
La lluita per la Memòria Històrica és el resultat d’una exigència moral imprescindible. Les violacions dels drets humans produïdes per règims dictatorials són objecte de judici de la història i la sanció del dret.
A l’Estat espanyol,  davant l’intent d’obertura d’un procés judicial iniciat pel jutge  Baltasar Garzón que respon a les peticions de familiars i agrupacions  memorialistes perquè la Justícia investigue les desenes de milers  de desaparicions i crims del franquisme, ens trobem amb la situació  que el Tribunal Suprem, a pesar de les recomanacions de la Fiscalia  de l’Estat, assumeix com propis conceptes esgrimits per organitzacions  ultradretanes protagonistes directes d’aquella impunitat.
S’està intentant,  per tant, impedir la rehabilitació de les víctimes i que aquestes  i les seues famílies puguen veure complits els principis de veritat,  justícia i reparació, drets inherents a les víctimes de violacions  de drets humans en la justícia universal. Un fet que ha transcendit  a la ciutadania de més enllà de les nostres fronteres on els principis  de la jurisprudència universal tenen també la paraula. Els familiars  necessiten una cobertura legal i jurídica amb un model de justícia  basat en la defensa dels drets humans: el compliment de la resolució  del Consell d’Europa i dels tractats subscrits per Espanya sobre dret  internacional (article 10 de la Constitució). Ja en l’any 2008 el  Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides va recomanar a l’Estat  espanyol la derogació de la PRECONSTITUCIONAL Llei d’Amnistia de  1977, que utilitza una terminologia insòlita en el marc del dret  internacional,  i que en cap cas s’ha de convertir en una llei de punt final.
Les organitzacions  memorialistes,  cíviques i de drets humans, conscients de la gravetat d’aquesta  situació,  convoquen les entitats ciutadanes i culturals, els sindicats i els  partits  polítics A UN MOVIMENT CIUTADÀ HISTÒRIC, A UNA REBEL·LIÓ CONTRA  L’OBLIT.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada