
Diumenge 13 de febrer 18.00 h:
Passi del documental EL REVÉS DEL TAPIZ DE LA LOCURA i debat. En acabar es cel·lebrarà una assemblea oberta del Grup crític de salut mental.
Ens veiem al Casal Popular de Castelló (C/ d'Amunt, 167)
En 5 anys i per primera vegada, l’AJPB-CAJEI creuarà el Millars per dur a tots els castellonencs i castellonenques la festa més hortera. Vingueu tots preparats amb la vostra disfressa i amb ganes de cantar en el nostre karaoke, de ballar les cançons més coentes de tots el temps i de gaudir de tapes i begudes a preus populars. Recordeu que qui vinga disfressat tindrà dret a una consumició. Així que ja ho sabeu: vos esperem el dissabte 5 de febrer a partir de les 20h al Casal Popular de Castelló.
Us informem que ja esta obert el termini d’inscripcions per als tallers formatius de l’Aula de Cinema i Creació Juvenil:
Taller de Video – Trastorn Visual
Del 14 de febrer al 20 d’abril de 2011
+ info.: http://www.uji.es/bin/asc/
Taller de Cómics
Del 14 de febrer al 5 d’abril de 2011
+ info.: http://www.uji.es/bin/asc/
Esperem que siga del vostre interès,
Salutacions,
Sergio Ibáñez
Coordinador de l'Aula de Cinema i Creació Juvenil
Servei d'Activitats Socioculturals (SASC)
Universitat Jaume I
Av. Sos Baynat, s/n
12071 Castelló de la Plana (Spain)
+34 964 72 88 72
http://www.uji.es/CA/asc/
Entrada lliure
Cicle Four Films
Four Seasons sixties Club
C/Castelldefels, 14, Castelló de la Plana
Dimarts, a les 20:30h.
PARELLES SALVATGES
01/02/11 BONNIE & CLYDE de Arthur Penn (1967)
08/02/11 CORAZÓN SALVAJE de David Lynch (1990)
15/02/11 ASESINOS NATOS de Oliver Stone (1994)
22/02/11 THELMA Y LOUISE de Ridley Scott (1991)
Distriz Café Rock
C/ Comte Pestagua, 7. Castelló de la Plana
Dimecres, a les 20.30h
BOXA
02/02/11 ROCKY de John G. Avildsen (1976)
09/02/11 WHEN WE WERE KINGS: CUANDO ÉRAMOS REYES de Leon Gast (1996)
16/02/11 THE BOXER de Jim Sheridan (1997)
23/02/11 MILLION DÓLLAR BABY de Clint Eastwood (2004)

Aquesta “deretona” espanyolista que tenim a la nostra ciutat, encara no ha digerit que els temps canvien i vulguin o no, la DEMOCRÀCIA avança i és inevitable que algun dia aquesta DEMOCRÀCIA acabarà sent una República que és la màxima expressió de DEMOCRÀCIA.
Aquesta negació a l'inevitable ho tradueixen al que la “deretona”espanyolista només sap fer, actes vandàlics com trencar làpides que recordin als quals van venir de diferents països del món a defensar la DEMOCRÀCIA, o sigui la IIª República, fent pintades sobre el monument en record dels Brigadistes Internacionals de Benicàssim, pintant per dues vegades una creu gamada en el monument del Passeig Ribalta al primer Alcalde republicà de la nostra ciutat En Francesc González Chermá, atacant al Casal Popular de Castelló – cosa que l'actual Subdelegat del Govern va qualificar de “una simple gamberrada”- i a sobre, aquests cadells de la “deretona” espanyolista no respecta ni tan sols als assassinats sota l'ombra d'uns sumarísims totalment injustos pels quals van ser assassinats centenars de DEMÒCRATES castellonencs. En la nit del quatre al cinc de gener d'aquest nou any del 2011, s'han “estrenat” vexant al monument que el Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló els va fer a aquests màrtirs de la DEMOCRÀCIA enfront de l'antic Cementiri Municipal que va ser testimoni dels afusellaments que van tenir efecte en el Riu Sec.
Als cadells de la “deretona” espanyolista, els molesta que se'ls reconegui a aquests defensors de la DEMOCRÀCIA que van ser assassinats per sumarísims FRANQUISTES. És tal la ràbia que tenen, que pretenen “esborrar” el que no es pot ocultar amb una vil pintada. Per molt que pintin damunt de la paraula “franquista”, la Història és molt terca i no la hi pot “esborrar” amb pintades.
Per tant i donat que en aquests últims anys aquests cadells de la “deretona” espanyolista de la nostra ciutat s'estan embravint, exigim a les autoritats locals, autonòmiques i del Govern Central, que prenguin mesures urgents i severes amb aquests cadells de la Kale-Borroka espanyolista perquè si seguim mirant a un altre costat, creiem que les “simples gamberradas” poden acabar derivant en alguna cosa que cap demòcrata vulgues.
Per tant, que aquest comunicat quedi com a testimoniatge que en el seu moment avisem del possible problema que ens podem trobar els demòcrates abans que l'hàgim de lamentar.
Signat:
Associació Republicana Francesc González Chermá.


Entrada lliure
Cicle Four Films
Four Seasons sixties Club
C/Castelldefels, 14, Castelló de la Plana
Dimarts, a les 20:30h.
UNA ALTRA DE QUINQUIS
11/01/11 PERROS CALLEJEROS II. BUSCA Y CAPTURA de José Antonio de la Loma (1979)
18/01/11 MARAVILLAS de Manuel Gutiérrez Aragón (1981)
25/01/11 COLEGAS de Eloy de la Iglesia (1982)
Distriz Café Rock
C/ Comte Pestagua, 7. Castelló de la Plana
Dimecres, a les 20.30h
ROBOTS
12/01/11 GHOST IN THE SHELL de Mamoru Oshii (1995)
19/01/11 INTELIGENCIA ARTIFICIAL de Steven Spielberg (2001)
26/01/11 WALL-E. BATALLÓN DE LIMPIEZA de Andrew Stanton (2008)
+ Informació: http://www.uji.es/CA/asc/
Foren uns dies intensos, una mica abismals. Vaig rebre una carta de l’Audiència Provincial de Castelló i, al poc de temps, una trucada d’una important instància editorial. La carta m’informava que, amb vigència fins el 31 de desembre de l’any 2010, m’havien inclòs en la llista de candidats a jurat del partit judicial de Nules. La trucada –amable, estovadora, persuasiva- procedia de la delegació catalana d’una coneguda empresa editora de Madrid dedicada a publicar llibres d’actualitat política, i em proposava escriure’n un sobre Carlos Fabra, el totpoderós president de la Diputació de Castelló. De sobte, l’ombra allargassada del gran capo planava sobre la meua humil persona: volien que hi fera un llibre però també em comminaven a formar part d’un hipotètic tribunal popular al jutjat que portava el seu interminable cas des de l’any 2004. Amb sort, però, no he hagut de fer cap de les dues coses. 2010 ha conclòs i la meua candidatura a jurat ha expirat sense activar-se. D’altra banda, vaig rebutjar la generosa oferta editorial. No li tinc cap enveja a Roberto Saviano i voldria morir –civilment- al llit. No li tinc gens de por política a Fabra però preferiria escollir personalment els meus enemics. Són, en tot cas, dues anècdotes indicatives del paper que l’home de les ulleres fosques ha jugat en la meua vida i en la de la resta dels seus administrats. És hora de recapitular, doncs.
Si es viu –com és el meu cas- a la comarca de La Plana, és difícil no sentir-se concernit pels avatars del líder polític local més conegut, la fama del qual traspassa àgilment les fronteres. Carlos Fabra Carreras, president de la Diputació de Castelló des del 1995, és certament la màxima autoritat d’un imperi on no ix mai el sol –i, quan ho fa, ho fa només amb una llum bòrnia.
De fora estant, es podria pensar que aquest home encara imputat pels delictes de tràfic d'influències, suborn i frau fiscal, i amb altres escandalosament prescrits, és només un estrafolari empelt sicilià en un país on la política és un afer noble, parsimoniós i civilitzat. Si vostés han sentit parlar dels vestits de Francisco Camps i d’altres regals profitosos de la trama Gürtel o del cas Brugal a Alacant, comprendran que Sicília està més pròxima del que no sembla. I Fabra només és l’iceberg –aparatós i fred- que oculta més que no ensenya.
Com a valencià i veí de La Plana, estic ja una mica fatigat que els meus amics de Barcelona o d’arreu em pregunten sempre –i més amb cada nou escàndol- per Carlos Fabra. Un dia li diu “fill de puta” (amb totes les lletres) al portaveu de l’oposició socialista; un altre amenaça, si li torna a tocar la loteria (¡i ho ha fet nou vegades en deu anys!), a traure’s “la pirula” (sic) i pixar-se a la façana de la seu d’Esquerra Unida (sic sic); en desembre, finalment, vam saber que l’artista local i beneficiat pel règim, Juan Ripollés, faria una escultura de 24 metres d’alçada reproduint la cara de Fabra, en homenatge a la seua perseverància per aconseguir un aeroport per a Castelló (sic interminablement).
És difícil, sí, obviar que Fabra és una anomalia democràtica, una penosa excrescència moral en un país on l’electorat tenia fama de progressista, però on des de l’any 1995 la dreta guanya totes les eleccions. I Fabra, al seu feu, obté majories absolutes de rècord. La gent del carrer, a Castelló –i a la València del cas Gürtel, i a l’Alacant del cas Brugal-, no considera que la corrupció siga un hàndicap per a votar reiteradament els seus polítics predilectes. Fins i tot sospitaríem que aquests polítics –lladres, pocavergonyes, amb les mans enviscades fins al colze en la corrupció- són un espill exacte de moltes de les persones que hi confien.
El País Valencià, doncs, té un problema. Potser algun dia, al capdavall, sí que hauré de fer aquest llibre sobre Fabra. D’alguna manera, seria un homenatge als valencians que encara són honestos i encara creuen en la moralitat democràtica. Comence a entendre Saviano.
Joan Garí
Os presentamos el nuevo videoclip de Termofrigidus grabado en nuestro local de ensayo y los alrededores de la ciudad de Valencia el día 18 de Diciembre del 2010 por Xus Pagan y el equipo de Los Mataria Producciones Bajo licencia Creative Commons, el que ha sido director de los últimos videoclips de La Pulqueria se ha puesto el mono de faena para dar vida a la canción “Los Frikis” y convertirla en una aventura de lo más dispar. Esperamos que os guste.

El pròxim dimecres 29 de Desembre a les 19:30 al Casal Popular de Castelló, està convocada una assemblea oberta per fer una plataforma contra la corrupció. Es vol començar una campanya en la que, entre altres accions, s’intentarà d'açí uns mesos fer una gran manifestació a la ciutat de Castelló, per aixó necessitem tot el suport possible.
Prou de corruptes! Per que ells són també responsables de la nostra precarietat, és hora de eixir al carrer i mostrar la nostra repulsa.
vos esperemSols el poble salva al poble!