amb la participació de R de Renegà, Maulets, Els Ports en Moviment, Casal Popular, EIP, Moviment de Renovació Pedagògica, Jovenes Inkietos, Coordinadora de festes alternatives, i molts més.
EL PREGÓ DE LA MASOVERA 2011
L'assemblea del Casal té hui la satisfacció de fer saber al veïnat:
que ja el dia és arribat de les festes populars
i desitjant siga plena de goig pur i vertader,
deixem sa penitència i convoca al poble sencer
a manifestar amb tot el deler
el seu descontent contra aquest maleït govern,
participant de la nostra festa.
Així, gaudirem, orgullosament, les festes Magdaleneres,
bebent barreges pel matí, oblidarem l'atur i el seu patiment,
i bebent vi per la nit, somiarem pel treball i el seu repartiment.
Amb ufana satisfacció pixarem a les portes del SERVEF,
i si cal amb alguna llàgrima de fel, cridarem contra la jubilació als 67.
Anirem a la Romeria per sentir l'ermita retronar
perquè fins i tot la verge del Lledó també té dret a avortar,
i colpirem vessats d'orgull el batall de la campana,
per mofar-nos dels capellans pederastes i riure'ns de la seua sotana.
Guanyaran les llums de la millor Gaiata,
la que es reflexa en l'espill de l'heretgia revolucionària,
construida a l'estil d'una barricada,
amb el foc purificant un Estat que sols parla el llenguatge de la garrotada.
I puix saber que els veïns dels Mestrets no seran desallotjats,
donarem veu al pensament que és possible fer cedir a l'Ajuntament.
Alçarem les copes per tots els carrers de la vila,
perquè brote la ràbia d'aquesta ciutat tan tranquil·la,
i brindarem per una societat que les està passant magres,
excepte com sempre la família i amics dels Fabres.
Entre tabals i dolçaines cantarem que el lladre és l'empresari que ens acomiada
mentre ell es puja el sou i el banquer riu amb satisfacció.
I malgrat l'entusiasme de la festa i el deliri per passar-ho bé
mantindre'm sempre alt el respecte perquè la terra siga lleu,
amb les víctimes de la guerra, de Palestina i el Sàhara,
i perquè els seus fills de la victòria siguen hereus.
Beurem a gallet de botes, empassarem beuratges en colles,
i quan el rotllo de la canya apunte cap a la direcció encertada,
traurem ganes de penes, i tornarem al poble la festa
que en temps de crisi i tempesta és oportunitat manifesta
per reprendre la lluita amb el millor pregó:
el del poble dissident i insubmís de Castelló.
