Valoració Jornades de Memòria Històrica

El primer que volem és agrair a Teresa Armengot, Juan Luis Porcar i la resta de companys del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló la seua entrega, passió i coratge per portar endavant aquesta tasca d'investigació. El recolzament i afecte que ens han demostrat i per damunt de tot la possibilitat d'haver-los conegut i poder col.laborar en noves activitats.

També volem agrair l'assistència de tota la gent que va poder entrar a la sala, no volem fer polèmiques a l'hora de comptabilitzar el nombre d'assistents, però sí que volem demanar perdó als més de vint que no van poder entrar. L'espai potser no era el millor però pensàvem que era important realitzar la trobada a la casa de la cultura per la seua càrrega simbòlica.
Aprofitem per reclamar una millora de les infraestructures i equipaments del CMC La Mercè, no entenem com en aquest lloc destinat a la cultura sols tenen un projector, un equip d'àudio i 50 cadires. Finalment el projector va córrer pel nostre conter i la gent va estar de pèu o sentada al terra. És complicat per a un col.lectiu jove i amb pocs diners, per no dir cap més que l'aportació personal i voluntària de cadascú, haver d'abordar aquestes despeses.

L'organització de les jornades com bé sabreu no buscava un confrontació política més bé responia a la curiositat d'alguns membres del col.lectiu i va cristal.litzar per la bona voluntat i disposició d'Hector Carda creador del web fusilados.org i els companys del grup per la recerca de Castelló.
Som conscients de la polèmica que ha originat aquest tema i no volem com col.lectiu ficar-nos en baralles en ningú però sí fer algunes reflexions arran els comentaris tant personals com d'una manera anònima en diversos fòrums a la xarxa que s'han fet al voltant del col.lectiu i l'activitat.
No hem obligat a cap dels assistents a participar en una activitat purament cultural i basada plenament en el treballs científics i d'investigació de dues persones amb preparació i en la projecció d'una pel.lícula d'un reconegut director de cinema.
Ens entristeix que és critique d'una manera visceral l'organització d'aquesta activitat abans de realitzar-se i per tant sense saber el contingut de la mateixa.
Però encara ens entristeix més la pila d'anys que han hagut de passar per poder parlar obertament d'aquest fets i que molta gent s'escandalitze per aquest motiu.
L'opinió personal al voltant de la repressió franquista és això personal i no volem fer cap tipus de doctrina des del col.lectiu, però ens preocupa i pensem és interessant que la gent puga informar-se del que va passar al nostre poble per tindre un criteri.
S'ha criticat que és faja d'una manera parcial, potser, però el primer imparcial que alce el dit, convidem a qui tinga ganes a obrir noves línies d'investigació que ho faja, que s'organitzen més activitats d'aquest tipus i d'altres. Si els que ho porten endavant posen la mateixa il.lusió que Teresa i Juan Luís de segur és veuran recompensats.
Respectem totes les observacions, critiques, correccions, invitacions a fer altres activitats i d'altres temàtiques, comentaris i opinions que hem rebut o llegit i ens felicitem per fi de viure en un lloc lliure i amb llibertat d'expressió per a tots i totes.

Volem agrair totes les critiques constructives i felicitacions, també les critiques negatives i els insults, uns d'una manera i uns d'altra ens encoratgeu per seguir endavant i adonar-nos de l'importància d'aquest projecte anomenat Escletxa.

Per a nosaltres les jornades han estat un èxit i no sols per la gran acollida. Veure aquest amalgama de gent de moltes edats diferents compartint aquest moment, el silenci respectuós i atent de tots, l'emoció continguda dels familiars dels empresonats i morts a Borriana, la funció terapèutica que va tindre per alguns, el poder escoltar una vegada finalitzat l'acte les seus vivències, és prou per estar orgullosos i contents
Si a més afegim la preparació dels ponents i el coneixement dels fets i dades que van exposar, el recolzament que comporta veure a gent més major que nosaltres i encara capficada en projectes i lluites per fer del món un lloc millor, l'assitència de companys del poble com els de la Fab de Borriana, i el recolzament de molts veïns i veïnes que no coneixíem, podem dir que estem orgullosos, contents i amb ganes de fer molt més.

Per finalitzar compartir amb vosaltres el compromís de realitzar moltes més activitats de tot tipus en les que ja estem treballant i tornar a organitzar una xerrada semblant a la Mercè. Però en un espaí més digne, com l'ocasió mereix, quant Teresa Armengot i Juan Luis Porcar publiquen els seu treball.

Gràcies a totes i a tots.

Salut, Llibertat i Escletxa.