El Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló va celebrar dissabte 20 de setembre de 2008 una roda de premsa per informar de la seua personació en la demanda interposada a l'Audiència Nacional per associacions de memòria històrica i particulars per investigar els milers de casos de desapareguts i víctimes de la repressió conseqüència de la guerra civil i el franquisme.
L’acte va contar amb el suport de diversos familiars de víctimes de la repressió i desapareguts a les comarques de Castelló.
Maribel Peris va explicar els arguments ètics i jurídics de l’assocació per a personar-se en la causa judicial i Juan Luis Porcar va presentar el cens de víctimes de la repressió franquista a les comarques de Castelló, un treball d’investigació que ha comptabilitzat un total de 1.335 repressaliats.
http://www.memoriacastello.cat/
COMUNICAT DEL GRUP PER LA RECERCA DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA DE CASTELLÓ SOBRE EL PROCEDIMENT OBERT EN L’AUDIÈNCIA NACIONAL PER ELABORAR UN CENS DE LES VÍCTIMES DE LA GUERRA CIVIL I EL FRANQUISME
El Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló considera que les diligències iniciades pel jutge Garzón -a conseqüència de la demanda interposada a l'Audiència Nacional per associacions de memòria històrica i particulars- per establir un cens d'afusellats, desapareguts i enterrats en fosses comunes a partir del 17 de juliol de 1936, suposen una mesura preliminar, però molt important i necessària, per a esclarir el parador de milers d'afusellats i desapareguts, víctimes de la sublevació militar durant la Guerra Civil i la dictadura de Franco.
Suposa un primer pas per a la creació d'una "comissió de la veritat" que estudie seriosament les desaparicions dels perdedors de la Guerra Civil. Un primer pas que permetrà acreditar la seua existència, en molts casos la seua desaparició; i d'aquesta manera conèixer, reconèixer i dignificar el nom de moltes persones que van defensar els principis de llibertat i democràcia de la II República; noms molts dels quals fins ara romanen silenciats, com si no hagueren existit, complint-se d'aquesta forma la finalitat programada pels inductors d'aquesta terrible repressió.
En aquest sentit el Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló, amb una trajectòria de prop de 5 anys treballant per la recuperació de la memòria de la repressió franquista en les comarques de Castelló, col·laborant i atenent les demandes de nombrosos familiars d'aquestes víctimes, està en disposició de col·laborar amb la Justícia i les Administracions en la realització de catàlegs de fosses i restes humans de víctimes de la repressió franquista –tal com indica l'article 12 de la Llei de la Memòria Històrica i tal com s'està realitzant en algunes comunitats autònomes-; de posar a la disposició de l'Administració de Justícia els llistats de víctimes de la repressió franquista en les comarques de Castelló –afusellats, executats, assassinats per la Guàrdia Civil en aplicació de la “llei de fugides” i morts en centres penitenciaris i de detenció-, un treball d'investigació realitzat per membres del grup pràcticament des de la seua creació mitjançant la investigació en diferents arxius estatals i provincials, i la valuosa aportació de nombrosos testimoniatges orals.
El Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló manifesta la seua confiança en una Justícia que done resposta a les demandes i alleuge el sofriment de milers i milers de persones que segueixen reclamant el parador dels seus familiars; que permeta la persecució penal per delictes de “lesa humanitat” dels autors de les desaparicions, “saques”, assassinats, tortures i exilis forçosos que es van cometre a partir de 1936; i que recupere la memòria traient de l'anonimat i del silenci a persones que van somiar i van lluitar per una societat millor i més justa. Unes vides, uns sentiments i unes esperances que es van veure truncades pel colp d'estat del 18 de juliol de 1936. Unes persones i uns ideals vigents, vàlids i necessaris en una societat democràtica, que no ho serà plenament fins que no salde aquest deute ètic i moral més de 70 anys després.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada