23 d'octubre 2009 - 28 de març 2010 Responent a la invitació de l’EACC, Lawrence Weiner proposa el projecte Sota el sol en dos versions: un treball concebut per a l'espai públic i una exposició en què desplega els seus conceptes a la sala de l’EACC.
L'obra pública fa referència a qüestions com “Què constitueix una escultura pública?”, “Qui i on és eixe públic?”. Weiner reitera estes preguntes amb este projecte que es durà a terme en tres llengües: valencià, castellà i anglès.
Sota el sol funciona en dos contextos discursius, cadascun al·ludint a diferents espais i maneres de trobada o espais de recepció.
Sota el sol uneix estos dos nivells, el relacionat amb el llenguatge com una presentació necessària i efímera com a punt de partida de l'obra pública i l'altre com una inscripció permanent de l'obra pública en si mateixa. Ambdós són diferents però alhora indissociables, ja que comparteixen la mateixa poètica. Representen les figures del mateix moviment, el gir de monyica que fa que la milotxa vole al cel i la condueix a matar el bou quan està caient.
Sota el sol ens recorda clarament al món taurí però també la delicadesa i elegància d'una ona que pren forma en l'espai com el seu propi territori.
Sota el sol és una invitació a caminar, jugar o simplement exercitar la ment d'un mateix.
SENYALAR UN ESPAI EN UN PARC PÚBLIC PARTINT DEL SENTIT NO CONSISTEIX A COL·LOCAR UN GRUP D’ESTRUCTURES OFERINT UN LLOC DELIMITAT EN EIXE PRECÍS INSTANT PER UN GIR DE MONYICA UNA FORMA CAPAÇ D’ELEVAR UNA COMETA O DE MATAR UN BOU AMB ELEGÀNCIA QUE RESERVA UN LLOC PER A UN MOMENT QUE ÉS TEU AMB TAN SOLS UN METRE D’ALÇADA, OFEREIXEN NO PROTECCIÓ SINÓ LA DELIMITACIÓ D’UN TERRITORI SOBIRÀ QUAN S’OCUPA, ES RETORÇ I ES GIRA DAVALL EL SOL
L'obra pública fa referència a qüestions com “Què constitueix una escultura pública?”, “Qui i on és eixe públic?”. Weiner reitera estes preguntes amb este projecte que es durà a terme en tres llengües: valencià, castellà i anglès.
Sota el sol funciona en dos contextos discursius, cadascun al·ludint a diferents espais i maneres de trobada o espais de recepció.
Sota el sol uneix estos dos nivells, el relacionat amb el llenguatge com una presentació necessària i efímera com a punt de partida de l'obra pública i l'altre com una inscripció permanent de l'obra pública en si mateixa. Ambdós són diferents però alhora indissociables, ja que comparteixen la mateixa poètica. Representen les figures del mateix moviment, el gir de monyica que fa que la milotxa vole al cel i la condueix a matar el bou quan està caient.
Sota el sol ens recorda clarament al món taurí però també la delicadesa i elegància d'una ona que pren forma en l'espai com el seu propi territori.
Sota el sol és una invitació a caminar, jugar o simplement exercitar la ment d'un mateix.
SENYALAR UN ESPAI EN UN PARC PÚBLIC PARTINT DEL SENTIT NO CONSISTEIX A COL·LOCAR UN GRUP D’ESTRUCTURES OFERINT UN LLOC DELIMITAT EN EIXE PRECÍS INSTANT PER UN GIR DE MONYICA UNA FORMA CAPAÇ D’ELEVAR UNA COMETA O DE MATAR UN BOU AMB ELEGÀNCIA QUE RESERVA UN LLOC PER A UN MOMENT QUE ÉS TEU AMB TAN SOLS UN METRE D’ALÇADA, OFEREIXEN NO PROTECCIÓ SINÓ LA DELIMITACIÓ D’UN TERRITORI SOBIRÀ QUAN S’OCUPA, ES RETORÇ I ES GIRA DAVALL EL SOL
Lawrence Weiner va nàixer en 1942 al Bronx, Nova York. Després de graduar-se en l'institut, va viatjar a través dels Estats Units fins a Califòrnia, on en 1960 va realitzar les famoses Cratering Pieces al Mill Valley amb dinamita.
Va presentar la primera exposició individual en la llegendària Seth Siegelaub Gallery, Nova York, 1964. En la mateixa galeria va presentar els seus Statements (1968), un llibre d'obra compost únicament de llenguatge, i des de llavors ha continuat explorant les capacitats i la presentació del llenguatge com a mitjà escultural. Weiner ha realitzat altres mostres individuals al Kunstmuseum Wolfsburg (2000), el Walker Art Center, Minneapolis (1994), al Hirshhorn Museum and Sculpture Garden, Smithsonian Institution, Washington DC (1990).
En 2007–20088 el Whitney Museum (2007) i Los Angeles Museum of Contemporary Art (2008) van realitzar la retrospectiva Lawrence Weiner: As Far As The Eye Can See. Actualment viu entre Nova York i Amsterdam.
Va presentar la primera exposició individual en la llegendària Seth Siegelaub Gallery, Nova York, 1964. En la mateixa galeria va presentar els seus Statements (1968), un llibre d'obra compost únicament de llenguatge, i des de llavors ha continuat explorant les capacitats i la presentació del llenguatge com a mitjà escultural. Weiner ha realitzat altres mostres individuals al Kunstmuseum Wolfsburg (2000), el Walker Art Center, Minneapolis (1994), al Hirshhorn Museum and Sculpture Garden, Smithsonian Institution, Washington DC (1990).
En 2007–20088 el Whitney Museum (2007) i Los Angeles Museum of Contemporary Art (2008) van realitzar la retrospectiva Lawrence Weiner: As Far As The Eye Can See. Actualment viu entre Nova York i Amsterdam.
EACC Espaid'Art Contemporani Castelló
http://www.eacc.es/v/index.htm
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada