Vos presentem una nova línia de publicació de posts per als caps de setmana. Si estàs resacos/a o simplement avorrit fent el geek per la xarxa t'oferirem a partir d'ara els dissabtes al matí un recull de textos sucosos per passar una bona estona.Per inaugurar vos deixem un interessant text de suport a la xerrada "DISTRIBUCIÓ ANTICOMERCIAL"que van realitzar els companys de la Distri Comú el passat 25 d'octubre dins de les Jornades Llibertaries organitzades a Castelló. http://www.myspace.com/districomu
COMÚ naix al 1993 més o menys. En aquells moments només quedaven a Castelló alguns fanzines nascuts a finals dels 80 i el projecte de Ràdio Llibertària. No hi havia ningú que s’encarregués de la distribució alternativa. Exemples a nivell estatal, una mica anteriors, eren Gato Salvaje, El Lokal, DDT, Beti Herne i Soroll, i unes poquetes més que també naixien més o menys alhora que nosaltres, com seria el cas de Mala Raza o Sentimientos Kontra el Poder (que amb nosaltres fan el que esconsidera la "segona fornada" de distris). La intenció inicial era l’autogestió d’un grup musical amb el mateix nom. Al poc de temps es va veure que era prou difícil aquesta idea, ja que els marges en distribuïdores alternatives són prou menuts. Al 93 la gent de COMÚ eren uns xiquets i les raons de formar la distri, a més de l’autogestió eren els gustos musicals, punk bàsicament. Eren els anys de l’Ateneu okupat La Kanya a Vila-Real o el Suport Mutu a Castelló. Es movien els primers vínils d’Orgón, Ruido de Rabia, Tarzán, Nocivo, HHH o L’Odi Social entre d’altres. Es distribuïen els llibres de la llavors joveneta editorial Virus, el full gratuït del Molotov, revistes com La Lletra A o el Resiste, pamflets i fanzines incendiaris d’estètica "talla i pega", etc. Avui les coses han canviat considerablement.
PAPER POLÍTIC D’UNA DISTRI ALTERNATIVA
Les distris, malgrat tot el que puga semblar a simple vista, cal entendre-les com a espais polítics. Si es mira des de lluny potser només es veja gent que està movent música o llibres que amb una mica de sort pots trobar en altres llocs. Ara bé, per analitzar les distris des de la seua vessant política, trobem que cal apropar-se una mica per adonar-se de la importància de la seua tasca. Per exemple fixar-se en aspectes concrets com serien les formes de treball o el seu context.
Per una banda, des de les distris s’està sistematitzant la circulació de comunicació i creació de l’àmbit alternatiu, autònom o com vulgues dir-ho. S’ha creat arreu de l’estat tota una xarxa de connexions que permet donar eixida immediata a llibres, revistes, música, etc. que sense aquesta estructura resultaria una tasca molt més difícil i costosa. Això directament implica circulació d’idees i coneixements al marge del mercat, la qual cosa per qualsevol persona amb un mínim d’interès en els canvis socials resulta tot un bé ben valuós.
Per altra banda, les distris suposen un espai de politització incipient, com ho pot ser un centre social, un ateneu, un bar del "rotllo" o la música punk. Les distris posem a l’abast de la gent llibres, música, revistes o fanzines que tot i que sovint puguen mostrar mancances, resulten interessants en tant que són materials que orienten cap a la formació crítica del personal, alhora que ajuden a apropar-se a altres realitats de lluita, culturals o socials.
També està la forma de fer les coses. A la distri cap persona cobra un sou, es funciona horitzontalment, es fixen uns criteris que defineixen el material que es distribueix, es marquen unes línies d’edició: no acceptar l’SGAE, marcar uns preus màxims, prioritzar esforços amb la gent que treballa a col·lectius, etc. Ja sabem que les distris poden donar imatge de "kaos", però darrere d’això existeix tot un ordre de pensament. Clar, que aquesta valoració és parcial; també caldria veure que s’opina des de fora de les distris, de la gent que treballa amb nosaltres, que es passa pel local,...
Per últim, trobem que és ressenyable el paper que juguen les distris a ciutats xicotetes, com seria el cas de Castelló, que sovint pot donar la sensació com queden lluny de l’escena social, política i cultural de grans nuclis com serien València o Barcelona. En aquest sentit, junt altres col·lectius, les distris es poden considerar com plataformes "d’importació i exportació", espais de canalització d’iniciatives, contrainformació, discursos, suport mutu, etc.
EL MATERIAL ESCRIT A TRAVÉS D’UNA DISTRI ALTERNATIVA
Una cosa que veiem és que costa molt més vendre llibres que música, i trobem que aquesta tendència del mercat "alternatiu" de Castelló no es diferencia molt del mercat convencional a la mateixa ciutat. Tenim la sensació que es llegeix poc dins del "rotllo", i realment és una pena perquè darrerament trobem com s’està donant una revitalització a la generació de textos dins de l’àmbit de les editorials i distris alternatives.
Igual que es llegeix poc, tenim la sensació que des dels col·lectius s’escriu poc, i potser això siga quelcom retroalimentari. Trobem mancances a l’hora de realitzar anàlisis i deixar constància de les experiències pròpies, de deixar papers que servisquen de punts de referència per possibles relleus generacionals; i això ens ho apliquem per nosaltres també, que conste. Ara bé, és veritat que s’estan donant iniciatives interessants en aquest sentit, com ara la del Col·lectiu Crítics, de posar sobre la taula mitjançant els seus quaderns gratuïts, tota una sèrie de temes vius a la realitat castellonenca més propera. Aquesta anàlisi de la realitat local ens sembla una tasca molt important i necessària, pensem que cal obrir vies en aquesta línia com ja venen fent, per exemple, la gent de la DDT-Likiniano a Euskal Herria, traient a la llum material d’anàlisi i reflexió de la seua trajectòria i realitat.
La trajectòria dels col·lectius socials d’aquesta ciutat no l’escriuran els sociòlegs o els historiadors orgànics de la comarca, ni es farà des de les pàgines de memòries castellonenques del ranci periòdic Mediterráneo. En deu o quinze anys canvia una generació i si no hi ha continuïtat, les experiències es desdibuixen, es pixelitzen –per emprar termes d’aquesta nova "era"-. Per això, trobem necessària la tasca de continuar oferint espais de difusió i alimentar la creació de testimonis que visibilitzen experiències locals al marge del que és La Plana retrògrada, conservadora i especulativa. Evitem els malentesos: això no és cap intenció de transcendir en el temps perquè sí. És molt més senzill: es tracta d’anar fixant punts d’ancoratge, especialment per un espai polític i cultural tan fràgil com el de la nostra comarca.
ÈTICA PUNK
La importància del punk per la gent que estem a la distri, a l’igual que per molta altra gent de Castelló de la nostra generació, trobe que és gran. Castelló és una mica "ciutat de províncies": la majoria de la gent del "rotllo" de la nostra generació provenim de famílies d’una classe mitjana despolititzada, en general no hi ha fills o filles de "progres" o de gent d’esquerra, així que una mica la sensibilitat política començà en entrar als instituts escoltant música punk, analitzant aquelles lletres i volent anar una mica més enllà. I tot això, com en altres llocs, ja es tradueix després en centres socials, col·lectius, locals, fanzines, publicacions, grups de música, etc. Tot això entenent el punk més com ètica que com estètica.
Resulta difícil de negar la importància de la música dins del "rotllo" com mitjà d’expressió, propaganda, sensibilització o finançament. ¿Quanta gent jove haurà començat a interessar-se en política a partir d’escoltar música amb continguts crítics? Difícil de calcular, però fàcilment imaginable aquest potencial. D’ací també la responsabilitat de les bandes i/o les distri-editores davant tot allò que diuen, mouen, editen o fan.
Recordem per exemple els concerts, de vegades massius, que van tenir lloc a mitjans dels noranta a l’Ateneu La Kanya a Vila-Real, i després al CSA de l’AJO a Onda o a l’Ateneu Llibertari de Castelló posteriorment. Amb això, trobem com un moviment no es pot definir per la seua vessant de l’oci, però aquesta si que caldria ressenyar-la com a punt generador d’un espai sociològic de sensibilitat i proximitat. Pensem que alguna cosa ha quedat de tot allò, no?
REPENSANT LA DISTRI
L’experiència d’aquests tquinze anys de la distri es podria resumir breument en un procés de creixement, construcció i aprenentatge. Creixement en el sentit que s’ha donat augment quantitatiu i qualitatiu dins del material que es mou. Construcció referint-nos a la configuració i consolidació d’un espai que ningú estava cobrint a la nostra comarca (o si es feia, era a un altre nivell), i que trobem necessaris dins de qualsevol àmbit d’actuació política i cultural. Contrucció també en el sentit de donar suport i avançar en la creació de xarxes de connexió i treball des de l’antiautoritarisme. I aprenentatge per la tasca formativa que té un projecte com aquest, donada la pràctica i la quantitat d’informació que es posa damunt la taula.
Ara bé, tampoc podem obviar l’autocrítica que hauria de ser inherent a qualsevol espai d’aquesta "catadura moral". Així, trobem com es donen deficiències que poden coincidir amb les d’altres col·lectius. Això és: deficiències a l’hora d’obrir-se cap a relleus generacionals i/o integrar noves persones al col·lectiu; deficiències pel que respecta al nivell de treball, carregant descompensadament tasques determinades sobre uns membres i altres tasques sobre altres; funcionament "informal", aspecte gairebé endèmic a la majoria de les distris; dificultats en obrir-se més enllà del "guetto"; limitacions del voluntarisme; fragilitat econòmica; etc.
Tot açò és només un petit acostament parcial a aquests tretze anys. Ara tenim tot un altre temps per davant i ningú assegura que siga fàcil. Continuem.
*Article publicat originalment a Dossiers Crítics (Castelló, 2003)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada