Ací vos deixem una La crònica del concert del grup bakanal a les Festes Alternatives per veure-la completa i saber més d'aquest grup visiteu el seu bloc... http://bakanal.wordpress.com/Gràcies Bakanal....
Eixirem com de costum a mitja vesprada, després de que Vingueren de Madrid Ico i Lorena (enhorabona per la teua carrera de mestra, ara si que si, ma que has patit eh? que si no tinc el titol, que si no tindré curro, i mira’t ara, amb curro, amb títol i casa nova, wapango). Després de l’empanament clàssic de botar-se l’eixida de Barcelona, de perdres per la ciutat un parell de vegades (pareixia que estàvem preguntant per un lloc que no existira) arribarem màgicament a una plaça d’aquestes amb encant, que tenen una pèrgola en mig (lloc del concert) i amb uns tocant la dolçaina i el tabal mentres preparaven la taula del sopar al casal de l’escletxa. Aparcarem a la primera i directament a preguntar les coses bàsiques, al poc ja teniem la taula parada i cuatre tiquets de beguda de litre per cap. La gent supermaja patint per que se sentirem be, soparem bocates d’embotit, vinet, mejillons, braç de gitano, botella de pacharàn mas de mil años… s’ho van currar els de la penya gastronòmica. després el carajillo de torn al bar del costat.
L’equip era millor del que esperàvem, el portava un del poble que se veu que te molts negocis d’aquest tipus, una tele, un estudi de gravació… Eren un parell de caixes DAS que no sonaven malament, ens quedarem flipats en la prova del grup d’abans, mentres ens feiem els cafés. Si fins i tot tenia un monitor!! nosaltres pensàvem que el concert era amb un equipet prou mes cutre, i no sabem per quina raó de tres teniem superasumit que era damunt d’un remolque, fixa’t tu la cara que se’ns va ficar al arribar!!
Primer li va tocar el torn al grup el Chamuyo, un grup multiètnic, de distintes procedències, que tocava un rock llatí amb algunes versions molt ben tocades i s’atrevíen inclús a rockanrolletjar amb algunes balades de Sabina. Després nosaltres, amb alguns problemes amb els micros inalàmbrics a l’hora de fer els canvis de cables. Tocarem a muerte, donant’ho tot, pese als problemes d’escolta del bateria (que se li anaven les peçes a cada colp ja que estava sobre una manta en volta de sobre una catifa, va trencar fins a tres baquetes de la tensió que portava). La gent va respondre molt be, en primera fila els del Chamuyo i al fons tota la penya de borriana que escomençava a arrimar-se cada volta mes, i poquet a poquet els fans rockers del grup de després, els alaridos Salvajes. Això si que es rocanrol!!! un guitarra amb inalàmbric que baixava de l’escenari per a buscar el calor del public als seus solos, un contrabaixista amb pastilles de baix instalades que tocava endiabladament amb una tècnica desconeguda i una bateria que combinava amb la pinta de troglodites amb pells d’animal, pareixien els malos de la peli Grease, sas o qué.
Per últim podeu llegir ací una valoració que han fet els organitzadors, que era el primer any que montaven aquesta moguda totalment gratuïta i amb molt d’esforç, a indymedia de la plana. Moltes gràcies a vosaltres per permetre que anàrem, esperem que les FAB de Borriana duren mooolt de temps, no es canseu i ens vem per altres indrets.
1 comentari:
que cracks
Publica un comentari a l'entrada