Xavi Carda · Insubmís i advocat d’insubmissos
Toni Roig · Primer Insubmís Jutjat i condemnat a Castelló (Novembre 1993)
12 de febrer 19:30 h · Sala d’actes CME Rafel Martí Viciana
Seguint les activitats que es portaran a terme en les Jornades Antimilitaristes que organitza el Col·lectiu Escletxa, el pròxim divendres dia 12 de febrer a les 19:30 hores a la sala d’actes del Centre Martí de Viciana (CEAM) tindrà lloc una xarrada informativa sobre la insubmissió a Espanya en els últims vint anys del segle passat.
En aquells anys encara existia el servei militar obligatori –i només per a homes–, les pròrrogues per estudis, la incorporació voluntària a l’exèrcit, etc. Amb la promulgació de la llei d’objecció de consciència els joves espanyols ja no tenien l’obligació de ‘fer la mili’ sinó que podien acollir-se a l’objecció de consciència i realitzar una ‘prestació substitutòria’ del període de milícies. Però, a més del procés de ‘laborització’ dels objectors –que en molts casos llevaven llocs de treball– la prestació tenia un altre element punitiu, l’excessiva durada del període de serveis socials –un any per a la mili, 18 mesos per a la prestació social–. Sense cap dubte, el ‘castic’ que el Govern va voler imposar als joves objectors va contribuir a augmentar el malestar entre els col·lectius que s’havien manifestat obertament contra l’obligatorietat del servei militar, que aleshores es veien obligats a realitzar també obligatòriament la prestació social.
Més encara, per a ser objector no es podien al·legar motius polítics ni ideològics, aquells que es declaraven obertament antimilitaristes o pacifistes no passaven la selecció i se’ls negava l’objecció. Recordem que un ‘tribunal’ decidia quines raons eren ‘vàlides’ per a declarar-se objector i quines no. La contestació dels grups antimilitaristes i pro-objecció va ser ràpida. Tots els intents del Govern per posar ordre en el caos que ell mateix havia creat van ser inútils. La protesta va créixer i els joves es van organitzar contra la prestació obligatòria. Mentrestant, els col·lectius d’objectors apostaven amb valentia per la insubmissió al servei militar: ni mili, ni prestació social. El que estava en joc era alguna cosa més que uns mesos prestant serveis socials. Davant la ‘pena’ infligida a l’objector, els joves van optar en massa per la insubmissió.
No era només una actitud sinó una manera d’entendre el paper que la llibertat individual havia de tindre en la societat. I el paper que l’exèrcit havia de tindre en una societat democràtica. Es van iniciar les manifestacions, les tancades, protestes, mobilitzacions... a favor de la insubmissió. La resposta de l’Estat van ser els judicis, els sentències i, en molts casos, les condemnes a penes de presó: joves condemnats a la presó per tindre idees antimilitaristes, per ser pacifistes. Tot i les condemnes, no van poder posar fi al problema dels joves insubmisos: els col·lectius d’objectors, per un costat, i els d’insubmisos, d’un altre, no paraven de créixer, i l’Estat no tenia solucions.
El pròxim divendres, dos protagonistes del moviment pro objecció de consciència i insubmissió de Borriana –Toni Roig i Xavi Carda– posaran en comú les seues experiències d’aquells anys de la història recent d’aquest país. En la xarrada, titulada “Per què fer-se insubmís”, Roig i Carda explicaran els motius que els van portar a prendre aquesta decisió i el desenvolupament dels processos que per part de l’Estat es van incoar contra ells, amb el resultat, en el cas de Roig, d’una condemna ferma el 1993 a 2 anys, 4 mesos i un dia de presó.
Toni Roig, doctor en Química i professor titular de la Universitat Jaume I de Castelló, va ser el primer insubmís jutjat i condemnat a Castelló i durant catorze mesos va estar sotmés a règim obert de presó. Va ser membre actiu del Moviment d’Objecció de Consciència (MOC-PV), amb el qual va col·laborar fins el 1996.
Xavier Carda, advocat, es va declarar insubmís després d’esgotar les pròrrogues per estudis. Posteriorment va exercir d’advocat de joves insubmisos a València i Castelló.
Les Jornades Antimilitaristes es completen amb l’exposició que sobre aquest mateix tema es troba al Flow Club fins al día 13 i que a partir del dia 15 estarà instal·lada a la Casa de la Cultura la Mercé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada