorismo el serial killer que mintiendo inventó la guerra de Irak, asesinó a un gentío y legalizó la tortura y mandó aplicarla?
¿Son culpables los pobladores de Atenco, en México, o los indígenas mapuches de Chile, o los kekchíes de Guatemala, o los campesinos sin tierra de Brasil, acusados todos de terrorismo por defender su derecho a la tierra? Si sagrada es la tierra, aunque la ley no lo diga, ¿no son sagrados, también, quienes la defienden?
Según la revista Foreign Policy, Somalia es el lugar más peligroso de todos. Pero, ¿quiénes son los piratas? ¿Los muertos de hambre que asaltan barcos o los especuladores de Wall Street, que llevan años asaltando el mundo y ahora reciben multimillonarias recompensas por sus afanes?
¿Por qué el mundo premia a quienes lo desvalijan?
¿Por qué la justicia es ciega de un solo ojo? Wal Mart, la empresa más poderosa de todas, prohíbe los sindicatos. McDonald’s, también. ¿Por qué estas empresas violan, con delincuente impunidad, la ley internacional? ¿Será porque en el mundo de nuestro tiempo el trabajo vale menos que la basura y menos todavía valen los derechos de los trabajadores?
¿Quiénes son los justos y quiénes los injustos? Si la justicia internacional de veras existe, ¿por qué nunca juzga a los poderosos? No van presos los autores de las más feroces carnicerías. ¿Será porque son ellos quienes tienen las llaves de las cárceles?
¿Por qué son intocables las cinco potencias que tienen derecho de veto en las Naciones Unidas? ¿Ese derecho tiene origen divino? ¿Velan por la paz los que hacen el negocio de la guerra? ¿Es justo que la paz mundial esté a cargo de las cinco potencias que son las principales productoras de armas? Sin despreciar a los narcotraficantes, ¿no es éste también un caso de “crimen organizado”?
Pero no demandan castigo contra los amos del mundo los clamores de quienes exigen, en todas partes, la pena de muerte. Faltaba más. Los clamores claman contra los asesinos que usan navajas, no contra los que usan misiles.
Y uno se pregunta: ya que esos justicieros están tan locos de ganas de matar, ¿por qué no exigen la pena de muerte contra la injusticia social? ¿Es justo un mundo que cada minuto destina tres millones de dólares a los gastos militares, mientras cada minuto mueren quince niños por hambre o enfermedad curable? ¿Contra quién se arma, hasta los dientes, la llamada comunidad internacional? ¿Contra la pobreza o contra los pobres?
¿Por qué los fervorosos de la pena capital no exigen la pena de muerte contra los valores de la sociedad de consumo, que cotidianamente atentan contra la seguridad pública? ¿O acaso no invita al crimen el bombardeo de la publicidad que aturde a millones y millones de jóvenes desempleados, o mal pagados, repitiéndoles noche y día que ser es tener, tener un automóvil, tener zapatos de marca, tener, tener, y quien no tiene, no es?
¿Y por qué no se implanta la pena de muerte contra la muerte? El mundo está organizado al servicio de la muerte. ¿O no fabrica muerte la industria militar, que devora la mayor parte de nuestros recursos y buena parte de nuestras energías? Los amos del mundo sólo condenan la violencia cuando la ejercen otros. Y este monopolio de la violencia se traduce en un hecho inexplicable para los extraterrestres, y también insoportable para los terrestres que todavía queremos, contra toda evidencia, sobrevivir: los humanos somos los únicos animales especializados en el exterminio mutuo, y hemos desarrollado una tecnología de la destrucción que está aniquilando, de paso, al planeta y a todos sus habitantes.
Esa tecnología se alimenta del miedo. Es el miedo quien fabrica los enemigos que justifican el derroche militar y policial. Y en tren de implantar la pena de muerte, ¿qué tal si condenamos a muerte al miedo? ¿No sería sano acabar con esta dictadura universal de los asustadores profesionales? Los sembradores de pánicos nos condenan a la soledad, nos prohíben la solidaridad: sálvese quien pueda, aplastaos los unos a los otros, el prójimo es siempre un peligro que acecha, ojo, mucho cuidado, éste te robará, aquél te violará, ese cochecito de bebé esconde una bomba musulmana y si esa mujer te mira, esa vecina de aspecto inocente, es seguro que te contagia la peste porcina.
En el mundo al revés, dan miedo hasta los más elementales actos de justicia y sentido común. Cuando el presidente Evo Morales inició la refundación de Bolivia, para que este país de mayoría indígena dejara de tener vergüenza de mirarse al espejo, provocó pánico. Este desafío era catastrófico desde el punto de vista del orden racista tradicional, que decía ser el único orden posible: Evo era, traía el caos y la violencia, y por su culpa la unidad nacional iba a estallar, rota en pedazos. Y cuando el presidente ecuatoriano Correa anunció que se negaba a pagar las deudas no legítimas, la noticia produjo terror en el mundo financiero y el Ecuador fue amenazado con terribles castigos, por estar dando tan mal ejemplo. Si las dictaduras militares y los políticos ladrones han sido siempre mimados por la banca internacional, ¿no nos hemos acostumbrado ya a aceptar como fatalidad del destino que el pueblo pague el garrote que lo golpea y la codicia que lo saquea?
Pero, ¿será que han sido divorciados para siempre jamás el sentido común y la justicia?
¿No nacieron para caminar juntos, bien pegaditos, el sentido común y la justicia?
¿No es de sentido común, y también de justicia, ese lema de las feministas que dicen que si nosotros, los machos, quedáramos embarazados, el aborto sería libre? ¿Por qué no se legaliza el derecho al aborto? ¿Será porque entonces dejaría de ser el privilegio de las mujeres que pueden pagarlo y de los médicos que pueden cobrarlo?
Lo mismo ocurre con otro escandaloso caso de negación de la justicia y el sentido común: ¿por qué no se legaliza la droga? ¿Acaso no es, como el aborto, un tema de salud pública? Y el país que más drogadictos contiene, ¿qué autoridad moral tiene para condenar a quienes abastecen su demanda? ¿Y por qué los grandes medios de comunicación, tan consagrados a la guerra contra el flagelo de la droga, jamás dicen que proviene de Afganistán casi toda la heroína que se consume en el mundo? ¿Quién manda en Afganistán? ¿No es ese un país militarmente ocupado por el mesiánico país que se atribuye la misión de salvarnos a todos?
¿Por qué no se legalizan las drogas de una buena vez? ¿No será porque brindan el mejor pretexto para las invasiones militares, además de brindar las más jugosas ganancias a los grandes bancos que en las noches trabajan como lavanderías?
Ahora el mundo está triste porque se venden menos autos. Una de las consecuencias de la crisis mundial es la caída de la próspera industria del automóvil. Si tuviéramos algún resto de sentido común, y alguito de sentido de la justicia ¿no tendríamos que celebrar esa buena noticia? ¿O acaso la disminución de los automóviles no es una buena noticia, desde el punto de vista de la naturaleza, que estará un poquito menos envenenada, y de los peatones, que morirán un poquito menos?
Según Lewis Carroll, la Reina explicó a Alicia cómo funciona la justicia en el país de las maravillas:
–Ahí lo tienes –dijo la Reina–. Está encerrado en la cárcel, cumpliendo su condena; pero el juicio no empezará hasta el próximo miércoles. Y por supuesto, el crimen será cometido al final.
En El Salvador, el arzobispo Oscar Arnulfo Romero comprobó que la justicia, como la serpiente, sólo muerde a los descalzos. El murió a balazos, por denunciar que en su país los descalzos nacían de antemano condenados, por delito de nacimiento.
El resultado de las recientes elecciones en El Salvador, ¿no es de alguna manera un homenaje? ¿Un homenaje al arzobispo Romero y a los miles que como él murieron luchando por una justicia justa en el reino de la injusticia?
A veces terminan mal las historias de la Historia; pero ella, la Historia, no termina. Cuando dice adiós, dice hasta luego.